El PPCV proposa tancar À Punt i reduir el sector públic per a suplir la falta d'ingressos per la baixada d'imposts

El Botànic defensa la seua gestió al capdavant de la Generalitat i Ciutadans comparteix amb els populars la idea d'eliminar els tributs de patrimoni i successions 
11 abril 2019 06:00h
Representants dels cinc partits polítics amb presència a les Corts van confrontar els seus programes econòmics en un debat de precampanya. / COL·LEGI D'ECONOMISTES DE VALÈNCIA

VALÈNCIA. Les propostes econòmiques que els partits porten als seus programes electorals determinen el seu el pla per a finançar l'estat de benestar, els programes d'ocupació, els plans d'impuls als sectors productius i la inversió en infraestructures. En aquests dies, les diverses formacions anuncien quines són les polítiques que voldrien engegar si arriben al govern per a impulsar la creació d'ocupació, la innovació i la millora dels sectors productius que són determinants per a definir el model productiu valencià.

En aquest marc, el Col·legi d'Economistes de València va organitzar un debat aquest dimecres, 10 d'abril, en el qual dirigents dels cinc partits amb representació a les Corts van contrastar i debatre sobre les mesures econòmiques dels respectius programes electorals. Per part del PSPV, va participar-hi el director de l'Institut Valencià de Finances, Manuel Illueca; en representació de Compromís, va assistir al debat l'exsecretària autonòmica d'Hisenda, Clara Ferrando; per Podem, el senador Ferran Martínez; pel PPCV, el membre de la Diputació de Castelló Miguel Barrachina, i per Ciutadans, el diputat de les Corts Tony Woodward.

A grans trets, els partits del Botànic van advocar per continuar lluitant per un finançament autonòmic just; desenvolupar polítiques industrials actives i liderar la innovació des de les institucions públiques, però comptant sempre amb la col·laboració del sector privat per a lluitar contra l'atur estructural.

El PPCV i Ciutadans van coincidir amb el Botànic en el fet que l'atur estructural també és un dels principals problemes que afecten tant el País Valencià com l'Estat. No obstant això, els dos representants de dretes van mostrar postures diferents per a pal·liar aquest problema. Mentre que el representant de la formació taronja, Tony Woodward, no va detallar molt les propostes de Ciutadans per a combatre l'atur perquè encara no han fet públic el programa electoral, el representant del PPCV, Miguel Barrachina, va circumscriure la solució a l'atur a la necessitat d'abaixar imposts i de reduir les traves administratives i mediambientals prèvies a la posada en marxa d'un projecte empresarial.

En matèria fiscal, la proposta del PPCV passa per eliminar l'impost de patrimoni, amb el qual es recapten a l'any vora 150 milions; l'impost de successions i donacions, amb el qual es recapten vora 250 milions; reduir el tram autonòmic de l'impost de l'IRPF; reduir l'impost de societats, i suspendre l'impost als actes jurídics documentats.

La "revolució fiscal", tal com la va batejar la candidata del PPCV, Isabel Bonig, té una cara B. Només amb la supressió dels imposts de successions i patrimoni, la Generalitat deixaria d'ingressar a l'any 400 milions d'euros aproximadament. Una pèrdua d'ingressos que, sumada a l'infrafinançament, dificultaria encara més la possibilitat de cobrir amb les despeses derivades dels serveis bàsics que presta l'administració autonòmica. Sobre el sistema de finançament autonòmic, que va centrar part de les intervencions dels representants dels partits del Botànic i Ciutadans, Barrachina va preferir no aprofundir i, fins i tot, va menysprear la manifestació que agents socials, econòmics i partits van celebrar el 18 de novembre del 2017.

Tancar À Punt i reduir xiringuitos

Sí que va explicar, en canvi, d'on trauria el PPCV, si governa, els diners que per la baixada d'imposts la Generalitat deixaria d'ingressar. Una de les mesures seria tancar, de nou, els mitjans de comunicació públics. Concretament, Barrachina va explicar que el pressupost d'À Punt es podria dedicar "a altres coses". Seguint l'estela de Ciutadans, els populars també reduirien conselleries i "xiringuitos" del Botànic. Segons el que va explicar Barrachina al Col·legi d'Economistes, tancant la radiotelevisió pública –que té un pressupost de 55 milions d'euros– i reduint els "xiringuitos botànics" –que segons ells costen 400 milions d'euros– es compensaria la pèrdua d'ingressos per l'eliminació de tributs. Aquests xiringuitos inclouen l'Agència Valenciana de la Innovació i l'excés de conselleries i d'ens públics que, al seu entendre, ha creat el Botànic.

Quan es va referir al tancament de Conselleries i a la reducció de xiringuitos, Barrachina no va parlar en cap moment de minvar competències a la Generalitat. Per tant, el que s'estalviaria amb la reducció de departaments seria en el sou dels consellers, alguns secretaris autonòmics i directors generals i en el sou dels assessors. Si es reduïren, per exemple, dues conselleries –i cap dels seus alts càrrecs anara a parar a altres conselleries que assumiren eixes competències–, s'estalviarien 122.262 euros amb els sous dels dos consellers i 277.848 euros amb els sous dels caps de premsa, l'encarregat d'assumptes parlamentaris i amb els caps de gabinet. Això suposa un total de 400.110 euros, als quals caldria sumar els sous dels secretaris autonòmics, subsecretaris i directors generals, que, segons el portal de transparència de la Generalitat, cobren un sou d'entre 59.000 i 61.000 euros anuals. Per tant, tancant À Punt i l'AVI –que té un pressupost el 2019 de 24,7 milions d'euros– caldria desmantellar bastants conselleries i a tots els seus alts càrrecs per a arribar a eixos 400 milions d'euros que el Botànic gasta en xiringuitos, segons Barrachina.

No es podria retallar, però, en allò que suposa el gruix de la despesa de personal: els funcionaris. Les competències de la Generalitat no es poden reduir sense una transferència a l'Estat i no depenen de les conselleries que tinga el govern valencià.

Front comú en defensa del Botànic

Els tres representants dels partits que van impulsar l'Acord del Botànic el 2015 van aprofitar el debat per a defensar la seua gestió en aquests quatre anys, fent especial menció a la reducció de l'atur juvenil, un dels principals problemes que es van trobar en arribar al Consell. De fet, han posat en valor la seua tasca per a reviure el servei públic d'ocupació –abans Servef, ara Labora–, treball pel qual han sigut recompensats per Europa amb més pressupost.

Però també van aprofitar el debat per a 'batallar' especialment amb el representant del partit popular. Clara Ferrando, per una banda, va retreure a Barrachina que confie que Casado compensarà els valencians amb més fons si elimina l'impost de successions. "Si no ha compensat el deute autonòmic, com compensarà una baixada d'imposts?", es va preguntar la representant de Compromís, que també va tirar en cara al popular, i de rebot al representant socialista, que cap dels dos grans partits ha portat a terme la reforma del finançament autonòmic quan ha governat a la Moncloa. 

Això va despertar un fort debat entre Barrachina i Illueca, que van responsabilitzar cadascun el seu contrincant de la situació d'infrafinançament. En aquest sentit, el representant de Podem, Ferran Martínez, va criticar la inacció de l'expresident del govern espanyol, Mariano Rajoy, en la qüestió del finançament i va acusar Pedro Sánchez de prometre una reforma quan estava en l'oposició i de negar la seua viabilitat quan va arribar a la Moncloa.

Programa secret

L'objectiu del debat era resumir i debatre sobre les propostes econòmiques dels partits. No obstant això, just abans de començar, el representant de Ciutadans, Tony Woodward, va avisar que ell, de mesures concretes, no podia parlar-ne, perquè el seu programa encara no és públic i, per tant, no podia "revelar" les propostes del seu grup.

De fet, durant el debat va ser el menys bel·ligerant i inclús va lloar en certs moments la tasca del Botànic, especialment el paper de Manuel Illueca al capdavant de l'IVF. Així, les seues intervencions van versar majoritàriament en la proposta de reduir imposts i de fomentar polítiques actives d'ocupació per a reduir l'atur estructural.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next