La corrupció, comarca a comarca: un estudi analitza els 32 casos jutjats i sentenciats des del 1995 

L'informe impulsat per l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció posa de manifest que els carrecs públics i el personal de confiança copen vora el 67% de les condemnes
23 octubre 2019 06:00h
Les Corts van eliminar al maig del 2018 els vestigis de la condemnada Milagrosa Martínez. / DANIEL GARCÍA-SALA

VALÈNCIA. De la corrupció, se n'ha parlat molt. Tant, que potser les notícies sobre el tema han acabat provocant un efecte anestesiant, tot fent perdre la magnitud de la qüestió i inoculant en l'opinió pública eixa idea que "tots els polítics són iguals". Ara, un estudi impulsat per l'Observatori Ciutadà contra la Corrupció concreta les dades i les posa sobre el mapa valencià. Concretament, el treball analitza 32 casos de corrupció pública jutjats i sentenciats per les tres audiències provincials i pel Tribunal Superior de Justícia (TSJ) valencià des de l'entrada en vigor de l'actual Codi Penal l'any 1995 fins al 2018. 

D'aquests 32 casos, només van resultar absolts els acusats en el cas de l'aparcament dels Jardins de Monfort de València i en un cas de falsedat documental a l'Ajuntament de la Vall de Laguar (la Marina Alta). Els altres 30 casos, en els quals sí que hi ha sentències condemnatòries, es reparteixen entre la ciutat de València (6 casos) i dotze comarques: l'Alacantí (9 casos), la Vall de Cofrents-Aiora (3), el Baix Segura (3), la Marina Baixa (1), l'Horta Nord (1), l'Horta Sud (1), la Ribera Alta (1), el Vinalopó Mitjà (1), la Safor (1), l'Alt Palància (1), el Camp de Túria (1) i la Plana Alta (1). 

Un ventall d'irregularitats amb especial protagonisme de la malversació i la prevaricació

Els casos de corrupció pública que van acabar amb una condemna per part de les audiències provincials o el TSJ són els següents: la planta de formigó a Orxeta; l'auditori de Paterna; la gestió de tributs municipals a Benetússer; la requalificació de terrenys a Zarra; una concessió de llicències d'obres a Aiora; l'alteració del PGOU de Sant Fulgenci; els residus i la neteja a Torrevella; l'apropiació de fons de les Germanes Carmelites d'Oriola; la selecció del secretari municipal de Rafelguaraf; uns cobraments indeguts per l'alcalde del Fondó de les Neus; els rellotges del vicealcalde de València; els vestits del cap de Gabinet de l'Agència Valenciana de Turisme; unes autoritzacions ambientals indegudes per un tècnic de la Conselleria de Medi Ambient; el cas Emarsa; el cas Gürtel/Fitur, i la primera peça del cas Blasco.

També hi ha un cas de prevaricació administrativa de l'alcalde de Barx; la tramitació irregular de permisos de residència d'estrangers a Alacant; unes matriculacions irregulars en la Prefectura Provincial de Trànsit d'Alacant; la irregularitat en permisos de treball i residència a la subdelegació del govern espanyol a Alacant; l'apropiació de fons de loteria a Alacant; l'apropiació de girs postals per un funcionari de Correus d'Alacant; l'apropiació de fons per part d'un funcionari del Servei Valencià de Salut; l'apropiació de fons per part d'un recaptador municipal de Sant Vicent del Raspeig; la urbanització d'una parcel·la al Campello; els telecentres municipals a Alacant; les devolucions de l'IVA a Alacant; la concessió de l'explotació de la planta embotelladora d'aigua de Xóvar; la falsificació de dades d'una empleada per l'alcalde de Riba-roja de Túria, i la depuradora de Borriol. 

No s'han inclòs casos com el de Brugal, el càrtel del foc, Divalterra, Imelsa, IVAM, Taula o Comerç perquè, a data de tancament de l'estudi, es trobaven encara en fase d'investigació, d'instrucció o de judici oral.

Els càrrecs públics i el personal de confiança –la majoria, del PP– copen les penes

El 66,6% (20) de les sentències condemnatòries han suposat penes per a càrrecs públics, personal de confiança o gestors d'entitats o empreses del sector públic; el 26,6% (8), per a personal funcionari, i el 6,6% (2), per a concessionaris o adjudicataris de l'administració. 

De les 20 sentències condemnatòries a càrrecs públics, el 25% (5) es refereixen a persones vinculades al PSPV en el moment de la comissió del delicte i un 65% (13), al Partit Popular, entre les quals destaquen les de majors penes o impacte social o econòmic, com ara la primera peça del cas Blasco, els cas dels residus i neteja de Torrevella, Emarsa, Gürtel/Fitur i la depuradora de Borriol. 

Un 36,6% (11) de les sentències condemnatòries penen la malversació de cabals públics; un 30% (9), la prevaricació administrativa; un 26,6% (8), el suborn; un 13,3% (4), les negociacions i activitats prohibides per al personal funcionari; un 10% (3), la prevaricació urbanística, i un 6,6% (2), el frau i l'exacció il·legal.

Un quadern pedagògic i un mapa detallat

Els resultats del treball es presenten aquest dimecres, 23 d'octubre, en l'acte 'Panoràmica de la corrupció al País Valencià', que tindrà lloc a les 19.00h a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània de València. Hi intervindran Laia Maurí i Consuelo Vidal, en representació de l'Observatori; el professor de Dret Penal de la Universitat de València Jorge Correcher, autor de la investigació, i una representant de l'Agència Valenciana Antifrau. L'estudi forma part d'un projecte cofinançat per la Conselleria de Transparència, Responsabilitat Social, Participació i Cooperació.

L'objectiu del treball, que serà editat pròximament per l'Observatori en forma de quadern pedagògic i els resultats del qual ja poden consultar-se en la pàgina web observatoricorrupcio.org/mapa, és analitzar de manera crítica el tractament penal dels casos de corrupció ocorreguts durant els últims anys, a partir de la jurisprudència dels òrgans judicials valencians. 

La investigació s'ocupa, en concret, dels delictes de prevaricació administrativa, prevaricació urbanística, suborn, malversació de cabals públics, negociacions i activitats prohibides per al col·lectiu de funció pública, així com dels abusos d'aquest col·lectiu en l'exercici de la seua funció. A més, també s'investiguen els delictes de tràfic d'influències i de frau i exacció il·legal quan apareixen en concurs amb els citats anteriorment.

Una associació d'associacions en lluita contra la corrupció

L'Observatori Ciutadà contra la Corrupció és una associació d'associacions constituïda l'any 2015 per a promoure els valors democràtics europeus de transparència i dret ciutadà d'accés a la informació; impulsar la participació ciutadana en la lluita contra la corrupció i especialment la de la societat civil organitzada, i animar i promoure l'acció participativa democràtica, ciutadana, de control i denúncia alternativa.

Les entitats fundadores són Acció Cultural del País Valencià, Associació Ciutadania i Comunicació (ACICOM), Atelier ONGD, Ca Revolta, Escola Valenciana, Perifèries del Món i la Societat Coral el Micalet.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next