VALÈNCIA. Una exposició i un llibre impulsats per la Presidència de la Generalitat en el marc de la setmana de Santa Cecília, patrona de la música, rescaten per primera vegada la figura de les compositores valencianes. Amb el títol Les nostres compositores, la doble proposta cultural visibilitza unes dones profundament desconegudes.
Des de Hind, una esclava del segle XII que componia la seua pròpia música amb el llaüt i que va enamorar un musulmà de Xàtiva, fins a arribar a les joves promeses actuals formades als millors conservatoris, la mostra recorre la història de la composició musical femenina en terres valencianes posant en relleu a una trentena de creadores musicals: des de monges que componien música profana a la creadora del primer himne del València CF el 1924.
L’exposició, que s’inaugura demà dilluns, exhibeix al Palau de la Generalitat les il·lustracions realitzades per Carla Fuentes. Com a complement, un llibre escrit per Raquel Lacruz, catedràtica de violoncel del Conservatori Superior de Música de València, ofereix una síntesi biogràfica de cadascuna de les compositores sota el títol Les nostres compositores. Les oblidades creadores musicals valencianes.
La mostra i el llibre volen trencar amb la imatge estereotipada o menor que la Història havia reservat a les dones en la música, on habitualment apareixen en el paper de muses, cantants, professores o instrumentistes. Ara, després de dècades d’oblit, es visibilitza les compositores valencianes, unes artistes de vegades ignorades, silenciades i molt desconegudes, explica la Generalitat en un comunicat.
Segons explica la directora general de Promoció Institucional de la Generalitat, María Fernanda Escribano, “l’objectiu del projecte és donar a conéixer unes dones pioneres en la creació musical i fer visible que també la composició ha sigut un art cultivat per les dones a la Comunitat Valenciana. I així, de la mateixa manera que coneixem els noms de compositors valencians com els mestres Serrano, Chapí o Rodrigo, ara també ho podrem dir de moltes d’aquestes artistes. A més, volem que els centres educatius i musicals de la Comunitat Valenciana coneguen millor les nostres compositores oblidades a través d’aquesta publicació”.
Al pròleg del llibre, la catedràtica Raquel Lacruz posa èmfasi en el desconeixement sobre aquestes professionals. I destaca, especialment, les compositores de les dècades centrals del segle XX. “Tota l’activitat artística valenciana en la qual s’incorporaven les dones es va veure truncada per la Guerra Civil espanyola. Per això, aquelles dones que van aconseguir sobreposar-se a l’ambient tradicional i masclista de postguerra, que volia les dones a casa, mereixen el nostre coneixement, record i tribut”, explica Lacruz.
L’exposició i el llibre repassen la trajectòria de Hind, l’esclava llaütista del segle XII; les germanes Francisca, Ambrosia i María Luisa Pitarch, tres germanes monges que componien al seu convent al segle XIX; Emilia Martí Vilaplana, organista de les agustines; María Carbonell García, una subpriora amb música profana composta; Desamparados Chavarría Pérez, que estrenà al Principal; l’arpista Antonia González Simpson, o la també escriptora jocfloralista Emerinda Ferrari Gonzálvez.
Una altra dona recordada és Lola Vitoria Tarruella, una compositora empresonada durant la Guerra Civil per les milícies republicanes i amb dots esotèrics. La humil Teresa Matarredona Aznar comparteix homenatge amb Pilar Mompó Aracil, primera directora de l’himne de les festes d’Alcoi, i la “nord-americana” Consuelo Colomer Francés. També es difon la història de Lolita Soriano, creadora del primer himne del València Club de Futbol, malgrat que la majoria dels aficionats del club ho desconeguen, o de María Teresa Andrés Blasco, una experta en compondre música per a ballar.
Una història curiosa és la d’Ethelvina Ofelia Raga Selma, que va ser pianista de cine mut. Com no, apareix Matilde Salvador Segarra, la gran compositora del País Valencià. També s’aborda la figura de María Teresa Oller Benlloch, una dona humil i gran compiladora folklorista. María Luisa Campos Cutayar, que va compondre una sonata per a la VI Flota Americana, i Dolores Sendra Bordes, una pegolina que va viure a Nova York, també centren la mirada de Lacruz i Fuentes.
Tampoc podia faltar Ángeles López Artiga, la música total i gran compositora. Montserrat Bellés Sagarminaga, experta en l’art del contrapunt, i la guitarrista Mariángeles Sánchez Benimeli comparteixen mostra amb Encarna Beltrán-Huertas López, una dona de gran sensibilitat literària i compositiva.
Ja nascudes en la segona meitat del segle XX són Carmen Verdú Esparza, la compositora de les persones sordes; María Belda Pérez, una creadora de música de cambra; i Lidia Valero, una autora que ha aconseguit publicar les seues composicions.
El llibre i l’exposició sobre les nostres compositores, que arriben fins a la transició democràtica, també obri un espai per a les joves promeses actuals de la composició femenina valenciana, amb creadores com Isabel Latorre, Lusa Monllor, Amparo Edo, Sara Galiana i moltes altres que són esmentades com María Teresa Ballester, Isabel Manyes, María José Belenguer, Míriam Pascual, Celia Rivero, María Ángeles Gómez, Raquel Sánchez, Mercedes Femenía, Alba Misó o Silvia Gómez.
