VALÈNCIA. La pressa, generalment, no és bona companya. Si, a més, la barregem amb números i negociacions polítiques, el resultat pot ser desastrós. Aquesta és l’última lliçó del Botànic II, que ja va nàixer apegat a les solucions d’última hora amb un pacte in extremis que es va segellar el mateix dia de la investidura de Puig. L’elaboració dels pressuposts del 2020 ha sigut una mostra més d’aquesta filosofia botànica de tancar-ho tot en l’últim moment, una pràctica que, a més de desgastar la relació entre socis de govern, també pot generar distorsions com la d’aquest dijous.
El govern ha convocat els mitjans a les 12.30 hores d’aquest dijous al Palau de la Generalitat perquè el conseller d’Hisenda, Vicent Soler, explicara el projecte de Llei de Pressuposts del 2020. Una vegada arribada l’hora assenyalada, el personal de la roda de premsa ha anunciat un retràs de mitja hora que s’ha acabat convertint en una espera de dues hores en què els dubtes i el desconcert han anat en augment a mesura que les manilles del rellotge avançaven. L’explicació més plausible, és clar, era que la negociació s’havia allargat a causa d’un desacord entre els partits del govern.
Val a dir que els terminis que s’havia autoimposat el Consell suposaven un entrebanc de partida. Després del ball de declaracions de l’últim mes, amb un Soler que pareixia convençut de prorrogar els pressuposts –també Compromís es mostrava còmode amb aquesta possibilitat, però no tant Unides Podem– enfront d’un Ximo Puig temptat d’acceptar la invitació de la ministra Montero, que convidava el Consell a elaborar uns nous comptes per al 2020, finalment el president va anunciar el passat dijous que hi hauria pressuposts. És a dir, tot just fa una setmana. Aquell dia el conseller d’Hisenda ja va augurar que seria un cap de setmana ben llarg.
Finalment, el govern ha aprovat els comptes l’últim dia en què podia fer-ho i, a més, poques hores abans que comence la campanya electoral del 10N. Ara bé, els entrebancs de l’últim moment han sigut evidents. Passat un quart d’hora del moment previst, tres conselleres socialistes han abandonat el Palau de la Generalitat amb cares llargues. En aquest moment, amb un clar retard sobre la taula, ja es comentava que s’estaven rematant alguns “serrells” del document. Poc després, els consellers d’Unides Podem, Rubén Martínez Dalmau i Rosa Pérez Garijo, han abandonat l’edifici per a no tornar-hi, satisfets amb el resultat al qual s’havia arribat fins al moment. Si hi havia algun obstacle per a tancar l’acord, tot apuntava que no anava amb la formació morada.
Després de 45 minuts d’espera i nombroses elucubracions, per fi l’home més buscat, Vicent Soler, ha eixit per la porta del Palau al·ludint algun “problema tècnic”, sense donar molts més detalls. A les Corts, el president de la cambra, Enric Morera, l’esperava des de les 12 per a rebre la còpia dels pressuposts. Junt amb ell, un munt de periodistes repartits entre les Corts i el Palau de la Generalitat esperaven que el conseller d’Hisenda recorreguera el camí de gaire 5 minuts a peu entre ambdues institucions. Però el moment de tancar els comptes encara s’ha dilatat un hora més.
Durant aquest lapse, amb el conseller desaparegut en combat, les primeres informacions han començat a fluir. Segons explicaven fonts d’Hisenda, Soler ha hagut de tornar a la Conselleria per a signar de nou el document dels comptes, que incloïa unes modificacions finals que necessitaven el seu segell. Una acció, la de signar, en la qual ha empleat més de 40 minuts i que ha generat moments d’important confusió, perquè no ha quedat clar si la negociació ja estava tancada en aquest punt o se seguia debatent per altres canals.
D’altra banda, fonts de l’entorn socialista situaven els “serrells” que han dilatat l’aprovació del pressupost en una “errada tècnica” respecte a 50 milions dels fons d’Innovació. Els estira-i-arronses entre Compromís i el PSPV per controlar les competències d’Innovació són coneguts. La divergència s’ha solucionat fent recaure la seua “direcció” a la Conselleria d’Innovació –en mans dels socialistes– i la “gestió” en l’Institut de Competitivitat Empresarial (IVACE) –controlat per Compromís–. Ara bé, donada aquesta ambigüitat, allò important és fixar-se on han anat a parar els diners i, segons les mateixes fonts, finalment ha sigut a la Conselleria socialista. Més tard, des de Compromís també han admés que existien discrepàncies “tècniques” en aquest punt però, segons la seua versió, el control del pressupost s’acabara traslladant-se a l’IVACE, pertanyent a la Conselleria d’Economia de Compromís.
Ara bé, la versió oficial sobre el retard que la portaveu del Consell, Mónica Oltra, ha oferit en roda de premsa és que “s’ha advertit un error material” d’última hora en el projecte de pressuposts i, com que era massa tard per a modificar les plantilles inicials, s’ha acordat enviar el document “junt amb una anotació a l’error” perquè es corregisca més tard. Més enllà d’aquest presumpte error, Soler sí que ha admés que la reunió s’ha allargat per motius polítics. “Negociem, acordem, dialoguem. Això és bo per a la democràcia”, ha afirmat en la mateixa roda de premsa.
Moments més tard, fonts coneixedores de la reunió han apuntat que l’error al qual s’ha al·ludit era real. En concret, hi havia una partida de personal que no s’havia computat en un primer moment, cosa que obligava a fer modificacions que afectaven la despesa “real” de les conselleries. Per despesa “real” s’entén, precisament, aquella que no inclou els fons dedicats a personal i que, per tant, va destinada als diferents programes de les conselleries. En aquest projecte de pressupost s’ha intentat que la despesa augmente en les conselleries “de l’estat del benestar” –Igualtat, Sanitat i Educació–, que han rebut 70, 55 i 55 milions més respectivament. Ara bé, les mateixes fonts han admés que computar aquesta partida de personal que s’havia passat per alt –d’una quantia que no han arribat a precisar– obligava a fer correccions en les xifres dedicades a aquestes conselleries, que es podrien veure rebaixades.
Pressuposts per a travessar la tempesta
Més enllà de les nombroses confusions i la falta d’un relat clar i unitari –a banda de l‘exposició ‘oficial’ que Soler ha realitzat en roda de premsa– sobre els entrebancs que ha patit l’elaboració dels pressuposts i el resultat final, els comptes de la Generalitat per al 2020 caminen sobre terreny pantanós. El resultat de les eleccions generals del 10N i la posterior conformació d’un executiu a la Moncloa poden obligar el Consell a refer gran part del que s’ha acordat aquest dijous. De fet, al si del govern valencià són molts els qui pensen que al març ja hi haurà dibuixat un panorama totalment diferent de l’actual, de manera que caldrà realitzar importants modificacions per a ajustar-se a l’augment o descens d’ingressos per part de l’Estat.
Ara bé, al bloqueig polític –ara també condicionat per una crisi territorial sense precedents arran la sentència del procés català– se sumen altres factors gens menyspreables de caràcter econòmic. Entre ells, l’amenaça sempre present del Brèxit, l’evident ralentització econòmica –reflectida en una important caiguda del mercat immobiliari que ha reduït els ingressos que la Generalitat recaptava a través d’imposts– o la guerra aranzelària decretada per Trump, que tindrà importants repercussions per al camp valencià. Tot d’una, una possible ‘tempesta perfecta’ per a la qual no hi ha pressupost que valga.
No obstant això, i tot i que el cost polític de prorrogar els pressuposts no resultava excessivament greu –ja que la incertesa i el bloqueig polític a l’Estat ha obligat altres autonomies com la de Madrid a prendre aquesta decisió– i no pareixia suposar un gran drama ni per al conseller d’Hisenda ni per als seus socis de Compromís, finalment el Consell ha decidit encarar el 2020 amb uns nous comptes sota el braç que suposen una evident contenció de l’expansió pressupostària que el Botànic havia iniciat el 2015 –han passat d’incrementar-se un 9,9% l’any passat més a sols un 1,6% enguany–, però que no suposen una limitació tan gran de la despesa com si que ho hauria suposat la pròrroga, ja que molts dels fons dedicats a inversions i programes executats en l’exercici 2019 no s’haurien pogut recuperar per al 2020.
