En què ha de pensar Ximo Puig aquest cap de setmana per a decidir sobre l'avançament electoral

La participació, la relació amb els socis de govern i la Loreg són alguns dels factors que influiran en l'elecció final de la data dels comicis autonòmics
2 març 2019 06:00h
El president Ximo Puig té la potestat de convocar les eleccions autonòmiques tot i que Mónica Oltra ha recordat que la decisió ha de ser presa amb una deliberació prèvia del ple del Consell. / DIARI LA VEU

VALÈNCIA. "És un procés de reflexió, de deliberació i de decisió i, per tant, abans del dia 5 de març sabran vostés la decisió". Aquestes són les paraules que el president de la Generalitat, Ximo Puig, va pronunciar dijous en ser preguntat sobre si tenia presa la decisió d'avançar les eleccions autonòmiques. El cap del Consell es donava així aquest cap de setmana com a període de reflexió final sobre la conveniència d'avançar els comicis al 28 d'abril i fer-los coincidir amb les generals o, al contrari, mantindre la data i votar el 26 de maig la futura configuració del parlament valencià.

En les darreres hores s'han intensificat els rumors sobre la possibilitat de fer coincidir les autonòmiques amb les generals. De fet, el ple de dijous a les Corts Valencianes va acabar amb un aire de comiat amb tots els diputats fent-se fotos per al record com qui acaba l'etapa d'ensenyament a l'institut. Els comiats d'alguns parlamentaris des de la tribuna d'oradors, el president Puig deixant oberta la possibilitat a avançar les eleccions i algunes informacions vingudes de Madrid que apunten que la direcció del PSOE hauria donat el vistiplau a l'avançament han propiciat que ara com ara quasi la totalitat de la classe política valenciana crega que el 28 d'abril es podria triar diputats al Congrés però també a les Corts.

Tot i que són moltes les persones de l'entorn de Puig que aquests dies li han aconsellat l'avançament electoral i han tractat d'influir en la seua decisió, són molts els factors que el president ha de tindre en compte i que serveixen tant per a carregar-se d'arguments per a avançar les eleccions com per a mantindre el full de ruta inicial.

Hi ha raons per a l'avançament?

El fet d'avançar les eleccions seria una de les decisions de més calat de la legislatura. Explicar i argumentar bé el canvi de data és un dels aspectes més importants que comporta la decisió. Sobretot, amb els companys de govern, que per boca de Mónica Oltra han mostrat la seua disconformitat amb l'avançament electoral. Aquest divendres, després de la roda de premsa del ple del Consell, la vicepresidenta i coportaveu de Compromís va assegurar que no es "dona cap raó política" per a celebrar els comicis el 28 d'abril.

Segons Oltra, ni el Consell travessa una situació d'inestabilitat, ni ha perdut el suport parlamentari, ni han entrebancat els seus projectes legislatius. Les tres úniques raons per les quals, des de la formació valencianista, s'entendria un avançament electoral de quatre setmanes sobre la data prevista.

La realitat és que l'opinió de Compromís pot ser important però no vinculant, ja que l'Estatut dona la potestat al president del Consell de convocar les eleccions. Tanmateix és cert que tant en aquesta norma com en la Llei de Govern Valencià s'especifica que la convocatòria d'eleccions s'ha de fer mitjançant un decret del president prèvia deliberació del ple del Consell.

Això vol dir que sense un acord entre PSPV i Compromís el ple del Consell hauria de votar sobre la decisió de convocar eleccions. Els socialistes, gràcies al vot de qualitat del president, podrien tirar endavant la decisió d'avançar les eleccions però escenificaria el primer –i últim– trencament del Botànic.

Si decideix finalment avançar les eleccions, la reunió del ple del Consell s'hauria de celebrar dilluns dia 4 de març o, a tot estirar, dimarts dia 5. Si fora dimarts, el Diari Oficial de la Generalitat hauria de publicar una edició especial perquè la convocatòria tinguera efecte en eixe mateix moment i poder complir amb els terminis establerts en la llei que marquen que les eleccions s'han de convocar un mínim de 54 dies abans del dia de la votació.

La llei estatal, un possible entrebanc

Pot Puig avançar les eleccions i separar-les de les municipals i les europees? Fins ara sempre s'ha parlat de la prerrogativa del president de convocar les eleccions però aquest divendres El Confidencial assenyalava la possibilitat que una disposició addicional de la Llei Orgànica de Règim Electoral General (Loreg) impedira al cap del Consell convocar els comicis el 28 d'abril. I és que hi ha una disposició en la Loreg que assenyala que "en el cas que en el mateix any coincidisquen per a la seua celebració, en un espai de temps no superior a quatre mesos, eleccions locals, eleccions a Assemblees Legislatives de Comunitats Autònomes que van celebrar les seues eleccions el quart diumenge del mes de maig del 1995, amb les eleccions al Parlament Europeu, els decrets de convocatòria s'expediran el dia cinquanté cinqué anterior al de la data en què han de tindre lloc les eleccions al Parlament Europeu, amb vista a assegurar la celebració simultània".

Això vol dir que enguany, que coincideixen europees, locals i autonòmiques –un fet que passa cada 20 anys–, s'haurien de celebrar el mateix dia si no hi ha almenys quatre mesos de distància entre uns comicis i uns altres. És a dir, no es podrien, segons aquest articulat, celebrar-se les autonòmiques a l'abril i les locals i europees al maig, un mes després.

La interpretació del redactat de la Loreg presenta alguns dubtes. Les fonts consultades per Diari La Veu expliquen que aquesta disposició podria, fins i tot, ser anticonstitucional perquè limita la potestat del president –reconeguda en l'Estatut– de convocar eleccions. A més, també assenyalen que el redactat està en vigor i pot plantejar alguns entrebancs jurídics, ja que entra en confrontació amb el que marca l'Estatut. Preguntats per què podria passar si Puig decideix signar el decret de convocatòria d'eleccions, les mateixes fonts consideren que es podria recórrer.

El CIS i aprofitar (o no) 'l'efecte Moncloa'

L'últim sondeig del CIS, conegut aquesta setmana, porta bones dades per al PSOE, que s'erigeix com a líder de l'esquerra i com a vot útil contra Vox. Així, el baròmetre dona fins al 33,3% del vot als socialistes i els situa a més de 16 punts del PP, en segona posició. Per tant, segons aquestes enquestes, un de cada tres vots emesos serien per al partit de Sánchez.

Amb aquests resultats a la mà, Puig podria veure favorable fer coincidir els comicis autonòmics amb els estatals per tal d'aprofitar-se de 'l'efecte Moncloa'. Ara bé, les enquestes es van fer abans del rebuig als Pressuposts Generals de l'Estat i de l'anunci de l'avançament electoral per part de Sánchez i, per tant, no inclouen l'efecte d'aquests fets sobre la ciutadania. Una mala valoració per a l'executiu espanyol també podria arrossegar els socialistes valencians a un mal resultat.

Un calendari propi... estatal

El president s'ha mostrat partidari d'un calendari propi per a les eleccions valencianes en diverses ocasions. A principis de setembre, Puig va expressar el seu desig que "més ràpid que tard" es "singularitze" el procés electoral valencià, perquè "aquesta regió té dret a definir el seu futur des del punt de vista polític". El cap del Consell es va pronunciar d'eixa manera en ser preguntat, ja en aquell moment, per un possible avançament electoral.

És cert que un avançament permetria a Puig diferenciar el País Valencià de les autonomies no històriques dotant-lo d'un calendari singularitzat. Ara bé, el que 'guanyaria' d'una banda ho podria 'perdre' de l'altra: les eleccions valencianes s'unirien ara a les estatals.

Fart de la pressió mediàtica i dels rivals polítics: "Jo no vull marejar gens, i qui es marege, que prenga Biodramina"

Aquest mateix dilluns, Puig va manifestar que no volia parlar d'un possible avançament electoral: "És evident que jo no vull marejar gens, que ningú es marege; i qui es marege, que prenga Biodramina". Així es va manifestar el també secretari general del PSPV-PSOE en declaracions als mitjans com a resposta a la presidenta del PPCV, Isabel Bonig, qui va instar Puig el passat dissabte a "deixar de marejar" amb el possible avançament electoral dels comicis autonòmics. Eixe mateix dia, el president va dir, sobre l'avançament electoral, que "no és probable, però que és possible".

"No vull parlar d'aquest tema perquè després diuen 'tots els dies està marejant'", va reiterar aquesta setmana. Puig va explicar que "en un moment determinat" li van preguntar sobre el tema i que "és evident que fins al 5 de març hi ha possibilitats", però va assegurar que està "molt tranquil". A més, va indicar que està fent el que creu que ha de fer, "ser una persona racional". "Així, va instar a "primer pensar i després actuar".

Fa setmanes, fins i tot mesos, que pesa sobre Puig la pressió mediàtica i política d'un possible avançament electoral. Passava ja abans que Sánchez convocara els comicis del 28 d'abril però s'ha incrementat des d'aleshores. Els periodistes aprofiten tota aparició del president per a preguntar-li sobre aquesta qüestió. Els partits de fora del Botànic li demanen setmana rere setmana que convoque ja eleccions. 

Aquest divendres, sense anar més lluny, Bonig li va tornar a exigir "anar a eleccions al més prompte possible" i va assegurar que, si Puig encara no ho havia fet, era perquè la seua "debilitat" li feia esperar una autorització de Sánchez. L'anunci d'un avançament electoral permetria a Puig, com ja va passar amb Sánchez, fer callar sense opció a rèplica aquestes veus que demanen reiteradament eleccions.

Pendents de la participació: entre Sant Vicent i la final de la Copa del Rei

El mateix dia que Sánchez va fer oficial l'avançament de les eleccions generals, Oltra es va expressar així: "Serà una Setmana Santa de Passió i esperem que de Resurrecció". Però va afegir que "el Consell no té res a dir sobre l'elecció de la data", ja que no és "del seu àmbit competencial".

Amb tot, sí que hi havia un malestar general per la data perquè s'entenia que estava convocada "pensant des de Madrid" –on el 28 d'abril no és cap dia assenyalat– i sense tindre en compte altres territoris. En el cas del País Valencià, les eleccions generals cauran dins de les vacances de Pasqua i just abans del festiu dilluns de Sant Vicent. 

Gent de pont, vacances... són factors que podrien propiciar una baixa participació electoral, la pedra a la sabata de l'esquerra. Però ara hi ha un altre esdeveniment que condiciona la cita del 26 de maig. La victòria del València aquest dijous davant del Betis va confirmar la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'equip xe. El derbi es jugarà el dissabte 25 de maig a Sevilla.  

S'ha de tindre en compte que part de l'afició es desplaçarà fins allà per a veure una possible victòria valencianista coincidint amb el centenari de l'equip –el club tindrà vora 20.000 entrades– i potser no arriben a votar diumenge. Però també cal pensar en la possibilitat d'una derrota davant l'equip català que podria provocar, encara que puga sonar irracional o destrellatat, una mobilització de la dreta anticatalanista gens desitjable per al Botànic.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next