Psicoemergencias CV, 20 anys de suport altruista a les víctimes de catàstrofes

Membres de l'associació lamenten que aquest servei no estiga encara professionalitzat al País Valencià
2 febrer 2019 19:30h
Psicoemergencias CV aglutina un total de 52 voluntaris. / EFE

VALÈNCIA. Els psicòlegs d'emergències compleixen vint anys al servei de l'Administració autonòmica valenciana prestant un primer suport, voluntari i altruista, a les víctimes de catàstrofes o d'accidents amb múltiples víctimes o gran impacte social. Són mobilitzats pel 112 en cas d'emergència; tenen una disponibilitat de 24 hores els 365 dies de l'any, i són els encarregats de prestar els primers auxilis psicològics a unes víctimes que solen estar en estat de "xoc" i que necessiten, sobretot, "acompanyament, informació i respecte".

En una entrevista amb l'Agència EFE, diversos membres de l'associació Psicoemergencias CV, que aglutina 52 voluntaris, defensen la importància de la seua labor i lamenten que aquest servei no estiga encara professionalitzat al País Valencià, com sí que ho està en altres autonomies. "A ningú no se li ocorre que un bomber o un metge no cobre per atendre un accident, però sí que ho faça un psicòleg", a pesar que el treball dels psicòlegs emergencialistes és "molt especialitzat", assenyala la psicòloga Elena García.

El responsable de l'associació a les demarcacions de València, Alacant i Castelló, Mariano Navarro, assegura que a una emergència "no es pot mobilitzar qualsevol psicòleg", perquè no es pot acudir a aquest tipus de successos només "amb el bon cor d'ajudar, perquè corres el risc de fer més mal que benefici". "A vegades és més dur curar una ferida emocional que una física", afirma Navarro, qui defensa que "al costat d'una persona que pateix ha d'haver-hi una altra que la sostinga", i això requereix "una formació molt concreta" que tots els voluntaris de l'associació tenen perquè la paguen de les seues butxaques.

Acreditats per la Generalitat

Aquest servei va nàixer en 1999 com a Grup d'Intervenció Psicològica en Emergències i Catàstrofes (GIPEC), dependent del Col·legi Oficial de Psicòlegs del País Valencià, però en 2012 es va constituir com a associació sota el nom de Psicoemergencias CV. Tots els seus components són psicòlegs consolidats en l'àrea de la intervenció en crisi, compten amb una gran experiència professional i estan acreditats des de la Generalitat com el recurs oficial de professionals qualificats per a la intervenció en emergències.

Alguns del seu membres, com ara Mariano Navarro, van participar en l'operatiu durant els atemptats de l'11-M de 2004 a Madrid i van assistir a les víctimes de l'accident de metro de València de 2006, tant a les directes com als professionals dels cossos i forces de seguretat i d'altres dispositius d'emergències. En eixos moments "no es fa teràpia, es fa acompanyament", expliquen Sandra Luján i María Gomis, psicòlogues de l'equip de València, que assenyalen a EFE que és molt important el que es diu però, sobretot, allò que es calla en eixos moments: "Cal saber manejar els silencis" i "no caure a dir coses buides".

També s'encarreguen de l'atenció al personal d'emergències que actua en un succés. / EFE

Actualment, Psicoemergencias CV col·labora amb l'Agència de Seguretat i Resposta a les Emergències per a actuar en catàstrofes, encara que en la pràctica comencen a ser mobilitzats a un altre tipus de successos, com ara suïcidis, desaparicions o un altre tipus d'accidents. "És un recurs que no volen perdre. Els ve molt bé oferir-ho perquè realment és important i sanador per a les víctimes", ja que les ferides emocionals són moltes vegades més difícils de curar que les físiques i "com més prompte s'atenguen, molt millor", defensen, però lamenten que no es regule aquest servei.

Atenció al personal d'emergències

Aquestos psicòlegs tracten d'ajudar les víctimes a prendre contacte amb la realitat, a ser conscients i a construir un relat del succeït per a evitar que es fraccionen els records o que hi haja llacunes, al mateix temps que se'ls dona permís per a sentir i expressar. Destaquen la important labor que desenvolupen també en l'atenció al personal d'emergències que actua en un succés, els coneguts com a "víctimes terciàries".

Aquestos psicòlegs fan un treball cada vegada més reconegut, sobretot pels serveis d'emergències, que solen ser els primers a preguntar on estan els psicòlegs, però encara no reben més que agraïments o un colpet a l'esquena pel seu treball. Quan se'ls crida, la majoria ha de demanar permís en el seu treball o deixar el que estiga fent, en el cas dels autònoms, però cap d'ells es planteja deixar-lo: creuen fermament en la importància de la seua labor, encara que senten certa frustració per no poder oferir un servei d'espectre més ampli.

Navarro explica que si al País Valencià ocorreguera un cas similar al del xicotet Julen, molt difícilment es podria donar el suport psicològic que s'ha prestat a la família i als equips d'emergències a Totalán (Màlaga), on un equip de dos psicòlegs ha estat present les 24 hores per torns. Asseguren que amb un equip professional, integrat en els serveis d'emergències i dedicat exclusivament a aquesta labor, es podria donar una major atenció i arribar també a més víctimes, com ara les de violència masclista, a les quals, en molts casos, no poden atendre a causa de les seues limitacions.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next