El PSPV busca la dreta per a desfer part de la reforma tributària del 2017 sobre l'impost de successions a empreses

Compromís i Unides Podem defensen que l'augment de les bonificacions fiscals només s'aplique a les empreses familiars que facturen menys de 10 milions, un límit que els socialistes pretenen eliminar amb el suport de l'oposició
21 novembre 2019 06:00h
El PSPV proposa que totes les empreses es beneficien de la bonificació fiscal del 99% en l'impost de successions. / DANIEL GARCÍA-SALA 

VALÈNCIA. L'entesa botànica s'ha trobat amb un nou entrebanc. En aquesta ocasió, ha sigut arran l'augment de la bonificació de l'impost de successions per a les empreses familiars, que passarà del 95% actual al 99%. Mentre que Unides Podem i Compromís defensen que aquesta bonificació s'aplique només a les empreses familiars que facturen menys de 10 milions d'euros, el PSPV busca expandir-la a totes, sense importar el seu volum de negoci.

La discrepància entre els socialistes i els seus socis de govern va sorgir arran l'esmena conjunta que la setmana passada presentaren a la llei d'acompanyament per a augmentar la bonificació del 95% al 99%. Fins ara, el 95% s'estava aplicant només a les "empreses de dimensió reduïda", aquelles amb una xifra de negoci inferior als 10 milions anuals. Fidel al seu últim programa electoral, el PSPV va proposar més tard eliminar aquesta condició, però Compromís i Podem es neguen.

L'origen de l'aplicació a les empreses de dimensió reduïda es troba en la reforma fiscal que el Botànic va portar endavant el 2017, que s'adheria a les conclusions de l'informe d'experts de la Comissió d'Experts per a la Reforma Tributària. Així, les empreses que sobrepassaren aquesta xifra deixarien de poder beneficiar-se de la bonificació del 95% i se'ls aplicaria, per norma general, una del 50%. La mesura no va agradar a la patronal, que va carregar contra ella i va forçar la promesa dels socialistes de revertir-la.

El portaveu de Compromís, Fran Ferri, va defensar aquest dimarts que ells no volen "que els més rics paguen menys, sinó al contrari", i per això consideren que no és necessari eliminar el límit dels 10 milions. D'altra banda, el síndic socialista, Manolo Mata, va argumentar que els beneficis només s'aplicarien "a empreses familiars que es queden almenys 5 anys en el territori" i va insistir que la seua posició pretén evitar "que les grans empreses tinguen la temptació de caure en el dúmping fiscal", és a dir, que passen a tributar en altres territoris on hagen de pagar menys imposts.

Val a dir que només en unes poques autonomies han situat aquesta bonificació al 99% per a totes les empreses familiars. És el cas de la de Madrid, Andalusia, Cantàbria, Castella i Lleó i Catalunya. Per a la resta, s'aplica l'exempció general del 95%. En aquest sentit, el president Ximo Puig va reiterar aquest dimecres que és "absolutament partidari que imposts com successions o patrimoni siguen harmonitzats, perquè si no, es crea una competència fiscal entre comunitats", però no va deixar clar quin havia de ser el tram d'harmonització, si el més elevat del 99% o el general. 

Al contrari, la vicepresidenta Mónica Oltra va defensar que la reforma del 2017 buscava "una justícia tributària", considerant que "les persones que tenen un major poder econòmic han de contribuir més en els seus imposts, mentre que els qui tenen menys han de contribuir en menor mesura".

El PSPV buscarà suport en la dreta

Els socialistes ja han avançat que intentaran buscaran suports alternatius a Unides Podem i Compromís per a esmenar la llei d'acompanyament i aplicar la bonificació a totes les empreses familiars sense distinció. "Una altra cosa és que ho aconseguim", va matissar Mata aquest dimarts.

Açò els aboca a buscar complicitats amb la bancada de la dreta. Per ara, el PPCV no ha deixat clar si sumarà els seus vots als del PSPV, però el seu portaveu d'Economia, Rubén Ibáñez, ha recriminat als socialistes que vulguen reduir aquest impost a les empreses, però que al mateix temps es neguen a fer el mateix amb els particulars. Els populars volen recavar el suport del seu rival polític en aquesta última iniciativa, cosa que es presenta complicada, ja que el PSPV va llançar furibunds atacs a la proposta durant tota la campanya.

Què és una empresa familiar?

Qualsevol empresa en què la representació majoritària estiga en mans de la família fundadora –o, si està dividida en accions, n'hi ha prou amb tindre el 25% d'aquestes– és considerada d'aquesta manera. En el cas valencià, Mercadona o la naviliera Boluda, que superen folgadament l'esmentat límit dels 10 milions d'euros, també són empreses familiars.

Aquesta diferència entre el volum de negoci de les pimes i de les grans empreses, que poden arribar a estar igualment englobades en un concepte d'empresa familiar que, al remat, incorpora models de negoci molt diversos, és una de les raons per les quals la Comissió d'Experts va recomanar que la bonificació s'aplicara només a les empreses de dimensió reduïda.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next