VALÈNCIA. Malgrat que Joan Ribó ha tornat a insistir aquest dijous que València ha de poder decidir si l’aplica, la taxa turística –que tècnicament no és una taxa sinó un impost, ja que aquestes primeres s’apliquen respecte al valor d’un servei públic concret com poguera ser l’aigua o la recollida de fems– no és una prioritat del Consell del Botànic. Així ho ha deixat veure, almenys, el president Ximo Puig en la presa de possessió del nou director general de Turisme.
Més taxatiu, valga la ironia, es mostrava fa uns dies el secretari autonòmic responsable d’aquesta àrea, Francesc Colomer, que insistia que la seua aplicació “mai no ocorrerà” i que no es troba en l’acord programàtic del Botànic II. “No crec en la taxa”, va anunciar, tot argumentant que en el seu concepte de turisme, “per a bé o per a mal”, no hi ha cabuda per a “aranzels per al qui ve de fora”.
Si és ben cert que el text que estableix el full de ruta del Botànic no recull cap referència a la taxa, sí que apel·la a impulsar un “pacte per la sostenibilitat social, ambiental i laboral en clau de destinació turística intel·ligent” encara per estudiar al qual Compromís i Podem s’aferren per tal d’obrir la porta a alguna mena de gravamen sobre el turisme.
De fet, en una recent entrevista a Diari La Veu, el vicepresident segon, Rubén Martínez Dalmau, va afirmar que “els empresaris tenen clar que la taxa turística arribarà d’un moment a un altre“; això sí, “consensuada amb el sector per a no donar cap guerra”. La postura del representant de Podem al Consell és, precisament, la mateixa que reivindica l’alcalde de València: la de permetre l’aplicació de l’impost a la capital com a “projecte pilot”. Una vegada es comproven els seus efectes, ja es parlarà d’explorar fórmules de major implantació.
El debat, en “primera fase”
Joan Ribó ha tornat a demanar aquest dijous “llibertat” perquè la ciutat de València puga decidir si implementa la mesura i de quina manera. Una posició de mínims que, segons va insistir l’alcalde, és compartida per tots els grups municipals. Tot, amb l’objectiu de “compensar d’alguna manera una sèrie d’aspectes que encareixen els serveis de la ciutat” i que els valencians “no siguen els únics” que paguen els costs que generen els visitants.
La vicepresidenta del Consell, Mónica Oltra, que es trobava junt amb Ribó en el moment que realitzava aquestes declaracions, va assegurar que el debat es troba en una “primera fase de creació de consens” en què s’estan “estudiant la diversitat; les diverses necessitats i capacitats, i com podria configurar-se un model tributari d’aquest estil”. Una postura més oberta que la que ha deixat entreveure el president, qui, malgrat tot, creu que és una qüestió “no prioritària” però que “es pot analitzar”.
Mentrestant, Compromís ha començat a carregar-se d’arguments per a un debat que va ser ajornat durant les negociacions del Botànic, que no tardarà a tornar a l’agenda política. Tant és així que fa unes setmanes el seu think tank de capçalera, la Fundació Nexe, va presentar una publicació que analitza les possibilitats i efectes d’un impost turístic i fa una proposta: un càrrec de dos euros per nit que, entre altres coses, pretén mitigar el despoblament i fer aflorar els apartaments irregulars –aquesta última, una de les línies que sí que defensa el govern de manera unànime–.
Malgrat que Compromís no ha arribat a fer seua, de manera explícita, aquesta proposta, l’estudi del professor d’Economia de la UV Asensi Descalç tracta de desmuntar els arguments de la patronal hostalera Hosbec, que manté una postura de ferma oposició en considerar que l’impost espantarà els turistes per l’augment de preu que pot suposar. Un efecte que, defensen, és més probable en un model turístic de ‘sol i platja’ on els viatges se solen contractar sota la forma de paquets de ‘tot inclòs”.
