VALÈNCIA. Els nous ajuntaments que sorgisquen de les eleccions municipals d’aquest diumenge, 26 de maig, es constituiran el proper dissabte 15 de juny, vint dies després dels comicis. En aquesta jornada també tindran lloc els plens consistorials en els quals seran ja elegits els 8.131 alcaldes corresponents a totes les ciutats i localitats de l’Estat per a la pròxima legislatura.
Els ciutadans elegeixen en les urnes 67.010 regidors, 321 menys que fa quatre anys, i són aquests els qui el 15 de juny decidiran qui és l’alcalde. El calendari està fixat per la Llei de Règim Electoral General així com el sistema, que també s’aplica en les assemblees de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla seguint aquesta normativa.
Els plens de constitució tindran lloc com sempre dissabte i en aquesta mateixa sessió es decidirà qui pren la vara de comandament municipal. La rapidesa amb què es resol el procés no permet negociacions llargues per a decidir qui arriba a l’alcaldia: només transcorren quinze dies des de les eleccions.
15 dies per a negociar
En cada ple municipal es produirà una sola votació i serà triat qui aconseguisca la majoria absoluta de vots. Si cap ho aconsegueix, serà directament proclamat alcalde el regidor que encapçale la llista amb major nombre de vots en les eleccions i en cas d’empat, es resoldrà per sorteig.
És a dir, si diversos partits volen formar una majoria alternativa a la del grup majoritari, tenen quinze dies per a posar-se d’acord i arribar al ple de constitució amb un candidat amb majoria absoluta.
Els municipis compten amb un nombre diferent de regidors depenent de la seua població. El número mínim és de tres, per als pobles amb menys de 100 residents, i no hi ha un màxim: les ciutats compten amb 25 regidors si tenen fins a 100.000 veïns i sumen un més per cada 100.000 residents o fracció. L’ajuntament més gran és el de Madrid, amb 57 regidors, seguit per Barcelona, amb 41.
Tots ells, no obstant això, tenen en comú que el nombre d’edils és sempre imparell, per a facilitar el govern municipal i la mateixa elecció de l’alcalde.
Les diputacions, més endavant
Els resultats de les municipals determinaran al seu torn la composició d’altres òrgans de govern per als ajuntaments com són les 38 diputacions de règim comú que hi ha a l’Estat. Es tracta d’institucions d’elecció indirecta, que no voten els ciutadans, i la seua composició s’estableix a partir dels resultats de les eleccions locals.
Segons la Llei de Règim Electoral General, el nombre de diputats es determina per la població de la demarcació: fins a 500.000 persones, 25 diputats, a partir d’ací la xifra puja a 27, 31 i 51 diputats segons augmenta el nombre d’habitants.
La llei estableix que una vegada constituïts els ajuntaments, les juntes electorals reparteixen entre els partits polítics el nombre de diputats que correspon a cadascú segons els seus resultats. Una vegada proclamats els diputats, el cinqué dia posterior i a les 12 hores es constituiran les diputacions.
A vegades hi ha recursos contra els resultats electorals i la proclamació dels diputats es retarda, per la qual cosa aquesta data de constitució no és ni fixa ni la mateixa en totes les diputacions. El 2015, per exemple, les diputacions de Barcelona, la Corunya, Alacant, Granada i Conca es van organitzar entre el 13 i el 15 de juliol.
Les tres diputacions forals basques, que sí que s’elegeixen en urna diumenge que ve, són un cas concret i diferent de la resta. En concret, els ciutadans d’Àlaba, Biscaia i Guipúscoa trien, respectivament, a 51 membres de les juntes generals de cada territori.
Capítols i Consells Insulars
També aquest diumenge els ciutadans trien als membres dels capítols i consells insulars de Canàries i de les Illes Balears. Els primers són els capítols d’El Hierro, amb 13 membres; la Gomera, amb 17; la Palma, amb 21; Fuerteventura, amb 23; Lanzarote, amb 23; Gran Canària, amb 29 i Tenerife, amb 31.
Cada illa constitueix una circumscripció electoral i el sistema per a elegir als consellers és el mateix que el dels ajuntaments. Els capítols es constitueixen dins dels 30 dies següents a les eleccions.
En el cas de les Illes Balears, els consells són tres: el de Mallorca, amb 33 membres; el de Menorca, amb 13 i el d’Eivissa, amb 13. Cadascun d’ells ha de constituir-se dins dels 45 dies posteriors als comicis del 26M.
