Si observem l’evolució de les temperatures mitjanes mundials veiem que des dels anys 70 estan pujant acceleradament respecte a la mitjana històrica (0.0 en la gràfica de la NASA), sobrepassant així el pitjor dels escenaris previstos pel IPCC. I els científics calculen ara que només tenim entre 3 (carta publicada en Nature) i 11 anys (últim informe IPCC) per evitar la retroalimentació que dispararia irreversiblement les temperatures, sense posibilitat de retorn. Òbviament estem en una emergència climàtica i el primer que hem de fer és reconéixer-lo…
La causa fonamental és l’emissió de gases d’efecte hivernacle, principalment el CO2, que està batent rècords any rere any i actualment ha arribat ja a 415 ppm en l’atmosfera, una concentració que mai s’havia donat en tota la història de la nostra espècie. Si volem evitar el calfament irreversible i recuperar l’equilibri climàtic, en una dècada hem de rebaixar les emissions actuals fins a la concentració normal, que serien les 280 ppm de l’època preindustrial.
Les dades de València seguixen la pauta mundial i prediuen que, si no canviem, en 2030 estarem uns 3ºC per damunt de les temperatures preindustrials, en 2050 uns 4ºC per damunt i en 2100 uns 8ºC. Vos ’imagineu açò? Ara mateix sofrim plagues noves que no podem eliminar amb verins (mosca negra, mosquit tigre, panderola americana, etc.) i la conca del Xúquer patix sequera crònica (amb un dèficit de 220 hm3) i som una zona amb greu risc d’erosió/desertificació i vos imagineu com estarem amb 3, 4 i 8ºC més?
Els problemes derivats del calfament global són tan greus i el fracàs dels dirigents tan obvi, després de 24 COP (reunions internacionals) absolutament ineficaces, que fins i tot les adolescents s’han adonat i han començat a mobilitzar-se. Són la gent del segle XXI i per tant les qui més van a patir-ho, sense tindre cap culpa, per això exigixen als governs que declaren ja l’emergència climàtica. Però una simple declaració no servirà de res si els governs locals, autonòmics i estatal (i europeu), junt a empreses i ciutadans, no desenvolupem a fons les solucions ecològiques que reduïxen les emissions de CO2 i protegixen la Biosfera.
I quines són eixes solucions?
Doncs a la Comunitat Valenciana el consum energètic i les emissions de CO2 seguixen este ordre: transport > indústria > incendis forestals > domèstic > serveis > agricultura/pesca. Per tant, si volem evitar el calfament del clima, hem d’actuar urgentment sobre tots els sectors i especialment sobre els majors generadors de CO2, amb les solucions que els ecologistes venim reivindicant des de fa dècades:
1r. Mobilitat Sostenible i racionalització del transport, amb els centres urbans per a vianants i bicicleters, Ciutats 30, una Xarxa Verda que connecte tots els nostres municipis per a bicis i vianants, Vies Verdes, millor transport públic, més barat i intermodal, etc.
2n. Estalvi, Eficiència i Energia Solar, tenim Sol de sobra per autoabastir-nos i aprofitar-lo resulta ja més barat que les energies brutes convencionals, és vergonyós que Alemanya tinga 8 voltes més plaques solars instal·lades que Espanya (i que allí tanquen l’última central nuclear en un parell d’anys mentre ací volen mantindre-les onze anys més!).
3r. Pla de Desenvolupament Forestal, per protegir bé els boscos que resten i recuperar les muntanyes recremades que no poden recuperar-se soles.
4t. Agricultura, Jardineria i Alimentació Ecològiques, que absorbixen CO2 i milloren l’entorn i la salut, cal fomentar el consum ecològic i de proximitat especialment en hospitals, escoles, residències, etc.
5t. Altres com generalitzar les 4R que eviten emissions de CO2 i contaminació, prohibir els plàstics d’un sol ús, reduir el consum de carn, etc.
6t. I Educació Ambiental a tots els nivells, amb campanyes publicitàries institucionals per mostrar la insostenibilitat de l‘actual model de producció, transport i residus, i la urgència del canvi cap alternatives realment sostenibles.
Per a tot açò necessitem pressupostos importants, que poden eixir de la reducció de despeses innecessàries com ara armaments, grans obres i infraestructures, rescat de caixes i bancs, corrupció, etc. Hi ha diners suficients, però estan mal emprats i cal reciclar-los en projectes ecològics, que a més de solucionar l’emergència climàtica ens ajudaran a resoldre altres problemes tan importants com l’atur i les malalties derivades de la contaminació.
Afortunadament els ecologistes ja no estem sols, ara han eclosionat també Fridays for Future i Extintion Rebellion. Cada vegada som més gent i tenim més força, perquè a la Natura no poden enganyar-la i els problemes creixen, esclaten i com ens perjudiquen a tots originen moviments reivindicatius.
Sabem que alguns governants estan venuts als poders fàctics i que altres no s’atrevixen a enfrontar-se’ls, però nosaltres no anem a parar de pressionar perquè ens juguem la supervivència i si és precís muntarem un altre 15-M climàtic, més crític i actiu, fins que fem les paus amb la Natura i salvem el clima!
