En la mitologia grega, Hèlios era el déu del Sol. Cada matí emprenia un viatge en el seu carro, tirat per quatre cavalls alats, on transportava la llum de tothom. Sortia del seu palau, a l’est, i cavalcava durant tot el dia fins a arribar a les aigües de l’Oest. Des d’allà tornava al seu palau en vaixell, amb la foscor de la nit. I així cada dia. Tanmateix, Apol·lo li va robar el protagonisme al déu del Sol. S’apropià del carro i del mite que explicava la comesa d’Hèlios i, per això, probablement no ens sona el nom d’Hèlios. Exactament el mateix que Apol·lo féu l’anterior govern espanyol amb el Sol que il·lumina totes les nostres cases. Se l’apropiaren per regalar-li’l a les empreses que li redactaven les lleis al ministre Soria. Qui se’n recorda ara d’ell?
El passat divendres, el Ministeri per a la Transició Ecològica aprovà el Reial Decret (RD) 244/2019 que regularà l’autoconsum elèctric. Un decret redactat i impulsat per un renascut Institut per a la Diversificació i Estalvi Energètic (IDAE) amb què, previsiblement, particulars, empreses i comunitats de veïns incrementaran la instal·lació de panells solars. Aquesta nova resolució detalla altre Reial Decret d’octubre que ja derogava el famós i indecent “Impost al Sol”. En aquest cas, era especialment important aclarir els tràmits pels quals els ciutadans tenen dret a cobrar per l’energia que produeixen. Ara, les grans empreses hauran de pagar als petits productors d’energia. No podran negar-se amb qualsevol excusa administrativa o legal. A més, aquest RD permet l’autoconsum comunitari, una eina que pot esdevenir clau per a propiciar un canvi de paradigma en el sector.
L’Impost al Sol va ser, amb tota seguretat, la política energètica duta endavant per govern democràtic més criticada a escala internacional. Demanada per les grans elèctriques i firmada per un govern del Partit Popular, calia explicar-la reiteradament davant la incredulitat dels experts d’altres països. Un impost a una font d’energia natural i renovable? L’impost aconseguí el que realment volia: generar inseguretat i frenar el desenvolupament de la generació a petita escala amb energies renovables. Mentrestant, els beneficis de les elèctriques continuaven sense parar de créixer any rere any. Un dels sectors d’I+D més punters de l’estat espanyol fou descapitalitzat, frenat i obligat a buscar la seua supervivència fora de les nostres fronteres. Abans construíem plaques fotovoltaiques; ara les comprem quasi totes a la Xina. Abans exportàvem tecnologia; ara l’importem. I l’impacte va ser clar: pèrdues d’ocupació, reducció de la competitivitat empresarial i que els particulars no pogueren reduir les seues factures. Això sí: calia ser solidaris amb els beneficis empresarials. Solidaris o ingenus?
El nou decret permet l’anomenada “compensació per excedents”: si la teua instal·lació genera electricitat i l’envies a la xarxa elèctrica, et descompten posteriorment el preu de la factura proporcional a allò que hages generat. No com fins ara mateix, que regalaves a la xarxa elèctrica l’energia que produïes a casa. Gratis. També simplifica i facilita els tràmits per a instal·lar-te generació a casa o compartir-la amb la comunitat de veïns. En definitiva, és un pas endavant que hauríem d’agrair i aprofitar. Posar-nos mans a l’obra en el que realment importa, la transformació d’un model energètic on, fins ara, uns pocs han controlat un dret bàsic. Cal promocionar este decret i incentivar la descentralització de la producció i els valors com la cooperació i la col·laboració energètica.
I compte amb unes grans empreses que ara competeixen per veure quina és més sostenible, verda o compromesa amb el canvi climàtic. La transició energètica que cal fer no està basada únicament en produir tota l’energia amb renovables. Açò és fonamental, sí, però també cal descentralitzar, democratitzar i garantir el dret de totes les persones a l’energia. I ja avance que per eixa transició no competiran estes empreses. Cal continuar treballant perquè no ens tornen a canviar a Hèlios per Apol·lo que, al cap i a la fi, no era només el déu de la llum sinó també el de les plagues i les malalties.
