Que sone la música! - 13 de feb. 2019

Dimecres, 13 de febrer de 2019

A la plaça de l’Ajuntament, de València, ensopegue amb Emili Casanova, catedràtic d’universitat i acadèmic de la llengua. L’acompanye uns metres i parlem de tot un poc. Quan ja ens separàvem em demana per la salut. Llavors li explique el tema de l’ictus i de la falta de capacitat creadora. Quinze mesos fa ja que les muses em són absents.

A propòsit d’això, em diu que, quan ell va patir l’infart, va estar un dia en coma i a partir d’ací notà un dèficit cognitiu. Lapsus de memòria, falta d’atenció... Ell pensa que potser és també a causa de l’edat, però el cert és que se’n va adonar arran del trasbals sanitari.

Al meu amic Voro Vendrell, en canvi, els tres dies en coma li han donat ales. Pareix deu anys més jove i se li ha revifat una trempera escriptural magnífica. <<Fogona!>>, va ser la primera paraula que va dir en recobrar la consciència. Els metges, com que no el coneixien, es pensaren que s’havia quedat enfavat i van anar a comunicar-ho a la família.

En aquells moments hi trobaren només el seu cunyat Baldo –formalment, el diputat Joan Baldoví-, ja que els altres havien baixat al bar a prendre un cafè. El doctor de més jerarquia es carregà de valor i li va dir la pèssima diagnosi. Baldo volgué saber en què es basaven i, quan li van dir que el ressuscitat havia exclamat <<Fogona!>>, va començar a riure i a dir-los que no es preocuparen de res: tornàvem a tenir el millor Voro entre nosaltres. Que dure la festa!

Divendres, 5 d’abril de 2019

Avui celebrarem a Cullera la cinquena Fira Literària i Musical Joan Bohigues. L’ha organitzada K-lidoscopi. Jo pertanc a la comissió encarregada de dur-la a bon port. A bon port...

De la primera edició, que va ser de tres dies, hem anat abaixant, abaixant i aquesta serà d’unes hores tan sols. A més, el llibre, que hauria de ser l’element primordial, ha estat condemnat a la indigència.

Per aconseguir que hi acudisca gent, hem programat l’actuació del grup per a infants Trobadorets. Serà a les sis de la vesprada i amb entrada de franc. Després desfilarà la batukada i en acabant ens oferirà les seues cançons un trio de joves músics cullerencs: guitarra, violí i veu solista.

Tímidament, quatre llibreteres muntaran les seues parades. Així mateix, quatre autors serem presents per signar les nostres obres. Ai dolor!

Dolor, el que sentiran als braços els xiquets que acudisquen a la Fira en companyia dels pares. Cada vegada que intentaran acostar-se a les parades dels llibres, els seus progenitors els pegaran una estirada que vindrà ben just que no els arranquen el braç. No em referisc a tots, és clar. Parle només de la immensa majoria.

Com sempre que faig pronòstics, m’equivoque. No hi ha hagut cap xiquet ferit perquè cap xiquet no ha intentat acostar-se als llibres. Per no haver-hi no hi ha hagut ni llibres. Feia tres mesos que no plovia i aquesta vesprada justament el cel ha obert comportes. En gos flac...

next