Dimarts, 30 d’abril de 2019
Visite el neuròleg. Li lliure les analítiques i em diu que ho tinc tot bé. Oh! Si això és estar bé, no sé què deu ser estar malament. En tot cas, que em quede com estic.
Em demana si ja escric i li dic que no.
-Per què?
-Perquè no tinc inspiració.
Em proposa passar unes proves de memòria. Accepte. Demane hora a la infermera i em cita per a aquest divendres a les 11. Quina il·lusió! En dec tenir molta o poca? Espere en punxes divendres per assabentar-me’n. En sereu partícips, no patiu. De debò, em fa tant de comboi sotmetre’m a la prova que m’entra el mal de sant Vito i no pare de botar i de moure els braços. I el més interessant és que agafe el bolígraf! El cervell em bull com cassola en forn. Veurem quant de temps dura la flama.
Divendres, 3 de maig de 2019
Com intuïa, el meu problema no és de falta de memòria. Vull dir, he superat la prova sense cap problema. Tot i així… Mentre anava cap a València he pensat que, si la psicòloga em preguntava quins eren els tres últims llibres que he llegit, no sabria respondre-li. De fet, en tornar a casa he hagut de consultar la fitxa de lectures per recordar-los.
Una altra cosa que no em quadra és que no he sabut dir-li el nom del Papa. He encertat el nom del President de la Generalitat, del president del govern espanyol i del rei, però quan m’ha demanat el nom del Papa de Roma no li l’he sabut dir. Sabia que era argentí, tenia present la seua cara i la seua fatxa, però no m’ha vingut el nom a la pensa. Com a consol, puc adduir que després hi ha entrat la meua dona, la psicòloga li l’ha preguntat i no ha sabut respondre-li tampoc.
Sobre el Pontífex actual li hauria pogut donar la meua opinió, però no me l’ha demanada. Li hauria dit, clar i ras, que no me n’he fiat mai. Juga el paper de la senzillesa, de la democràcia, d’estar enrotllat, però des del meu punt de vista és tot fals. Si es cregueren el Nou Testament, com diuen, i seguiren el magisteri de Jesús, haurien de donar als pobres totes les riqueses de l’Església. Si combregaren amb la igualtat, en la seua empresa les dones tindrien els mateixos drets que els homes. Per açò, i per moltes més coses, no m’he cregut mai res del que diu.
