Els habitants del Baix Segura trigarem a recuperar la normalitat després del temporal de la Dana. Els qui experimentàrem la tempesta miràrem a la cara la catàstrofe climàtica. L’estat va mostrar els seus límits amb un col·lapse mediambiental i, si haguera estat un episodi més fort o concentrat en una major extensió territorial, podríem estar parlant d’una catàstrofe molt més greu i irreparable. Catàstrofe que hem vist probable i propera.
La catarsi col·lectiva que s’ha viscut en aquesta comarca només s’explica des de dins. L’alcalde de la Daia Vella va treballar amb les seues mans per reparar falles estructurals i netejar el curs de l’aigua sense pràcticament ajuda de l’administració en una situació molt complexa per al seu poble. Els cossos de policia, bombers, protecció civil, metges i tot el funcionariat han treballat de costat amb la classe política del Baix Segura. Mentre gran part dels teleespectadors del País Valencià bramava contra l’alcalde d’Oriola per la seua intervenció en À punt, la gent afectada directament i el veïnat no li donàrem la mínima importància a aquest incident i vam valorar molt positivament la tasca que han desenvolupat totes i cadascuna de les administracions locals de la comarca. Alcaldes, regidors, ajuntaments i ciutadans ens vam unir per afrontar una situació que ens superava sense mirar carnets ni afiliacions polítiques. Ens unírem com a poble i ens vam fer costat. Ploràrem, riguérem i encara hui netegem els nostres carrers junts.
I d’entre totes aquestes institucions la que ha destacat és la UME. Un cos militar que en compliment del seu deure s’ha sacrificat per protegir el territori. Va néixer en 2005 per creació del Consell de Ministres de Zapatero, en el context militar de la retirada de les tropes espanyoles de l’Iraq. El seu àmbit d’actuació inclou incendis forestals, riscos naturals, atemptats terroristes i accidents o qualsevol altra que determine el govern. La seua formació principal és sociosanitària. Durant les missions específiques la majoria dels 22.000 militars poden arribar a tindre jornades de fins a 14 hores. Amb salaris que s’aproximen als 1.300-1.500 euros i que depenen de criteris totalment arbitraris. Durant l’alerta tots els veïns hem pogut veure com es compraven el seu menjar amb eixe mateix salari. Alguns, fins i tot, denuncien maltractament laboral generalitzat per part dels caps. Aquestes jornades inclouen sprints de més de 30 km i activitats molt perilloses sense equipament necessari, entrenaments esgotadors, les situacions més extremes i insalubres i les condicions més adverses per a desenvolupar-les.
La dreta digital, la de les xarxes socials no ha trigat a apropiar-se de la tasca de la UME. Vox, Ciutadans i el PP han fet servir les xarxes socials per a agrair la tasca de la unitat posant-la en alguns casos en contrast amb l’esquerra (parodiada amb l’etern referent del gos-flauta antimilitarista). Els diferents partits i creadors de contingut de la dreta s’han desfet en elogis amb les forces armades i en crítiques a “l’esquerra antimilitarista”.
Aquestes posicions de la dreta contrasten molt amb les crítiques que va rebre el govern de Zapatero en la seua creació precisament per trobar-la antimilitarista. La UME, segons Arsenio Fernández de Mesa, director de la Guàrdia Civil del govern de Rajoy, en 2005 era un “capritx faraònic inventat per Zapatero“. Rajoy va considerar també que aquesta unitat “mancava d’un encaix legal“. I coincidien a criticar el seu caràcter no militar. El diari El País en el seu editorial “El que és civil, a civils” es queixava d’aquest cos perquè entenia que la seua tasca li correspon a Protecció Civil i que a l’exèrcit li correspon específicament el món de la guerra qualificant-la com “la guàrdia pretoriana de Zapatero”. El diari ABC titulava fins i tot “La UME desperta recels en l’exèrcit pels seus elevats salaris i la seua inactivitat“. On criticava els salaris de la unitat militar en els seus primers anys, abans que es convertira en la unitat més productiva de l’exèrcit. Diego Mazón (director de comunicació del ministeri de Defensa de Rajoy) en La Razón també criticava la creació d’un cos militar per a causes civils.
Hui és difícil trobar veus d’aquells temps criticar l’existència d’aquest cos. En un planeta perfecte, sense guerres i sense fronteres, tot l’exèrcit que quedara hauria de ser com la UME. Doncs els reptes de seguretat ciutadana cada dia tindran menys relació amb lluites entre tropes armades i més amb la lluita humana per la supervivència davant els reptes climàtics i naturals. En els 14 anys d’existència de la UME, ha participat en 520 operacions enfront de les 15 dels 141.211 de la resta de cossos de les FF.AA. El cos de la UME amb 22.000 efectius és el que més vides innocents ha salvat i el que més ha ajudat directament als espanyols i a pobles com Haití. Ha estat present des de 2007 (a 10 de setembre de 2019) en 380 incendis forestals, 51 inundacions, 31 tempestes, 20 operacions de risc, 24 missions de risc mediambiental i tecnològic, 4 de manteniment de la pau i 13 emergències exteriors.
La clau del fet que aquesta unitat siga tan útil, efectiva i volguda per la gent és simple: el seu enemic no és un enemic exterior. No és un altre exèrcit invasor ni interés geopolític. L’enemic de la UME és perceptible i comú a tothom: lluita contra les conseqüències del canvi climàtic i les emergències naturals, i la seua tasca ha crescut exponencialment amb un pressupost total de soles 314 dels 8.453 milions. Si tot l’exèrcit espanyol estiguera destinat a aquesta tasca, seria el lloc del planeta més preparat per a afrontar els riscos del segle XXI. És important prevenir, però en un context complex com el nostre comença a guanyar importància curar.
Des d’un punt de vista antimilitarista es pot entendre que seria millor que existira una major dotació de bombers i protecció civil. Malgrat això, com s’ha vist en les catàstrofes recents relacionades amb el canvi climàtic que han exigit actuacions de la unitat, el treball d’aquests cossos no ha sigut excloent. Doncs com s’ha vist ací el servei de bombers ha perdut 15 dels 27 camions operatius al Baix Segura.
Per això i per moltes altres coses vull dir des d’aquestes línies -i sense que això siga extensible a res més-: que visca la Unitat Militar d’Emergències; i el meu desig sincer perquè totes les unitats de tots els exèrcits del món siguen com ells i que el seu enemic siguen les pèrdues evitables materials i personals en tot el món i les catàstrofes ambientals que venen i vindran.
