Recursos, inhabilitació i pocs canvis a la presó: els passos a seguir després de la sentència del judici de l'1-O

Les defenses podrien recórrer al Suprem; després, al Constitucional i, finalment, al Tribunal Europeu de Drets Humans
11 octubre 2019 11:24h
La sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O desembocarà en l'obertura de nous episodis judicials. / ACN

BARCELONA (ACN). La sentència del Tribunal Suprem sobre l'1-O desembocarà en l'obertura de nous episodis judicials que comportaran molt probablement molts recursos, conseqüències directes d'una sentència ja ferma i algun canvi en el règim de presó si la sentència és condemnatòria. Defenses i acusacions podran recórrer contra la decisió al Tribunal Constitucional, però al Tribunal d'Estrasburg només ho podran fer les defenses. No obstant això, la possible inhabilitació per a càrrec públic s'aplicaria des del primer dia, cosa que afectaria els càrrecs electes el pròxim 10N.

El Tribunal Suprem és la més alta instància judicial de l'estat espanyol i, per tant, l'última instància ordinària. Per això, les seues sentències esdevenen fermes en el mateix moment de notificar-se a les parts. En la immensa majoria de casos, les sentències resolen recursos presentats contra sentències d'instàncies inferiors, com l'Audiència Nacional, tribunals superiors de justícia autonòmics o audiències provincials. 

Però en el cas de l'1-O, com que els acusats eren polítics aforats, el Suprem ha d'instruir la causa, celebrar el judici i dictar la sentència. Per això, els polítics catalans es van queixar al principi del procediment que no tindrien dret a una segona instància judicial, com la resta de ciutadans.

No obstant això, com han explicat diverses fonts jurídiques a l'ACN, davant de la sentència de l'alt tribunal, encara es podria posar un recurs de nul·litat davant del mateix Suprem per alguna vulneració de drets apreciada durant la celebració del judici o la sentència. El més probable, però, és que les defenses, i potser les acusacions, presenten recurs d'empara davant del Tribunal Constitucional al·legant que s'ha vulnerat algun dret fonamental, principalment el dret a la tutela judicial efectiva o les llibertats de manifestació, opinió, pensament i expressió. 

Posteriorment, les defenses, no les acusacions, podrien recórrer contra la sentència del Constitucional al Tribunal Europeu dels Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, que seria l'última instància, extraordinària i internacional.

Canvis a la presó

Pel que fa a la situació de presó, els que ja estan empresonats no canviarien substancialment el seu dia a dia, tot i que sí que podrien accedir a programes individuals de tractament recomanats pels equips de tractament de la presó corresponent. Actualment, com a presos preventius, no estan classificats en cap grau penitenciari i només poden participar en tallers ocupacionals o activitats culturals i d'oci. Com que a la presó de Lledoners hi conviuen presos preventius i penats, i el seu mòdul és dels anomenats 'de respecte', molt probablement els set empresonats allà –Oriol Junqueras, Raül Romeva, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Josep Rull, Jordi Turull i Joaquim Forn– no haurien de canviar ni de mòdul ni de rutines, excepte si volen participar en el programa individual de tractament, que sempre és voluntari i està personalitzat al tipus de delicte i de delinqüent. En el cas de Carme Forcadell a Tarragona i Dolors Bassa a Figueres, la situació seria pràcticament la mateixa.

El fet de ja estar condemnats amb sentència ferma farà que l'equip de tractament que atén cada intern propose el grau penitenciari en el qual ha de viure cada pres –primer o restringit, segon o ordinari, segon amb permisos o tercer grau o semillibertat–, sempre que la sentència ho permeta. Aquesta proposta s'ha d'elevar a la Junta de Tractament de la presó, que l'ha de confirmar, i la Secretaria de Mesures Penals, Reinserció i Atenció a la Víctima de la Conselleria de Justícia l'ha d'aprovar definitivament. La decisió es pot recórrer al jutjat de vigilància penitenciària per part de les defenses i les acusacions.

Els exconsellers Carles Mundó, Santi Vila i Meritxell Borràs –que estan en llibertat–, si són condemnats a penes de presó de compliment obligat, tindran uns dies per a entrar voluntàriament al centre penitenciari que trien. Tot i això, com que probablement presentaran recurs d'empara al Tribunal Constitucional, podrien demanar al Suprem parar temporalment l'ingrés a presó mentre es resol el recurs, com ha passat en els casos del raper lleidatà Pablo Hasél o els neonazis condemnats pels aldarulls a la llibreria Blanquerna de Madrid. 

El recurs d'empara al Constitucional per part dels ja empresonats no els faria eixir de presó, perquè el Suprem amb quasi total seguretat mantindria vigent l'argument del risc de fugida.

Alguna font jurídica, a més, aventura la possibilitat que aquests tres polítics independentistes encara en llibertat siguen detinguts poc abans o poc després de fer-se pública la sentència, justament per evitar el risc de fuga. Així va passar en el cas dels membres de La Manada, condemnats per agressió sexual als Sanfermines de Pamplona.

Inhabilitacions immediates

Sobre la possible inhabilitació per a exercir com a càrrec públic, serà automàtica i immediata. Els condemnats que tenen càrrec públic actualment, com Joaquim Forn a l'Ajuntament de Barcelona o altres al Congrés, serien inhabilitats, com li va passar a Francesc Homs pel cas del 9N. Encara que isquen elegits diputats al Congrés el 10N, no podrien prendre possessió del càrrec.

El cas d'Oriol Junqueras com a eurodiputat és diferent perquè encara està pendent de la resposta del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) a la qüestió prejudicial plantejada pel Suprem sobre la seua immunitat com a europarlamentari. De fet, si el TJUE avala que Junqueras no pot ser apartat del càrrec per part del Suprem sense el permís del Parlament Euroupeu, la sentència, en aquest punt, quedaria pendent d'aplicar-se.

A tots els empresonats se'ls descomptarà de la pena el temps que ja han estat en presó preventiva, uns dos anys en el cas dels 'Jordis', Junqueras i Forn; al voltant d'un any i nou mesos en el cas de Rull, Turull, Romeva, Forcadell i Bassa; un mes i pocs dies en el cas de Mundó i Borràs, i un dia en el cas de Santi Vila. En canvi, no se'ls descomptarà del període d'inhabilitació el temps que han estat suspesos de facto de càrrecs públics.

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next