Regalem bicis i llibres!

27 desembre 2019 06:00h

Estem immersos ja en les festes del solstici d’hivern i del començament d’una altra volta al Sol, i amb elles ens assetgen els excessos consumistes: massificació de regals, dinarots/soparots, muntonades de deixalles, viatges amunt i avall, etc. Així que, com a bons Pep Consciències que som, els ecologistes hem d’insistir en qüestions de sentit comú que sovint s’obliden ara, atabalats per tanta llumeneta, tant d’aparador enlluernador i tanta publicitat manipuladora.

En primer lloc hem de considerar que és millor regalar poc i bo (no car) que molt i d’escassa qualitat. Quan a un xiquet li regalen moltes coses a penes fa cas de cadascuna i, de fet, l’allau de joguets acaba llevant-li el gust, el plaer del regal. Encara recorde el primer regal que em feren de petit: un conte a color d’unes poques pàgines, només això, era una cosa molt humil però em va agradar tant que encara ho recorde (i potser em va afeccionar a la lectura). Caldria doncs ficar d’acord la família perquè, entre tots, li regalen una sola cosa en cada casa i no més de tres.

A més, hem de fugir dels regals sexistes, bel·licistes, sedentaris, de piles, etc. perquè no són bons per als menuts ni per a l’entorn. Si teniu dubtes, podeu llegir en www.gentdetrobada.org el dossier "Joguets de trellat". Per cert que, a voltes, el que més els agrada als nanos és que algú/una els llisquen algun conte o el duguen a passejar al parc. I que els deixen jugar amb l’aigua o la terra, els millors joguets sovint.

És molt recomanable regalar bicis perquè són bones per al cos, la ment, la ciutat i la Natura. Naturalment, res de cotxets elèctrics teledirigits d’eixos que són els pares els que juguen i els xiquets van muntats immòbils, hieràtics, com si foren una part del joguet. Ni motos elèctriques o d’altres on van assentats sense fer poc més que apretar algun botonet, els xiquets necessiten moure’s i jugar amb el seu cos, les bicis són ideals.

I també regalar llibres, perquè ajuden a créixer intel·lectualment. Com per exemple: "Açò ho canvia tot" de N. Klein, que raona com hem arribat a l’emergència climàtica actual (un llibre dens però esclaridor), "L’ajuda mútua" de P. Kropotkin, que explica l’evolució des d’aquesta perspectiva (un dels millors llibres que he llegit), "El tercer ximpanzé", "La rebel·lió dels animals", "Els viatges de Gulliver" (llibre complet), "Pinotxo», ... Alguns ni tan sols necessites comprar-los, perquè són uns clàssics i estan en internet en pdf, regala-te’ls i creix!

Tenim en compte que algunes coses no es desbaraten d’utilitzar-les i poden servir per a algun altre. Abans era completament normal passar-li als germans o cosins menors la roba, els joguets i els tricicles dels majors. S’aprofitava tot molt més i es tiraven molt menys deixalles. I potser els xiquets gaudien més dels regals, perquè n’eren escassos i els valoraven més.

Respecte als dinarots/soparots, reduïu-los al mínim i comenceu sempre amb una bona ensalada, inclús en estes festes, així no omplireu massa el pap i després no tindreu que penedir-vos amb el mal de panxa o l’excés de pes, perquè el sobrepés castiga el cor, la circulació, les articulacions, etc.

I els viatges amunt i avall minimitzeu-los, no oblidem que estem en plena emergència climàtica, que el transport és el major emissor de gasos d’efecte hivernacle a la CV (i a Espanya i Europa) i que ja estem patint els seus efectes: pugen les temperatures mundials 1’1ºC i les d’ací més, amb rècords tots els anys. La temperatura és una mesura de l’energia d’un sistema i quan puja en l’atmosfera s’acumula més energia i hi ha més fenòmens meteorològics extrems: ones de calor, plogudes torrencials, inundacions, sequeres, ventolades, etc. Així de simple. Tot açò ho estem patint enguany i cada vegada en tindrem més, si no canviem i deixem d’emetre tant de CO2 i d’altres gasos hivernacle...

PD: Lamentem molt el tancament del diari digital Diari La Veu perquè necessitem mitjans de comunicació independents i oberts a les noves idees, especialment les que defensen la Natura, la cultura autòctona i les persones enfront de l’allau de neoliberalisme que amenaça d'arrasar-ho tot per tal de seguir augmentant els beneficis de les transnacionals i els bancs. Desitgem que Diari La Veu puga retornar al més aviat possible i encara més forta que en aquesta etapa. Gràcies pel vostre esforç.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next