Els regants del Baix Segura porten la Confederació Hidrogràfica a la Fiscalia pels danys durant la gota freda

La Diputació d'Alacant ha demanat per unanimitat que s'òbriga una comissió d'Investigació a les Corts i al Congrés perquè s'analitze la gestió de la Confederació Hidrogràfica del Segura
3 octubre 2019 18:47h
La Diputació d'Alacant ha aprovat amb els vots de tots els partits una moció per a crear una comissió d'investigació tant al Congrés com a les Corts amb l'objectiu d'aclarir el paper de la CHS des del 2016. / EFE, MANUEL LORENZO

VALÈNCIA (EFE, Redacció). Les comunitats de regants del Baix Segura han acudit a la Fiscalia per a demanar que òbriga diligències d'investigació als actuals i anteriors responsables de la Confederació Hidrogràfica del Segura (CHS) pels danys del recent episodi de la gota freda.

La finalitat de les diligències sol·licitades davant la Fiscalia de l'Audiència Provincial, segons ha explicat a la seua eixida el secretari del Jutjat Privatiu de les Aigües d'Oriola (JPAO), Pedro Mazón, és la de "depurar les responsabilitats tant penals com civils que s'hagen pogut derivar d'aquest episodi que ha ocasionat la pèrdua de sis vides humanes i ingents danys materials per decisions o omissions dels directius".

En concret, es recullen els possibles delictes d'"imprudència temerària amb resultat de mort i estralls", ha explicat Mazón, qui ha anunciat que "no descarta" ampliar la petició respecte de la Direcció General de l'Aigua del Ministeri per a la Transició Ecològica.

"Pel que sembla", ha continuat sobre la CHS, "té retinguts diversos projectes paralitzats des del 2018, precisament d'obres de manteniment i millora del riu Segura fins a la desembocadura a Guardamar, que ni tan sols ha licitat i que, si s'hagueren materialitzat, haurien contribuït a pal·liar les conseqüències de la riuada patida a la comarca".

Mazón ha assenyalat que l'escrit recull també la sol·licitud a les administracions perquè els faciliten "una sèrie de certificacions". A més, en funció de les contestacions i de les interpel·lacions parlamentàries que han presentat aquest dijous diversos grups polítics al Congrés, s'ampliarà la petició "als càrrecs que resulten responsables".

El secretari del Jutjat d'Aigües, òrgan que representa l'horta tradicional, ha posat l'accent que "el major mal al Baix Segura i, especialment a Oriola i als pobles de voltant, l'ha fet la rambla d'Abanilla".

"Existeixen tres projectes, tots amb avaluació d'impacte ambiental, pressupostats en 22,7 milions d'euros que no s'han executat", ha protestat Mazón. I ha afegit que el primer d'ells es va redactar a conseqüència de la riuada del 1987 l'any 1996, malgrat que "tampoc recull una solució tècnica per a la rambla d'Abanilla".

"Hui la sorpresa és que la rambla tampoc està delimitada, no saben quins són els seus límits i s'ha estat consentint plantacions d'arbratges sobre eixa mateixa rambla", ha dit Mazón, qui ha recordat que també "es va consentir que la via ràpida que connecta Oriola amb l'autopista es fera amb talús en lloc d'haver-ho fet amb pilastra, la qual cosa haguera permés una ràpida evacuació de les aigües".

La Diputació d'Alacant, per la seua banda, ha aprovat amb els vots de tots els partits una moció per a crear una comissió d'investigació tant al Congrés com a les Corts per a aclarir el paper de la CHS des del 2016, és a dir, perquè s'analitze si la gestió ha sigut negligent i ha provocat un impacte major de la DANA sobre la comarca.

next