VALÈNCIA. Promeses o propostes de campanya per part dels candidats a la Generalitat dels cinc partits amb representació parlamentària i molt poca discussió d’idees. Ximo Puig, pel PSPV-PSOE; Isabel Bonig, pel PPCV; Mónica Oltra, per Compromís; Toni Cantó, per Ciutadans, i Rubén Martínez Dalmau, per Unides Podem, van participar aquest dimecres, 17 d’abril, en el debat electoral organitzat per Televisió Espanyola, on només la reivindicació del finançament va servir per a posar certa distància entre les cinc formacions que, després de l’envit polític, van eixir agrupades en dos blocs: l’esquerra, disposada a reeditar el Botànic per a solucionar “els problemes valencians”, com va recordar Puig, i la dreta, que va plantejar un pacte a l’andalusa on PPCV i Cs sumarien, si calgués, l’extrema dreta per a governar al País Valencià.
Potser s’esperava un distanciament més pronunciat entre els cinc partits, però, al remat, com va plantejar la candidata de Compromís a la Generalitat, “allò important és continuar” i, a parer d’Oltra, no és possible un altre escenari si es vol mantindre un futur de progrés al País Valencià. “És que és l’única opció”, va emfatitzar l’actual vicepresidenta de la Generalitat, qui va ser la més explícita a l’hora de dir que Compromís “vol liderar el pacte del Botànic”.
Cinc blocs van centrar el debat electoral de RTVE: l’ocupació i l’economia; l’educació i la sanitat; la violència masclista; la transparència i els pactes postelectorals, i el finançament. En matèria econòmica i laboral, els grups van deixar sobre la taula propostes electorals com ara aprofitar les oportunitats de l’economia verda llançades per Compromís i Unides Podem. Tanmateix, la promesa de la baixada d’impostos i la supressió de càrregues impositives per part de Toni Cantó i Isabel Bonig va permetre el primer tancament de files del bloc d’esquerres, el qual va fer valdre la legislatura del Botànic, ja que “tots els indicadors han millorat” gràcies a “l’honradesa i la credibilitat”, va defensar Puig, qui va recordar a Bonig que l’atur està en el 13% i no en el 23%, on el va deixar el govern popular. Oltra va apuntalar la bonhomia dels últims quatre anys assenyalant la creació de 240.000 llocs de treball i un descens de vint punts de l’atur juvenil.
Toni Cantó va recórrer als clixés clàssics de la campanya de Ciutadans: “Telecompromís, barracons, imposició lingüística i més anglés” per a parlar d’Educació i Sanitat. En aquest sentit, Isabel Bonig va optar per defensar que al PPCV “no som sectaris”, per això es va abraçar a les propostes de la formació taronja.
Martínez Dalmau va retreure Puig que després de quatre anys de govern “la reversió de l’Hospital de Dénia arriba tard”. Era, però, la primera discòrdia entre els socis del Botànic. Tanmateix, el candidat d’Unides Podem tampoc no va aprofitar el retret per a prendre excessives distàncies. Més aviat, el bloc d’esquerres va defensar el model Botànic de gratuïtat en llibres de text i més beques menador. Al remat, “els drets (com l’educació i la sanitat) no són per a fer negocis”, va concloure Rubén Martínez Dalmau.
Amb la qüestió de la igualtat i el feminisme va haver un intent de no polititzar la “lacra de la violència masclista”, com va demanar en primera instància el president de la Generalitat, un objectiu que els candidats més o menys van aconseguir més enllà d’alguns intents tebis de provocar els adversaris. Puig va preguntar a Bonig si estava d’acord amb la manifestació que havia fet la representant dels populars, Cayetana Álvarez de Toledo, el passat dimarts en la televisió pública espanyola, qui “no té molt clar el ‘no és no'”. La líder del PPCV no va respondre.
Puig va proposar acabar amb la prostitució, “sé que és difícil”, i “decidir sobre l’eutanàsia”. Acabar amb sostres de cristalls, però “també amb el terra de fang”, va replicar Oltra a Martínez Dalmau arran de la baixa remuneració de les dones.
“Faran una coalició antiprogrés com la que ja s’ha format a Andalusia?”, va preguntar Puig a Bonig, tot sense citar Vox, però la candidata popular tampoc no va respondre la invitació del socialista i es va recolzar en el seu èxit polític: “Jo he sigut” alcaldessa i presidenta del PPCV.
Bonig va tancar qualsevol porta a pactar amb cap partit del Botànic: el PPCV només sumarà “amb els qui creguen en la Constitució”. Cantó va agafar el guant poc després i va reconéixer obertament que Ciutadans vol “liderar un pacte amb el PP com a Andalusia”, una aritmètica on l’extrema dreta seria necessària.
El recent cas Alqueria –que ha acabat amb Jorge Rodríguez fora del PSPV i presentant-se a l’Ajuntament d’Ontinyent amb un partit independent– tampoc no va suposar cap factura ni desgast per als adversaris polítics. Tant Puig com Oltra van defensar la immediatesa amb què ambdós partits van solucionar la crisi a la Diputació de València. “Nosaltres vam apartar de seguida [la persona implicada]”, va destacar Oltra, mentre que Puig va afirmar que havien actuat.
La manera amb què els cinc candidats van reclamar i reconéixer l’infrafinançament del País Valencià va ser l’única qüestió que va marcar diferències entre els partits. Puig va retreure que amb el ‘no’ als pressupostos de Pedro Sánchez els valencians han perdut 1.400 milions d’euros. Oltra, però, va ser més contundent: “Aquell que vulga governar Espanya, només tindrà el vot de Compromís si deixa per escrit que vol solucionar els problemes de finançament dels valencians”.
Cantó va acusar Puig i Bonig de ser “els responsables” de l’infrafinançament perquè representen els “bipartidisme”. Bonig va reconéixer que “patim un mal sistema de finançament”, però la culpa “és de Zapatero”. Martínez Dalmau es va posicionar “d’acord” amb Cantó pel que fa a buscar responsables del passat i fins i tot Oltra es va allunyar del cap del Consell i es va posicionar en la línia d’apuntar al bipartidisme com a “responsable del maltractament” econòmic. Ara bé, “Cs va mantindre Rajoy”, va recordar la candidata de Compromís a Cantó, qui, en última instància, va recuperar la memòria d’un polític històric de l’esperpent parlamentari: “González Lizondo ja parlava fa 30 anys del Corredor Mediterrani”, va postil·lar arran de les inversions que els cinc candidats reclamaven. “Volem seguir ofrenant noves glòries a Espanya, però necessitem gasolina”, va tancar parafrasejant l’Himne Regional el candidat socialista a la Generalitat.
