“Abraça els nostres arbres, salva’ls de la seva caiguda. El domini de les nostres muntanyes, salva’l de depredació”
Poema del moviment Chipko
“El feminisme com un tot ha produït una utopia ecofeminista”
Barbara Holland Cunc
Les estratègies a seguir dins dels moviments estan formades i s’han de nodrir de les vivències i lluites passades o de formes de resistències de les diverses dones de les generacions passades. Sense entrar en idealitzacions cal rastrejar entre les memòries i històries dels moviments per aprofitar les possibles aportacions i no partir de zero. La memòria com a eina al feminisme també ens aporta la possibilitat més gran d’estratègies de cara als presents problemes.
Faré una xicoteta mirada cap al passat per explicar alguns dels orígens de l’ecofeminisme i d’aquesta manera analitzar com es relacionen l’ecologisme i el feminisme en diferents àmbits. Tractaré d’exemplificar alguns exemples de les imbricacions entre l’ecologisme i el feminisme o entre les dones i la natura, relacions que segons algunes ecofeministes encara estan per desenvolupar.
El moviment ecofeminista va sorgir a diferents països arreu del món, a finals de la dècada dels 70. L’any 1974 Françoise d’Eaubonne (ecofeminista francesa) va nomenar el terme ecologisme-feminisme en el seu llibre El feminismo o la muerte, considerat un dels orígens de l’ecofeminisme.
En aquest llibre es formula una crítica a la modernitat amb el problema de la sobre població (una demanda i reivindicació recurrent de l’ecologisme) enllaçat en les reivindicacions feministes d’avortament lliure i gratuït. Aquesta idea s’emmarca en la lluita al carrer per l’avortament dels anys 60 i 70. Un exemple d’actuació en aquesta lluita a França va ser el Manifest de les 343, escrit per Simone de Beauvoir on moltes dones van autoproclamar el seu avortament, en el context on moltíssimes dones pobres ho feien en condicions paupèrrimes.
Al mateix temps a l’Índia el moviemnt Chipko encapçat per dones rememorava la lluita contra la tala d’arbres de la indústria fustera de feia 300 anys. El 1975 a Alemanya es va publicar el llibre El final de la dominación patriarcal de Gabriele Kuby on s’explica la relació entre les dones i la natura.
Sobre l’origen del moviment teòric cal destacar que és un moviment que forma més part del feminisme que de l’ecologisme, i que les imbricacions entre “natura” i gènere femení són complexes. Segons Barbara Holland Cunc una de les contradiccions a l’ecofeminisme és l’origen feminista de tradició il·lustrada de desenvolupament i progrés. A diferència d’açò, l’ecologisme venia d’una tradició antiprogrés i d’afirmació dels límits naturals. Però, explica que no totes les actuacions i produccions feministes venien de la idea del desenvolupament i progrés, que formula el feminisme liberal.
En aquest sentit, com comenta Barbara Holland Cunc un dels orígens són les diverses produccions de feministes radicals sobre utopies als anys 70 a Europa occidental, perquè contenien perspectives ecologistes sense tindre les autores consciència ecologista. En la seua literatura dibuixaven societats utòpiques alliberades de l’opressió masclista on l’aplicació d’una perspectiva ecològica era necessària per a l’alliberament del patriarcat.
Descrivien societats sense jerarquies, exposant la idea que no hi ha riquesa material i explicant que sols en eixes utopies podrien alliberar l’opressió masclista a la població. Formulant una relació necessària i inconscient entre ambdues perspectives. Feien també tant feministes com ambientalistes una revaloració del treball reproductiu, fora del marc desenvolupacionista i del progrés. Com diu l’autora és un punt en comú entre diferents les utopies feministes de diversos països i èpoques diferents.
Açò té un gran significat simbòlic, en la mesura en què s’explica un origen de les utopies anarquistes o socialistes del feminisme molt diferent del de la tradició il·lustrada, i per tant molt diferent del feminisme liberal.
Es pot parlar dels orígens “occidentals” d’aquesta ideologia tant en les produccions ja mencionades com en l’acció directa de diversos col·lectius al caliu de les convulsions dels moviments de l’època dels 70. Però, sobretot, una relació i origen important són les diferents lluites a les defenses dels territoris, com les del moviment Chipko que han estat més vinculades a les dones més empobrides. Les que viuen al sud global. Elles reaccionaren i reaccionen a les devastacions dels territoris, ja que els afecten directament a les seues tasques de reproducció de la vida. Perquè a diferència de les empreses extractivistes, elles sí que aposten per la vida.
Elena Rodríguez Díez
