VALÈNCIA. Després de 44 anys, el dictador Francisco Franco eixirà finalment del seu mausoleu al Valle de los Caídos. L’exhumació va ser la primera mesura estrela del president Pedro Sánchez després de fer fora el govern de Mariano Rajoy amb una moció de censura impulsada per Unides Podem que va acabar amb 7 anys de govern ininterromput de la dreta.
Tot va començar quan el Congrés, a proposta del PSOE, es va pronunciar a favor de l’exhumació el maig del 2017. Sánchez, en accedir a la Moncloa un any després, al juny, va impulsar l’inici del procés per a traure del Valle les restes del dictador, que s’ha vist endarrerit per tot el recorregut judicial entrebancat pels recursos de la família Franco. Finalment, havent superat tots els obstacles i amb el vistiplau del Suprem, el govern espanyol en funcions ha decidit que siga el 24 d’octubre el dia assenyalat, a dues setmanes de les eleccions.
Aquest dimarts, el PSPV va presentar la campanya ‘Per dignitat i memòria’, amb la qual pretenen, “a través de tota la seua militància, fer un esforç per a recuperar totes les històries de víctimes que el PSOE té en el seu entorn i anar als llocs de memòria”, segons va explicar la secretària de Memòria Democràtica del partit, Alicia Piquer.
D’aquesta manera, el partit aposta per dur endavant “actes de reparació col·lectiva a la Comunitat Valenciana” durant una setmana, fins al dia 1 de novembre, quan es realitzarà l’acte de cloenda al ‘paredón de España’ a Paterna –on el règim franquista va afusellar 2.338 persones–, que comptarà amb la participació del secretari d’organització del PSOE, el ministre José Luis Ábalos, qui, val a dir, ja va acudir l’any passat en la mateixa data.
L’exhumació, tema recurrent als mítings
En la presentació de la campanya, el secretari d’organització del PSPV, José Muñoz, ha insistit que no s’emmarca en el context de la campanya electoral per al 10N, que comença oficialment el dia 1. Així mateix ho ha defensat el govern en funcions cada vegada que se l’ha acusat, tant per part de la dreta com d’Unides Podem, de traure a Franco a pocs dies de les eleccions per a traure un rèdit electoral.
Ara bé, a hores d’ara és evident que Pedro Sánchez utilitza l’exhumació del dictador com a munició electoral cada vegada que sorgeix l’oportunitat. Sense anar més lluny, així ho va fer en el míting que va celebrar a València el passat dia 2 d’octubre i així ho va tornar a fer aquest dilluns a Castella-la Manxa.
Aquests precedents desperten dubtes sobre la conveniència de fer una campanya memorialística que s’allargarà fins al mateix dia que comença la campanya electoral exprés del 10N i planteja que les reivindicacions de reparació per part de les víctimes es puguen veure enfosquides per un interés electoralista del PSPV.
En aquest sentit, el president de la recentment creada Coordinadora d’Associacions de Memòria Democràtica del País Valencià, Àngel González, ha manifestat a Diari La Veu que “sempre és un bon moment per a fer homenatges”, però que “sorprén que es faça ara”.
González, que també és membre de la plataforma de suport a la Querella Argentina i coordinador de les querelles presentades pels familiars dels afusellats de Paterna, ha volgut aclarir que la Coordinadora no ha fixat una posició oficial sobre la campanya del PSPV, però també ha explicat que entre els membres de les associacions memorialístiques “hi ha por que es puga estar utilitzant [les campanyes de reparació] en un sentit electoral, sense decència ni respecte” cap a les víctimes. “En 44 anys no s’ha pogut fer justícia?”, es pregunta.
Per la seua banda, el catedràtic de filosofia i fundador de l’Institut de Drets Humans de la UV, Javier de Lucas –qui també és el cap de llista del PSOE per al Senat– ha insistit en la presentació de la campanya ‘Per dignitat i memòria’ que “de cap manera es tracta d’una qüestió electoralista”. A més, respecte de l’exhumació de Franco, ha afirmat que “lamentablement s’ha situat a les eleccions”, però que no és acceptable que “s’acuse, com ha fet Pablo Iglesias, d’electoralisme”. “No és opinable”, ha assegurat, tot insistint que “es tracta de complir amb la llei nacional i internacional”.
“L’exhumació no és el punt final”
Més enllà de la polèmica, González s’ha mostrat “molt preocupat” pel fet que hi haja “manifestacions del president [Sánchez] i de la cúpula del PSOE que parlen que es tanca una etapa històrica”. En aquest sentit, recorda que encara hi ha 114.000 desapareguts en fosses comunes i que “estan pendents d’anul·lar les sentències del règim franquista”. És a dir, que tant els militants socialistes del PSPV com la resta de represaliats “continuen sent delinqüents”.
“Interpretar l’exhumació com un punt final evita que es puga fer justícia”, afirma. Per a ell, encara queden mesures molt importants que els socialistes han evitat prendre. La més significativa d’elles, la de modificar la Llei d’Amnistia del 1977 –que, tal com recorda, li va permetre eixir de presó en ser un pres polític del franquisme– perquè es puguen jutjar els crims del franquisme.
La Llei d’Amnistia es va aprovar en un context en què s’acabava d’abandonar la dictadura i la possibilitat de tornar-hi era alta perquè la força del moviment profranquista era un perill molt real. Més de 40 anys després, les associacions memorialístiques consideren que el context és ben distint i que caldria reformar una norma que evita que torturadors com Antonio González Pacheco o Benjamín Solsona siguen jutjats i les seues víctimes, reconegudes i reparades.
De fet, González recorda com el març del 2018 el PSOE va votar junt amb el PP i Ciutadans en contra de reformar aquesta llei en considerar-la, segons els socialistes, “un dels pilars del pacte de la Transició”. La iniciativa va ser impulsada per la resta de formacions del Congrés –Unides Podem, el PNB, ERC, EH Bildu, PDeCAT, Compromís i Nueva Canaria– com una manera de “fer justícia amb les víctimes del franquisme i saldar el deute amb la veritat”.
Més enllà d’açò, González també considera que l’exhumació de Franco no pot suposar “un punt final”, mentre que “la memòria democràtica continua sense impartir-se” als centres educatius i impera “un desconeixement enorme” de la història recent de l’estat espanyol amb el franquisme. En aquest sentit, convida a un eventual govern socialista a prendre part i a incorporar aquesta matèria en els currículums acadèmics.
