Deu coses que cal conèixer de la ‘Cordà’ de Paterna


F. Javier Argente / Paterna.

El Diccionari Normatiu Valencià de l’AVL ens diu que cordà (cordada) és la “manifestació pirotècnica consistent a disparar o llançar una gran quantitat de coets dins d'un recinte delimitat, generalment en un carrer o una plaça, durant un temps determinat”. Això és el que, portat a l’extrem, ocorre cada darrer diumenge d’agost a la vila de Paterna. Si ets amant de la pirotècnia i la pólvora, aquest  és un espectacle que no pots deixar de veure. Per obrir boca, et contem deu coses que cal conèixer d’aquesta gran festa del foc.

1.- CORDÀ
És un dels actes centrals de les festes en honor al Santíssim Crist de la Fe i Sant Vicent  que se celebren a la vila de Paterna enguany del 18 al 29 d’agost.   Com hem dit, se celebra a la 1’30h de la matinada següent a l’últim diumenge d’agost. Es dispara al carrer Major on finestres i portes queden protegides per teles metàl·liques  que evitaran l’entrada de coets a l’interior de les cases. Al recinte sols poden accedir tiradors experts autoritzats.

2.- ORIGEN
Com sol ocórrer en aquest tipus de celebracions populars no és clar el seu origen. Sembla que pot estar al voltant de la meitat del segle XIX. Està constatat que cap al 1863 apareixen a la premsa de l’època algunes dades sobre aquestes celebracions pirotècniques. També es conserva un llibret de festes del 1897 on apareix informació sobre la Cordà.

3.- ESTRUCTURA DE L’ACTE
A la 1’30h de la matinada de diumenge a dilluns, sona una corneta al llarg de tot el carrer Major per a avisar que comença la cordà. A continuació, una bengala verda recorre tot l’espai on es cremaran els artefactes pirotècnics. Durant 20 ó 25 minuts als carrers es llançaran milers de coets sota l’atenta mirada i control dels tiradors. Acabats els coets, una bengala roja tornarà a recórrer l’espai de llançament indicant que ha finalitzat l’acte.

4.- COETS
Els productes pirotècnics llançats a la cordà de Paterna són diversos. El més famós pot ser l’anomenat ‘femelleta’, però també es disparen ‘coetons’,  ‘arrastradors’ i altres. En general, són variants del conegut ‘coet borratxo’  aquells que produeixen, de forma consecutiva,  xorros d’espurnes de foc i pauses i que finalitzen en una explosió. Se’ls denomina d’aquesta manera perquè com que no porten una canyeta que dirigisca la seua trajectòria, aquests coets segueixen rutes imprevisibles.

A Paterna, depenent de l’any, poden llançar-se entre 50.000 i 70.000 d’aquests coets a un ritme de 2.000 al minut. Una vegada encesos ixen disparats de les mans dels tiradors en totes direccions i sense control, rebotant contra terra i les parets dels edificis del carrer on se celebra.

5.-TIRADORS
Són els que actors que porten endavant aquest espectacle de foc. Entren al recinte on es dispara la cordà. Els darrers anys el seu nombre ha estat al voltant de tres-cents. El seu treball és botar foc als milers de coets que es cremen en la cordà d’una manera ordenada i seguint un ritme que siga constant.  Són de Paterna, s’agrupen en penyes i són molt experts en la tècnica de disparament. A més, han de conèixer la normativa que regula la manipulació dels productes pirotècnics.

6.- VESTIMENTA
Els tiradors van protegits amb una vestimenta de cuiro amb roba interior especial. El cap va cobert amb una espècie de casc amb una malla en la part frontal  per a protegir la cara. Les juntes de la roba van tancades amb cinta aïllant perquè no puga quedar cap part del cos del tirador exposada. És una vestimenta adequada per a  resistir les espurnes, els impactes i les explosions dels coets llançats.

7.- CAIXONS
Estan fets de fusta reforçada. Els tiradors tenen els coets dipositats en aquests contenidors d’on van extraient-los i encenent-los. Els caixons tenen un sistema d’obertura que tracta d’evitar que les espurnes entren dins  i boten foc a tots els coets que hi ha a l’interior. Hi ha al voltant de 90 caixons distribuïts al llarg del carrer Major. Per cada caixó hi ha tres o quatre tiradors que van proveint de coets i foc la cordà.

8.- COETER MAJOR
És la figura central de la cordà. Es pot dir que és el coneixedor i transmissor de tots els secrets i les tècniques que formen part d’aquest microcosmos pirotècnic. D’alguna manera és qui controla la intensitat del foc al carrer i dóna les pautes per a la correcta freqüència d’encesa dels coets. El més famós i conegut coeter major ha estat Pepín Damián, ja jubilat, que ha deixat el càrrec a Antonio Monrabal.

9.- COETÒDROM
És una gàbia de malla i ferro en què, en algunes localitats, es desenvolupen les ‘cordaes’. Aquest recinte tracta de garantir la seguretat per al públic a l’acte que queda fora de la gàbia i per al tiradors que són els únics que poden entrar. Es tracta de minimitzar els danys que puguen produir-se a les persones o als béns i mobiliari públic. Moltes penyes i tiradors estan en contra dels coetòdroms per que consideren que es domestica la festa.


10.- HIMNE
La Cordà té un himne.  La lletra és, com no, del coeter major Pepín Damiàn i la música està composada pel mestre Pablo Sánchez Torroella.  ‘Foc, foc, foc’ diu el vers més repetit.


 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.

Publicitat
Publicitat