Informe PISA: un ‘frau’ neoliberal per ‘fer negoci amb l’educació’


Sixto Ferrero / València.

Aquesta setmana, l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) feia públics els resultats del Programa Internacional per a l'Avaluació d'Estudiants (PISA, en les seues sigles en anglès). El programa té la finalitat “d’avaluar cada tres anys el rendiment escolar dels alumnes de 15 anys de diferents països. Així, mitjançant unes proves estàndards i l’anàlisi dels resultats”, l’ens ompli d’arguments “l’Informe PISA”. Allò més recognoscible i utilitzable del conegut informe és el “rànquing” que es desprèn dels seus resultats. Unes dades i una classificació de sistemes educatius que són utilitzats per governs i oposicions per argumentar reformes educatives o contrarestar les existents.

La memòria presentada aquest dimarts 6 de desembre indica que, a nivell mundial, “540.000 estudiants van realitzar les proves en 2015”, sent aquesta una “mostra representativa de, si fa no fa, 29 milions de joves de 15 anys de les escoles dels 72 països i economies participants”. Així mateix, indica que les conclusions ofereixen un seguit de resultats al voltant del “Rendiment dels estudiants en ciències i actitud cap a la ciència, del Rendiment dels estudiants en matemàtiques i lectura i l’Equitat en educació”.

“Fora” de l’informe queden camps de coneixements o competències com la “creativitat o els llenguatges artístics”, com apunta Adolf Murillo, professor i assessor de formació de professorat en l’àmbit artístic i expressiu del CEFIRE (de Xàtiva, la Costera). El mateix Murillo afegeix que “no ha estat la primera vegada que diferents grups pedagògics han traslladat als responsables de PISA a l’Estat espanyol una qüestió sobre aquestes absències. “Per què la creativitat i les arts no estan en l’informe?, i més, quan Finlàndia és puntera en aquest sentit”. La resposta ha estat, indica el docent, que des de PISA “no saben com avaluar-ho”, ja que pel que fa a la creativitat i els llenguatges artístics “la seua avaluació fins ara s’ha encaixat com si fóra igual a altres àrees”, és a dir, “més sumativa”, fent servir un “instrument d’avaluació de 10 preguntes”. L’informe, igual que moltes matèries del nostre currículum, “s’ha encarat a avaluar el producte, el resultat i no tot el procés” explica Murillo. Per tal de trobar mecanismes d’avaluació de la creativitat i l’aprenentatge mateix, s’ha d’apostar per “processos o eines com ‘Soft skills’ que s’està duent endavant a Finlàndia, on no avaluen de manera individual, sinó que es té en compte la cooperació entre els grups i altres habilitats vinculades amb altres disciplines o llenguatges”.

Fet i fet, en el suposat que PISA incloguera dades i anàlisis sobre la creativitat i els llenguatges artístics, els resultats obtinguts pel País Valencià, “no haurien millorat”, conclou el docent i responsable pedagògic del projecte Soundcool.

El debut del País Valencià

El País Valencià participava per primera vegada en el programa dut a terme per l’OCDE. A nivell  estatal, participaren 37.000 estudiants que, aleshores, cursaven Educació Secundària Obligatòria (ESO) procedents de 960 col·legis i instituts d’arreu de l’estat. Els resultats apunten que els valencians se situen per davall de la mitjana estatal en matemàtiques i lleugerament per sobre d'aquesta en ciències i lectura.

El conseller d’Educació, Vicent Marzà, considerava sobre aquestes primeres conclusions que els “resultats han estat bons en general" i "molt interessants" declarava, perquè, a més a més, aquests “estimulen per a seguir donant suport a tots els que fan possible la millora educativa cada dia, més enllà de rànquings i fotos fixes".

En el mateix sentit, el conseller manifestava que estaven “contents de poder per fi disposar de la fotografia del sistema per a poder incidir i millorar els resultats", ja que aquestes “avaluacions” poden sevir “per a saber el funcionament del sistema i introduir millores", segons recollia Europa Press aquesta setmana.

Per altra banda, des de PISA s’apuntava que a l’Estat hi ha “grans diferències” en l’aprenentatge dels alumnes segons la procedència, cosa que mostra una bretxa entre el nord i el sud pels condicionants socioculturals. Igualment, s’indicava que els estudiants immigrants aprenen de manera generalitzada amb dificultats, per no “tindre les mateixes oportunitats respecte als alumnes nadius”, i com aquests estudiants immigrants o d’origen immigrant, cursen els seus estudis en centres “amb molts alumnes amb desavantatges socials”.

Així doncs, els resultats situen el País Valencià, pel que fa a ciències, amb 494 punts, lleugerament  per damunt de la mitjana estatal (493 punts) —493 punts obté l’OCDE i 495 la UE—. En l’àrea de les matemàtiques, el País Valencià obté 485 punts, i se situa en aquest cas lleugerament per davall de la mitjana estatal (486) —490 punts n’obté l’OCDE i 493 la UE—. Per últim, pel que fa a la lectura, l’informe PISA indica que el País Valencià obté 499 punts, i supera la mitjana estatal (496), la de l’OCDE (493) i la UE (494)

“PISA és un frau”

Tanmateix, tot i que es dóna una ampla acceptació als resultats i els indicadors de l’informe de l’OCDE, hi ha veus crítiques que apunten que “l’impacte que ha adquirit aquest informe té a veure amb el gir econòmic neoliberal que s’està produint en la concepció de l’educació a nivell mundial” apunta Enrique Díez, professor de Didàctica i Organització Escolar de la Universitat de León (també és coordinador de l’Àrea Federal d’Educació d’IU)

Díez denuncia en diversos articles (recollits en Aika —Diari d’innovació i tecnologia en educació—) que el informe PISA “es centra fonamentalment en canviar les escoles per a ‘millorar la competitivitat econòmica’” i com aquesta concepció de “creixement econòmic” en l’educació es recull en l’actual llei d’educació del PP, la LOMCE, ja que “aquest camí cap al paper econòmic de l’educació, oblida que hi ha altres aspectes importants de l’educació”, com ara bé, enumera Díez, “el desenvolupament artístic, la reflexió crítica, l’educació emocional, la participació cívica o la convivència” entre altres, uns aspectes que “no es tenen en compte en PISA” talment com apuntava en un principi el pedagog valencià Adolf Murillo, perquè, ara per ara, “es premia un model d’estudiant modelat per al mercat laboral, i s’obliden els vertaders reptes del segle XXI” afirma Enrique Díez. Per aquests motius, conclou Díez, “cada vegada més experts consideren que PISA no només és un fracàs, sinó un frau, perquè no serveix per a complir el seu objectiu principal, que és ajudar a la millora de les escoles i els sistemes educatius”.

“Seguim oposant-nos a la LOMCE”

En primera instància “sembla que no eixim tan malament” respon Màrius Fullana, president de FAPA-València i de la Confederació Gonzalo Anaya. No obstant això, indica que els resultats d’aquest informe s’han extret sobre l’avaluació en un moment en què “la LOMCE no s’havia implementat” i, per tant, les dades “donen una raó més per preguntar-se, per a què valen les revàlides?” apunta. Tot i això, Fullana fa notar que a banda de PISA hi ha altres indicadors per a avaluar la qualitat i situació de l’ensenyament, ja que, com abans esmentava Enrique Díez, Fullana afegeix que “aquestes proves no tenen en compte el context socioeconòmic, ni la situació de l’alumne”.

“Nosaltres seguim oposant-nos a la LOMCE i reivindiquem un altre sistema educatiu”, diu arran de les xifres. “Les famílies diem que volem l’educació com una cosa integral, on tot allò que es fa fora de les hores de classe s’hauria d’enllaçar amb el sistema educatiu: classes de música, assemblees de veïns, etc. Si això ho poguérem incloure en el sistema educatiu, milloraria el sistema”. Per això, en aquest moment, des de FAPA i la Confederació Gonzalo Anaya “apostem per un model de persones que es qüestionen el que hi ha, que es pregunten si el sistema funciona” explica Fullana, ja que als alumnes “els hem de donar eines perquè puguen canviar això, aquest sistema capitalista nefast”, conclou.

L’aval per a ‘privatitzar’ l’educació

“Caldria tenir en compte d’on ve l’informe PISA”, adverteix Vicent Bataller, president del Moviment de Renovació Pedagògica del País Valencià (MRP). Ens remet a “Pashi Shalberg, l'ideòleg finlandès considerat com el pare de la reforma educativa que tan bons resultats ha donat” al país que més està acostumat a encapçalar els rànquings. Shalberg, però, “parla del GERM (Global Educational Reform Movement) com un moviment global impulsat pel neoliberalisme que veu en les reformes educatives un lucratiu negoci per a impulsar les privatitzacions, al temps que s'imposa un clar model ideològic basat en la mercantilització i els models polítics neoliberals” apunta Bataller. És a dir, que “des de posicions neoliberals estan llançant-se idees, dient que el sistema educatiu està malament”, això crea una mena d’incertesa i inseguretat que obri la porta a les “privatitzacions i el negoci”. Ací rau el fet que l’informe estiga “impulsat per l’OCDE, “que no té res a veure amb l’educació. Per tant, d’on ve la cosa no és gens fiable” i continua afirmant, “si entrem dins l’informe, trobem moltes fal·làcies i mentides”.

“Des de les MRP entenem que l’educació és més que el saber i saber fer”, però l’informe PISA “atén allò del saber per saber, que és el que el context productiu demana”. Les MRP van “més enllà” explica, perquè “el saber ha de servir també per a saber ser i estar al servei de les persones, i no només del mercat”. Per exemple, “quan el professor treballa a l’aula, no només ensenya, sinó que també educa en eixa escala de valors de saber ser i estar en la societat”, però això l’informe PISA no ho valora i no ho treballa”, és a dir, que “si ens dediquem a formar persones, això no ho valora”.

Per altra banda, incideix Bataller, si mirem els països participants “trobem 32 països OCDE i 32 associats, on hi ha microestats o ciutats, i això no és comparable amb un estat”. Però més enllà de les diferències culturals, “les proves no són iguals a tots els països, i per tant, això anul·la el valor de la prova” que s’aplica als països que hi participen en l’informe PISA. “Nosaltres no podem comparar-nos amb altres països d’Europa, perquè fins fa quatre dies l’educació estava com estava” argumenta. Emfatitza, en aquest sentit, amb unes dades al voltant del nivell d’estudis dels adults, on trobem que a l’Estat espanyol “en 2009 els adults amb estudis secundaris eren el 52%, però en 1999 la xifra arribava al 32%”, uns pares que “actuen en l’educació dels alumnes” i que “s’està comparant amb el Japó, on el 100% dels adults tenen estudis secundaris, EUA on el 85% tenen aquests estudis o Gran Bretanya, on el 74% dels adults tenen també aquesta formació”. Unes xifres (del 74% a l’OCDE o del 75% a la UE) que de partida ens mostren el desavantatge amb uns “pares que són determinants”, ja que “uns pares més formats faran que els sistema educatiu tinga millor recorregut”.

PISA, per exemple, “passa l’índex ESCS (Índex Estadístic d'Estatus Social, Econòmic i Cultural) que mesura el nivell de recursos econòmics i culturals de les famílies de l'alumnat que fa la prova”, és a dir, “que tracten de saber, a través del qüestionari, quin és el context socioeconòmic, açò sí que és un element fonamental per a la nota” però es lamenta que “els mitjans no ho recullen i es queden en el rànquing”. Per altra banda, Bataller apunta que “caldria observar el nivell de despesa que s’hi destina”, ja que trobem que l’estat designa el “4,6% del PIB” i en l’altre extrem trobem que “la mitjana de l'OCDE i de la UE és del 5,6%, i països com Noruega (9%), Suècia (6,7%) o Finlàndia (6,1%) ens superen claríssimament”.

Per totes aquestes qüestions, per a les MRP l’informe PISA és “un intent de privatitzar l’educació, de fer negoci que no es deslliura de tenir un component ideològic”.

Una ideologia que relliga amb els posicionaments educatius que s’aplicaven al País Valencià durant els governs de Camps i Fabra, seguint fil per randa els preceptes dictats de les instàncies superiors de l’estat amb els governs d’Aznar o Mariano Rajoy, conjuminant els resultats educatius amb la rendibilitat econòmica o mercantilista. “El PP pensa que la competència és sana i que això fa progressar la societat, és a dir, allò que en el camp econòmic funciona per al PP volen traslladar-ho a l’educació”, apunta Vicent Bataller.

En aquest sentit, destaca que el PP “està obsessionat amb les proves externes, que avaluen i facen rànquings”, tal com planteja la LOMCE, perquè “creuen que els resultats faran que la gent espavile, i dóna arguments als pares perquè puguen triar centre”. Les MRP “no ens oposem a les avaluacions externes, però no cal fer-les amb noms i cognoms, perquè si volem tenir una retroalimentació, podem fer proves sense noms per tenir una avaluació diagnòstica” afegeix.

El problema però, és que a l’aula s’aprenen altres habilitats o competències al marge dels procediments, com “qüestions de valors, normes, actituds..., l’educació en majúscules, l’educació al servei de les persones i no dels mercats, això també s’haurà de valorar com s’està fent dins de l’aula” reclama el docent, perquè “la realitat ens demostra que no tenen èxit els que més preparats estan, sinó els que tenen més habilitats socials, de comunicació i tenen eixa capacitat de dirigir equips humans”.

Les MRP “estem en contra d’aquestes proves tal com es fan”, respon sobre el susdit informe, perquè “comparar sistemes educatius diferents és absurd”, per exemple, “Corea i Japó no es poden comparar amb la nostra cultura”.

El PP tractarà de traure rèdit d’aquests resultats i enrocar-se en la no derogació de la LOMCE com demana la comunitat educativa. Però en aquest aspecte, Bataller puntualitza que “la llei no canvia resultats en unes proves”, en aquest sentit, “la LOGSE ho podia haver fet si s’haguera fet una llei d’acompanyament, i s’haguera format els docents” un supòsit que, si s’haguera fet ara, “estaríem com a Finlàndia”. En qualsevol cas, els resultats de PISA “no canviaran ni amb la LOMCE, ni amb la LOE”.

La Veu

Comentaris

pudentet la safor
7.

Hi han coses imposibles d'evaluar, com per eixemple el valor o la moral, el art., la maestría, la intuició ...voler encasillar l'educació amb conceptes fixes es un error.
Tampoc crec en les tendencies de moda. No per saber molt bé l'anglés (que puntua moltissim) es mes llest un altre. Si no saps gaire de fùtbol tampoc eres un marginat.

  • 0
  • 0
O! Δ☥ Αλεξανδρεια
6.

La defensa pública dels serveis ha d'ésser objecte d'especial respecte i protecció.

Com ara els correus i telègrafs, o el servei de la sanitat pública.

  • 1
  • 0
batiste almoines
5.
Felicitacions pel la crítica de l'article; em posicione amb allò que diuen els MRP, i en síntesi, però li llevaira el "també" en:" el saber ha de servir també per a saber ser i estar al servei de les persones," fet tampoc avaluat a les matemàtiques, a la llengua i a les ciències. Sr. Conseller atenció i no s'enlluerne pels resultats tòxics per a l'educació emancipadora: El saber ha d'estar al servei de les persones i de la societat. Atenció també a la UNESCO, si esbrinem qui la paga, de qui rep suport econòmic.
  • 0
  • 0
Marc València -L\'Horta-
4.

Si no un frau, l'informe PISA sobre "educació" resulta més que sospitòs, en estar patrocinat no per una institució especialitzada i reconeguda com és la UNESCO, sinó per un organisme econòmic de tall capitalista, com és la OCDE.
Marc Ant. Adell, antic inspector d'Educació i prof. sènior-UVEG.

  • 7
  • 0
O! Δ☥ Αλεξανδρεια
3.

Les qualificacions acadèmiques determinen no només el grau de coneixements dels alumnes, sino també les aptituds adquirides i/o, fins i tot, l'eligibilitat dels estudiants per a l'ensenyament superior.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat