La cavalcada dels 50.000 xiquets vius


Sergi Tarín / València.

“Fou la cavalcada infantil més simpàtica i extraordinària que he vist en ma vida”. Les paraules d’admiració són de l’artista Rafael Pérez Contel (Villar de l’Arquebisbe, 1909 – València, 1990) i es refereixen al multitudinari seguici que va recórrer el centre de València el 10 de gener de 1937. Una fita que inspirà la investigadora i escriptora Cristina Escrivà a la cavalcada de les Magues de Gener, organitzada el 4 de gener passat per la Societat Coral El Micalet i que es repetirà el proper 15 de gener, ja al 2017, aniversari dels 80 anys de València com a capital de la República.

L’efemèride ens duu a un temps de guerra, però també d’àmplies mostres de solidaritat. Amb Madrid sota el setge dels canons i les bombes, el govern de la República es traslladà a València el novembre de 1936. Ja d’abans, milers de xiquets resultaren evacuats. Al voltant d’uns 50.000 foren acollits a colònies escolars i per famílies de gran part dels pobles del País Valencià. A la capital, seu de la rereguarda i de l’antifeixisme internacional de l’època, començà a covar-se la idea d’uns Nadals laics per a la infància local i la refugiada. Tal com explica Escrivà, la ciutat s’omplí de cartells al·lusius. “Defensem els drets de la infància!”, “Joguets i contes per a tots els xiquets” o “Els joguets són els somni dels menuts”, foren alguns dels més repetits.

La campanya desbordà les previsions. Impulsada pel ministeri d’Instrucció Pública, va ser l’actual Ateneu Mercantil, llavors Ateneu Popular, des d’on s’hi dugué endavant amb el suport de l’Aliança d’Intel·lectuals Antifeixistes i el Sindicat d’Art Popular, a través del qual s’involucraren nombrosos artistes fallers. Des del ministeri s’aportaren 100.000 pessetes i s’editaren 300.000 contes infantils. A banda, les recaptacions populars arribaren a les 374.000 pessetes. Segons conta Escrivà, “els alumnes de l’Institut-Escola de València construïren més de 1.000 joguets per als companys”. Entre l’1 i el 15 de gener de 1937 es repartiren 94.000 joguines sols a la ciutat de València. “La solidaritat estava a flor de pell i tothom es va desviure amb els xiquets, els futurs ciutadans d’una República assetjada, però conscient que tan prioritària o més era la despesa militar com la destinada a educació”.

Un 10 de gener a València

Aquell 15 dies dedicats a la infància convertiren València en una ciutat de portes obertes amb espectacles teatrals, de cine, poesia i música. Tot per als xiquets i amb un clímax el 10 de gener quan s’organitzà una gran cavalcada amb milers d’assistents. De fet es calcula que uns 30.000 xiquets evacuats hi acudiren. “València es despullà del rostre ombrívol de ciutat de rereguarda en la guerra i deixà anit camp al desbordat optimisme infantil”, encapçalava la seua crònica, dos dies després, el diari El Pueblo. 
 

















Imatges de la Cavacada de gener de 1937. Fotos: El Pueblo.


 

Comentaris

remigio III
3.
Un "ventorret" procedent de Galítzia conxavats amb un nombrós exèrcit criminal subvencionat amb criminals diners, varen assaltar la República Valenciana i li robaren la infantesa, amargaren la joventut i, assassinaren els majors que els defensaven. Jo crec que els esperits sí que viuen, almenys els valencians, després de la mort física. Com si no podem explicar que després de tanta misèria, mort i amoralitat de no permetre un lloc decent per a descans dels que, ho perderen tot per la lleialtat a la terra. Els seus esperits segueixen marcant el camí del País Valencià. Els esperits viuen en Nosaltres els Valencians que cada dia fem més País Valencià lliure, sobirà i, republicà.
  • 8
  • 0
Jaume Roig País Valencià
2.

VISCA LA REPÚBLICA !! VISCA EL PAÍS VALENCIÀ !!

  • 7
  • 0
Craspedophorus mandarinus Extrem Orient
1.

Parafernàlia alhora mujik i partisana.

https://www.youtube.com/watch?v=4SfPKN5KZg4

  • 0
  • 3

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat