Gener: València recupera la cavalcada republicana de la Infància
El 2016 s’obria amb un fet històric al cap i casal, València recuperava la cavalcada republicana de la infància en un acte en què l’alcalde Joan Ribó va rebre i obrir el balcó de l’Ajuntament a les tres Magues laiques: Llibertat, Igualtat i Fraternitat. Tanmateix, les crítiques a la recuperació d’aquest acte van dur Ribó a haver de publicar una carta oberta en resposta als atacs a les Tres Magues de Gener. També la Societat Coral el Micalet va emetre un comunicat per la polèmica suscitada.
Joan Ribó amb les Magues de Gener. Foto: Miquel Gómez.
El dia 18 del primer mes de l’any, el focus de la notícia es tralladava al Sud, concretament a Onil, ja que el seu Ajuntament “suposadament valencià i progressista, va negar el dret que els onilencs tenen a accedir a la documentació del consistori en la seua llengua, així com a ser tractats i entesos en aquesta”, segons una denúncia del grup municipal Compromís.
Dies després, l’expresident de la Diputació de València, del PP i exalcalde de Xàtiva era posat en llibertat provisional, amb fiança de 2 milions d’euros, després de comparèixer davant el jutge per la seua detenció en l’Operació Taula.
Gener es va tancar amb un atac lingüístic a la capital de l’Estat, quan a una jove periodista valenciana li van dedicar un “parla espanyol, catalana de merda” en tornar a casa després de treballar. També amb la detenció de Maria José Alcon i l’embargament de comptes, i l’eixida a la llum de tota la ‘martingala’ del cas Taula amb el canvi dels bitllets de 1000 per dos de 500 euros, davant un Mariano Rajoy que seguia defenent Rita Barberà, al temps que el PP dissolvia el partit a la ciutat de València i posava una gestora al capdavant de l’Ajuntament.
Febrer: Rita s’atrinxera al Senat
La situació d’atrinxerament de Rita Barberà al Senat fugint dels casos de corrupció parodiada per Xavi Castillo i també en el programa Polònia va encetar un mes de febrer esguitat pels sobrecostos de CIEGSA a Borriana i La Nucia. L’acalde de València, comparava al PP de València amb la cova d’Ali Baba, al mateix temps que els lectors coneixien que l’Ajuntament de Tàrbena volia Casa Pinet fora del nucli urbà.
Xavi Castillo en el paper d’una Rita Barberá atrinxerada al Senat.
A mitjan mes de febrer, mentre el cunyat de Barberá deia la seua sobre els bitllets de 1.000 euros, l’expresident Fabra demanava a Rita Barberá que fera un pas arrere “perquè el PP poguera recuperar la confiança“.
El mes més curt de l’any va ser també quan coneguerem com manipulà el PP l’accident de Metro de València, celebràrem els 30 anys de Bromera i Xàtiva rendia homenatge a les víctimes del bombardeig franquista que assolà la ciutat. Coincidint amb el dia de Sant Valentí, els valencians ens assabentàvem que practicar sexe i enamorar-se és bo per a la salut, que Carlos Fabra s’entretenia a la presó amb el dominó i la ‘tele’, que Educació incrementava les beques universitàries i que els interins amb oposició aprovada sense consolidar havien de presentar-se novament.
Mentrestant, el Tio Canya reviscolava, la pressió augmentava sobre Rita Barberà, que, blindada per Rajoy, era sorpresa eixint de la perruqueria quan, a la mateixa hora, es produïa una reunió de diputats estatals i senadors del PP i de la resta de partits polítics en el Palau de la Generalitat.
A final de mes, el també totpoderos Alfonso Grau era objecte d’un registre al seu habitatge i detingut per un pressumpte delicte continuat de suborn, si bé era posat en llibertat després de negar-se a declarar. Com a Rita, les càmeres també sorprengueren Grau, si bé en una tenda a la qual havia acudit per a esborrar el seu disc dur. Alhora, Camps eixia en defensa d’una Rita Barberà de la qual assegurava: ‘No s’ha endut ni un paquet de rosquilletes‘.
Febrer va ser també el mes del concert de Raimon al Paranimf de l’UJI i de la seua gira pel País Valencià, davant la qual la líder del PPCV afirmava que ella és més dels Killers i de Coldplay. El 25 de febrer, una investigació de Baydal posava data de naixement a la identitat valenciana, després que, dies enrere, València fóra escenari d’una multitudinària manifestació contra la corrupció, en la qual es va llegir un històric manifest consensuat per més de 75 entitats socials, sindicals, polítiques i ONGs del nostre país.
En l’apartat de RTVV, el portaveu de la Federació d’Empreses Audiovisuals Valencianes abocava per una nova RTVV “íntegrament en valencià i amb 600 treballadors i 150 milions d’euros el pressupost anual”. També, Alacant obria les portes a la normalització del valencià, Rajoy assegurava sobre la corrupció al PP de València que ‘això s’ha acabat’ i ‘ací ja no en passa ni una’ i ens deixava Muriel Casals als 70 anys.
Març: La fallida de Sánchez
El tercer mes de l’any va estar marcat per la fallida de Pedro Sánchez per a ser investit president, que derivaria mesos més avant en la seua renuncia com a líder del PSOE. En l’apartat de drets lingüístics, les entitats secessionistes impulsaven un ‘Observatori de la llengua‘ i Puig advocava pel dret a expressar-se i ser atesos en l’administració en les dues llengües oficials respecte a la possibilitat i exigència de la competència lingüística en la funció pública. A més, l’informe de discriminacions lingüístiques era sotmés a debat al Parlament europeu.
Pedro Sánchez.
Les notícies sobre eleccions al si de Compromís, l’anunci de la celebració de la Primavera educativa, la nova i sonada patinada de Rajoy i l’anunci del nom oficial del cap i casal en valencià es barrejaren al llarg de març amb les declaracions d’Alcón en les quals assegurava que la corrupció al PP ‘és total‘, així com amb l’esperada compareixença de premsa de Barberá per a dir que no hi havia blanqueig, que no dimitia i que la vida seguia igual…
El passat mes de març va estar marcat també per les polèmiques declaracions del cantant Francisco sobre Mónica Oltra i per la intervenció del president d’Escola Valenciana a les Corts per a expressar quin model de RTVV afavoreix la normalitat de la llengua en tots els àmbits.
Finalment, el reportatge de Júlia Sorní al voltant de ‘Les mares de canal 9’, l’eixida a la llum d’un vídeo de 8 minuts que donava resposta a la pregunta ‘qui som els valencians?‘ d’una manera didàctica i divertida i un altre sobre el veto a la paraula “aigua” en l’extinta Canal 9 posaven punt final en l’apartat informatiu a un mes de març en què un home va demanar a Mireia Mollà que no parlara en xinés al ple d’Elx, en què apareixia el primer informatiu conjunt del sud de Catalunya i del nord del País Valencià, en què Agró demanava a Las Provincias una rectificació o en què s’anunciava per al proper mes la tornada d’ACPV a la plaça de bous i la reaparició d’Al tall en la Festa per la Cultura.
Abril: El reconeixement a Agulló a les Corts i la Festa per la Cultura
El quart mes de l’any va arrancar amb la posada en marxa de les Trobades en Valencià i una sorprenent reivindicació per part de la vicepresidenta i consellera Mónica Oltra del seu nom en castellà. També, es va donar l’atac feixista contra el monument a la memòria històrica de Callosa d’en Sarrià, la tornada al País Valencià del brigadista Josep Almudever per difondre les seues vivències, i l’anunci de la nova programació ‘integrament en valencià’ de la nova RTVV.
Però, el més de les aigües mil va estar marcat, per damunt de tot, per l’històric reconeixement que les Corts Valencianes realitzaren a Guillem Agulló en què el pares del jove assassinat per un grup de feixistes 23 anys abans, després de publicar una carta en aquest digital en resposta als insults del 9 d’Octubre al seu fill, assistiren emocionats al ple en què s’anunciava que el Parlament valencià atorgaria cada mes d’abril un premi “a les persones i iniciatives destacades en la lluita contra la xenofòbia i delictes d’odi”, que servia de “reparació històrica a una família que ha patit molt…”, en paraules d’Enric Morera. Després de l’homenatge, Guillem Agulló i Carme Savador publicaven en La Veu una carta d’agraïment a les Corts: “Només preguem que no es canseu de lluitar perquè mai torne a passar”.
Abril va marcar l’inici de la recuperació del diàleg entre el País Valencià i Catalunya en defensa del Corredor Mediterrani (18 abril), però sobretot va ser el període en què es va celebrar a la plaça de Bous una ‘Festa per la Cultura’ històrica, que aquest digital va voler retransmetre en directe per a tots els seus lectors, i en la qual el públic va vibrar com mai amb bona música i reivindicació després de 16 anys de prohibicions del PP i de denegacions de permisos per part de les institucions valencianes.
Un moment de l’Homenatge a València. Foto: Francesc Planes.
Maig: La polèmica de l’orgull de ser valencians
Les reivindicacions d’ACPV perquè València dedicara un carrer a Guillem Agulló encetaren un mes de maig en què les Corts editaren un nou mapa de les comarques valencianes i, a Silla, Josep Melero carregava contra un regidor feixista d’España 2000.
A més, una de les informacions més seguides i comentades va estar la publicació del vídeo ‘Orgull de ser valencians‘, elaborat per una productora amb seu a Elx i que la Generalitat va retirar posteriorment davant la proximitats de les eleccions del 26J.
Pel que fa al nostre medi ambient, els valencians tinguérem oportunitat de comprovar l’abans i ara de la degradació del paisatge de la Costa Blanca al mateix temps que l’empresari Lluís Planes era guardonat amb el Premi a la Difusió de la Cultura .
La celebració de la Primavera Educativa al cap i casal en la qual ‘Com sona l’ESO’ inundà la ciutat de les Arts d’òpera i de la qual gaudiren més de 100.000 valencians va finalitzar amb un Marzà reforçat i amb el suport de Puig.
D’altra banda, la proximitat de la nova convocatòria de eleccions estatals va estar present al llarg de tot el mes en forma de negatives de Ferraz a un acord valencià al Senat, malgrat l’ampli suport del qual van fer gala alcaldes i portaveus socialistes valencians.
Altres de les notícies que van encendre les xarxes va ser la proposta de la diputada de la CUP Anna Gabriel de tindre fills en comú, les declaracions de Francisco Camps en les Corts afirmant que ‘sempre he estat al costat de les víctimes del metro’ i les informacions al voltant del Congrés del Bloc, en què Àgueda Micó i Rafa Carbonell es foneren en una abraçada davant de més de 1.000 militants en el Congrés de què Micó eixiria com a coordinadora i Carbonell portaveu.
Històric va ser l’acord de Puig i Puigdemont en què es comprometeren a la reciprocitat entre TV3 i la nova RTVV una vegada aquesta darrera estiga en funcionament i acordaren crear una taula estratègica comuna per a reclamar al proper Govern espanyol que isquera de les eleccions del 26J l’execució del corredor mediterrani.
Ja acabant el mes de maig, l’arquebisbe Cañizares carregà contra el que ell va anomenar ‘Imperi gai’, alhora que, a València, Ribó signava un acord amb l’AVL i la Conselleria d’Educació amb l’objectiu de coordinar les actuacions en matèria de normalització de l’ús del valencià; Rita Barberà deia la seua al voltant de l’acord entre l’AVL i la RACV, i els valencians i valencianes ens assabentàvem que el Govern de Camps telefonava els mitjans perquè no es cobriren les protestes de l’AVM3J.
Juny: Un País Valencià en flames i la victòria del PP
El mes de juny de l’any que hui acaba es va presentar amb la mirada posada en les eleccions del 26J i la possibilitat que les urnes deixaren a les formacions de dreta fora del Govern i que les forces de progrés s’imposaren al País Valencià. Malgrat els pronòstics de les nombroses enquestes que parlaven d’un ‘sorpasso‘ d’Unidos Podemos al PSOE i de la possibilitat d’una victòria al País Valencià de la coalició ‘A la valenciana’, convençuda de donar la sorpresa, res d’això es va produir. És més, el PP va millorar els seus resultats i va guanyar a totes les circumscripcions valencianes, la qual cosa Joan Baldoví va comparar amb una punyalada.
A banda de les eleccions, el mes de juny va ser un dels més tràgics de la història mediambiental del País Valencià després que bona part del seu territori quedara devastat per una onada d’incendis forestals que calcinaren més de 2.000 hectàrees del nostre territori, deixant un paisatge llunàtic, en el qual els experts aconsellaren postergar la seua repoblació.
Juny va ser també el període en què mig miler de projectes optaren per formar part de la programació de la nova RTVV i en què tots els partits menys el PP acordaren la tramitació de la llei de la nova RTVV.
Pel que fa les notícies més llegides pels seguidors de La Veu, les declaracions d’una regidora del PP a l’Olleria afirmant que ‘els homosexuals tenen les hormones trastocades’, per les quals demanaria perdó, i el PP local exigiria la seua dimissió, juntament amb el clam perquè l’Ajuntament de València dedicara un carrer a Guillem Agulló, que finalment va anunciar, destacaren entre la resta.
Així mateix, també va destacar la informació donada per Antena 3 en la qual una periodista es va fer passar per una turista que no entenia el valencià i una altra que apuntava que els senyals de trànsit en valencià poden produir accidents. El resultat: la polèmica va inundar les xarxes de crítiques a Antena 3.
El triomf del Brèxit al Regne Unit els dies previs a les eleccions, amb conseqüències negatives per al País Valencià , juntament amb la intervenció de Ferran Suay a Europa, el suport de Ribó al nou sistema de retorn d’envasos i la polèmica sobre la ubicació del Marenostrum foren altres informacions d’un mes de juny en què Cañizares convocà un rosari ‘per la greu profanació d’Endavant a la Verge‘, en què el comité d’Empresa de RTVV va afirmar sentir-se enganyat ‘per les promeses incomplides’ i en què Camps, Cotino, Castellanos i Campos eren considerats, a les Corts, responsables polítics de l’accident de metro de València del 2006.
Juliol: La recuperació de la dignitat de les víctimes de l’accident de metro
Una dècada després del major accident ferroviari ocorregut a València, després de 10 anys de lluita, menyspreus i cerca de respostes, les víctimes de la tragèdia començaren a recuperar la dignitat en una jornada històrica durant la qual l’estació de metro de Jesús recuperava el seu nom original.
A mitjan mes, el vídeo d’un regidor d’Oriola parlant en valencià per defensar la llengua dels atacs del PP corregué com la pólvora per les xarxes socials alhora que Compromís per Oriola exigia l’ensenyament i ús del valencià davant la posició contrària del PP.
.
El 13 de juliol, el TC remeté al decret de Nova Planta per justificar l’eliminació del dret civil valencià i, un dia després, a les Corts, es votava a favor de la llei per engegar la nova RTVV, la qual es pretén ‘d’avantguarda, sense vicis heretats i de gran potencial econòmic‘.
La segona quinzena de juliol va estar esguitada pels atacs a Niça, el retorn de material de simbologia nazi de l’operació Panzer a l’assassí de Guillem Agulló, la carta amb una bala a l’interior dirigida a Barberá, i la troballa de més de 100 caixes, al Psiquiàtric de Bétera, amb documentació sobre les adjudicacions irregulars d’Alfonso Rus.
També hi vam poder veure l’anunci que els advocats podran fer l’examen d’accés en valencià a partir del 2017 i el triomf de la Unió Musical de Muro al certamen de València.
Però, sobretot, l’actualitat d’eixos dies la va centrar la intervenció de l’exalcalde de Requena, Berasaluce, en la Diputació, quan va demanar que li parlaren en castellà ‘per educació’. Les reaccions de l’alcalde socialista de Requena i de la mateixa Empar Moliner a TV3 no es van fer esperar.
Els últims dies de juliol, la Gossa Sorda triomfava al Japó cantant en valencià i es registrà altre greu incendi a Artana i la serra d’Espadà. Ens sorprenien amb les declaracions de Silvia Jato, parella de l’expresident Fabra, qui apuntava que València li semblava un poblet, afirmació que rebé la rèplica de Ribó, i els termòmetres es disparaven per damunt dels 40 graus en el mes de juliol més sec des del 2007.
