Així és el Museu Joan Fuster de Sueca que s'inaugura aquest dimecres


RedactaVeu / Sueca

Al número 10 del carrer Sant Josep de Sueca (Ribera Baixa) Joan Fuster va escriure alguns dels assajos i articles més influents del darrer mig segle polític al País Valencià. Al seu despatx de treball, situat a la planta baixa, Fuster no només escrivia i es documentava sinó que rebia les visites d’artistes, intel·lectuals i joves amb ganes d’escoltar i aprendre en les seues famoses tertúlies. Aquest és ara un dels espais centrals del nou Museu Joan Fuster, situat als números 8 i 10 d’aquest carrer i que s’inaugurarà dimecres 25 de gener amb un acte institucional amb presència de les màximes autoritats valencianes. L’ACN ha accedit al museu dies abans de la inauguració, un espai dedicat a apropar des d’una vessant pedagògica “la figura més rellevant per entendre el País Valencià actual”, segons el defineix l’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit, en aquest reportatge.

Han hagut de passar 22 anys des que la Generalitat Valenciana i l’Ajuntament de Sueca signaren un conveni per convertir la casa on va viure l’assagista en un museu. Diversos problemes administratius i diferències entre les dues institucions han anat endarrerint la inauguració. 

En declaracions a l’ACN, l’alcaldessa de Sueca manifesta que l’ajuntament s’ha sentit “molt sol” en aquest procés tot i que en un primer moment el govern valencià va col·laborar. Tamarit ha explicat que durant aquests anys la Generalitat Valenciana, com a propietària de l’immoble, s’ha dedicat a fer petites inversions per reparar goteres i desperfectes però que “mai s’ha implicat seriosament” fins aquesta legislatura. 

“Va ser un suecà enamorat i generós amb el seu poble”

La primera regidora de Sueca es mostra “orgullosa que finalment es faça justícia” sobre la figura de Fuster de qui ha dit que “és un una sort que fóra suecà i un suecà enamorat i generós amb el seu poble”, remarcant que va deixar tot el seu llegat a institucions públiques. 
 

Museu Joan Fuster. Foto: José Soler (ACN).

Sobre les resistències a la figura de Joan Fuster, l’alcaldessa de Sueca ha assenyalat que en general els suecans reconeixen, independentment d’estar o no d’acord amb la seua ideologia, que “va ser un intel·lectual de primer ordre”. Amb tot, Tamarit afegeix que hi ha ciutadans que li pregunten per què un museu a l’escriptor i no a altres personatges il·lustres de Sueca. L’alcaldessa assenyala que Fuster “va exercir de suecà allà on va anar i mai va abandonar sa casa” i que, a més, “ens va deixar fins i tot l’espai per fer el museu”. 

“La casa està carregada de simbolisme també. De fet, a les fotos que tenim hi ha la prova de dues bombes i recorde gent que venia a boicotejar cada cosa que es feia. Per sort cada vegada són menys”, conclou Tamarit. Els anys 1978 i 1981, Joan Fuster va patir dos atemptats amb bomba. Tot i que no va haver danys personals, la forta deflagració va afectar la seua biblioteca i l’espai de treball en el darrer dels dos atemptats. 

Recorregut per la vida i la creació intel·lectual de Fuster 

El recorregut expositiu del nou Museu Joan Fuster es divideix en tres parts, dedicades a la seua vida, la seua obra i al seu racó de treball, on desenvolupava la seua tasca literària i on rebia les visites. 

La primera de les habitacions es correspon amb el que va ser el despatx que Fuster, llicenciat en Dret, va utilitzar per exercir durant un breu període com a advocat. Aquí es poden veure documents que fan referència a la part no estrictament literària i també a la més personal. Hi trobem per exemple fotografies d’un petit Joan Fuster, acompanyades del seu carnet d’advocat, el carnet de la Biblioteca Pública de Sueca o el registre dels llibres que anava llegint. 

En aquest primer espai també hi ha una mostra representativa de 35 de les més de 20.000 cartes que el centre conserva de la seua correspondència personal, llegades per Fuster a la Biblioteca de Catalunya però que es conserven a Sueca mitjançant un conveni que estableix que és la Generalitat Valenciana qui s’ha d’encarregar de la seua digitalització. Es tracta de cartes rebudes per l’assagista però també còpies que l’escriptor guardava de les cartes enviades. Entre altres, s’exposa correspondència amb Salvador Espriu o Andreu Alfaro. Aquest mateix espai recorda amb una fotografia l’estat en què va quedar una de les finestres de la casa en un dels dos atemptats amb bomba que Fuster va patir.
 

Museu Joan Fuster. Foto: José Soler (ACN).

En la següent de les habitacions, s’exposen els 62 llibres d’obra pròpia que Fuster va escriure, així com algunes de les traduccions, pròlegs i obres col·lectives on el suecà va tenir un paper significatiu. Completen aquest apartat discos i audiovisuals sobre la seua figura, i estudis acadèmics que s’han realitzat sobre ell així com un panell amb capçaleres de revistes i diaris on va publicar els 3.200 articles que es xifra que va arribar a escriure en vida. El llegat de Fuster, conservat a la planta superior del centre, al número 8 del carrer Sant Josep, alberga, a més, els 24.000 llibres del seu fons personal. 

En el tercer dels espais d’aquesta planta baixa es troba el centre de la creació intel·lectual i l’indret més significatiu de la casa. Al que va ser el seu despatx s’exposen originals de llibres publicats per ell, com el mecanoscrit original de Nosaltres els valencians (1962), el seu assaig més influent, esquemes que utilitzava per fer articles i fitxes de treball. “Aquest era el racó on rebia les visites, treballava, escrivia i es documentava envoltat de llibres, que tenia a l’abast des d’on estava escrivint”, explica el coordinador de l’aula didàctica del museu, Salvador Ortells. 

La casa conserva la disposició original de les obres d’art que Fuster tenia penjades, moltes donades per artistes, així com fotos i caricatures de l’assagista, que s’exposen al llarg del museu. A l’arxiu es guarden altres obres d’art que es preveu que puguen ser mostrades en exposicions temporals quan finalitze la darrera fase del museu amb la cobertura del claustre, un espai que es dedicarà a activitats didàctiques i culturals, segons que ha explicat Ortells. 

Serà a l’estiu, quan l’ajuntament preveu comunicar els dos edificis d’una manera més adequada i poder disposar del pati cobert. En paral·lel, treballa per als actes de commemoració del 25è aniversari de la mort de Joan Fuster, un referent intel·lectual per a la llengua catalana que disposa ja d’un centre on conservar viva la seua memòria. 
 

Comentaris

Micalet
4.

A la que en tingui ocasió aniré a visitar-lo. Joan Fuster es mereix això i molt més.

  • 5
  • 0
Esquellot
3.

Abans d'anarme'n algún dia a l'altre barri, procuraré visitar i rendir pleitesia, a la casa beneïda del nostre gurú i profeta internacional, o això espere.

  • 10
  • 3
Symmetry
2.
A fateful combination of several political and economic factors add to the current situation of distress of Valencia :

1) A geographic isolation from Europe's core of Spain, from which Valencia is, in turn, a neglectable periphery.
2) A poor education, poor decision-making, poor economic performance, and widespread corruption.
3) A historically repressive regime of local people ―and more particularly of local religious minorities.
4) A pervasive state of turmoil marked by strong partisanship, sustained warfare and lack of civil freedoms.
5) A degraded environment as a result of Mediterranean climate fragility and sustained inhabitation.

In recent times, strong interference towards a transition to democracy marked by the apogee of the Cold War led to a "chessboard" of sorts in the land of Valencia that has severely damaged the living conditions of the Valentian people.

Particularly troublesome are :

a) Anti-Catalan activities
b) Anti-Hispanic activities
c) Tax fraud activities

etc.
  • 0
  • 13
BOTIFARRA XERACO
1.

De segur que en quan torne a guanyar el PP valencià el tancaran. Temps al temps..

  • 4
  • 8

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat