L’última troballa en Bombas Gens: el refugi de la Guerra Civil


Xavier Pérez / València.
 
Des de fa temps, la Fundació Per l’Amor a l’Art continua treballant en una de les icones més importants de la València industrial de principis de segle: Bombas Gens. En aquest indret del barri de Marxalenes, es construeix sobre l'antiga fàbrica d’art déco un gran centre cultural que podria entrar en funcionament la pròxima primavera. Bombas Gens serà la seu d’aquesta fundació. El projecte contempla la creació d’un centre d’art modern i contemporani dirigit per Nuria Enguita i que ocuparà les cinc naus principals. A més, s’alçarà un edifici amb una estructura integrada en el conjunt que inclourà un centre de dia de suport convivencial per a xiquets i xiquetes de 6 a 16 anys del barri en risc d’exclusió social i el Centre de Coordinació de l’Equip Wilson, dedicat a la investigació i divulgació de la Malaltia de Wilson.

Aquest edifici va ser construït per l'arquitecte Cayetano Borso di Carminati en 1930, per al qual llavors era una important indústria d’aquest barri.

Però com en qualsevol obra de rehabilitació, s’han realitzat diferents excavacions i prospeccions arqueològiques que han donat lloc a troballes. Si l’antiga fàbrica ja comptava amb l’honor de ser un dels edificis més emblemàtics de l’art déco a València, a l’estiu de 2016 ha afegit al seu haver un passat medieval. I és que, com ja es va anunciar, durant l’excavació arqueològica foren trobades les restes d’una alqueria medieval de grans dimensions, similar a l’Alqueria de Barrinto que hui en dia pot visitar-se al Parc de Marxalenes, a més d’un celler subterrani de finals del segle XV que s’ha conservat pràcticament complet.

Una important troballa que, alhora, ha permès recuperar també nombrosos fragments de peces ceràmiques. L’arqueòloga del projecte, Paloma Berrocal, recordava que s’havien trobat “diferents conjunts de taulells gòtics que serviren per a pavimentar les estàncies nobles de l’habitatge. Es tracta de diversos centenars de taulells d’estil maniser, decorats en to blau de cobalt sobre fons blanc d’estany, la cronologia del qual correspon a finals del segle XV i principis del XVI”.
 
El celler del segle XV

Posteriorment, els arqueòlegs han trobat un celler de 39m2 de finals del segle XV o principis del XVI, època en què es construí la Llotja de València, entre d’altres. Tal com recordava l’arqueòloga de projecte, Paloma Berocal: “Ens l’hem trobada completa. Amb les seues parets, sòls, bancs, volta i inclús una xicoteta bassa de recollida. En un racó ha aparegut també una gerra pràcticament sencera”.

S’estima que el celler pertanyia a una alqueria, coneguda entre el veïnat com “La Casa de Comets” i que era utilitzat per a produir i emmagatzemar vi i oli per al seu autoabastiment. Segons Berrocal, “la casa fou enderrocada en el segle XVII i part de les restes de les plantes superiors quedaren encapsulades en l’interior del celler. Açò és d’agrair des del punt de vista arqueològic, ja que facilita en gran mesura el treball d’interpretació de les restes. Ens ha permès, a més, recuperar vaixella, ceràmica de cuina, manises dels paviments originals…”

I ara el refugi antiaeri

Però Bombas Gens continua oferint nous capítols sobre la seua història. L’últim d’ells connecta l’antiga fàbrica amb la Guerra Civil, en trobar-se durant les obres de rehabilitació un refugi antiaeri construït probablement en 1938, tot i que no es coneix el seu expedient.

Es tracta d’un refugi de tipologia fabril, construït amb una estructura de formigó armat que posseeix una sala principal per a l’allotjament dels treballadors de la fàbrica. Una estança de 21,64m2 y 2,78m d’altura que compta amb dos accessos: des del pati i des de l’interior d’una de les naus. “El disseny original d’aquest refugi feia que les persones que s’allotjaven en ell pogueren rebre danys si queia una bomba, tant a causa de la seua ona expansiva com de la metralla. Per això es va construir, a mode d’escut, un gran pilar de formigó de secció octogonal. Alhora, també trobem en les parets marques que ens fan pensar que allí es col·locava una porta o placa metàl·lica que contribuïa a reforçar la labor defensiva del pilar”, exposa Paloma Berrocal, arqueòloga del projecte.
 

L’interior de l’estança no disposa de bancs correguts d’obra, habituals en altres refugis coneguts de la ciutat. No obstant això, sí que es conserven altres elements característics d’aquest tipus de construccions, com els rètols amb missatges dirigits als ocupants del refugi. En ells es donen una sèrie de recomanacions d’ús i higièniques com, per exemple, no fumar, no escopir o no tirar immundícies. Han sobreviscut també al pas del temps el sòcol original de pintura, els tubs de ceràmica que actuaven com a respiradors, la marca per on anava el cablejat de la llum i alguns suports de fusta de les bombetes. “Ens trobem davant un refugi d’especial valor, ja que és un dels pocs exemples que queda en la ciutat de tipologia fabril. Destaca, a més, el seu excel·lent estat de conservació”, explica Berrocal.

Els testimonis orals que han arribat als nostres dies relaten que el refugi es va construir per l’elevat número d’atacs aeris que patia la fàbrica, després de ser espoliada pel bàndol republicà per a fabricar bombes de morter. Així ho recorda Jesús Latorre, fill del gerent de Bombas Gens: “Els amos s’exiliaren i a mon pare li van posar a sobre un comissari polític i l’obligaren a fabricar armament. Ho recorde perfectament perquè vaig viure a la vila fins que em vaig casar. La fàbrica, dedicada fins llavors a l’elaboració de bombes hidràuliques, estava preparada per a fondre metalls i això li venia molt bé a la indústria armamentista. I per això ens bombardejaven constantment des de l’exèrcit contrari; el que passa és que habitualment es confonien amb l’Hort de l’Estrela, que estava pròxim i tenia característiques similars”.
 

L’antiga fàbrica encara conserva vestigis d’aquesta intensa activitat bèl·lica. El passat estiu, les obres que s’estan realitzant en l’edifici desenterraren la carcassa buida d’una granada i 6 projectils que van haver de ser retirats i expolsinats de manera controlada pels Tedax.
Aquesta troballa del nostre passat més recent afegeix més valor patrimonial si cap a un dels edificis més emblemàtics de l’art déco en València. D’igual manera que el també recuperat celler medieval, es preveu que el refugi siga visitable.

La Fundació

La impulsora d’aquesta iniciativa és la Fundació Per Amor a l’Art. Una entitat dedicada a l’art (busca desenvolupar la sensibilitat artística en la societat posant la col·lecció “Per Amor a l’Art” al seu abast), la investigació (estudia i divulga aspectes relacionats amb la malaltia de Wilson i altres malalties rares) i l’ajuda social (atén els més necessitats, principalment xiquets en situació de vulnerabilitat). Es preveu que, després d’obtenir les autoritzacions pertinents, la Fundació establisca la seua seu en Bombas Gens en la primavera del 2017 i desenvolupe allí la seua triple activitat.





 

Comentaris


No hi ha cap comentari

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat