Disgust pels atacs a la presència de Garzón en l'homenatge a les víctimes bombardeig Xàtiva

Leo Part / València / Xàtiva

La negativa del Consell de la Joventut de Xàtiva a participar en l'acte d'homenatge del pròxim dia 12 a les víctimes del bombardeig de l'estació, juntament amb la campanya iniciada contra la participació de l'exjutge Baltasar Garzón en aquesta cerimònia, ha caigut com un poal d'aigua freda entre els membres de Republicans de Xàtiva, entitat organitzadora de l'esdeveniment.

Així, Vicent Gimeno, màxim responsable de l'organització i coordinació de l'Homenatge previst, el diumenge 12, a la plaça de l'Estació, en ser preguntat per les crítiques a la presència de l'exmagistrat de l'Audiència Nacional en Xàtiva, ha manifestat a La Veu sentir-se "molt fastidiat" per aquestes: "El que més ens importa a Republicans de Xàtiva és fer un homenatge al dret de les víctimes –del bombardeig que va causar més de 150 morts i 200 ferits entre soldats i població civil un 12 de febrer del 1939–  a ser recordades".

Segons Gimeno "si Garzón  ve –a Xàtiva– i es postula per aquest dret, molt bé, i si no, tampoc no passa res. El que intentem, a base de faena, de treballar més de 6 mesos a l'any, és divulgar la memòria i el nom d'eixes víctimes, ha subratllat Gimeno, qui ha recordat que, al seu entendre, l'exjutge  "és una persona que s'ha dedicat internacionalment a la recuperació de la memòria històrica" i per això l'inviten a participar en l'homenatge d'enguany.

Gimeno ha expressat, a aquest digital, el seu disgust, enuig i malestar pel fet que el Consell de la Joventut de Xàtiva (CJX) s'haja desmarcat de l'homenatge argumentant que "s'han deixat en un segon pla les víctimes i laseua recuperació" i després de criticar la seua "excessiva" i "innecessària" duració i nombre d'intervencions i apostar per la seua reducció. En qualsevol cas, des del CJX matisen que no volen "menysprear en cap cas la labor realitzada per Republicans de Xàtiva en els últims anys", que ha permès que aquest acte continuara celebrant-se i que ha aconseguit una major projecció a Xàtiva i a la resta del País Valencià.

Precisament, en aquest sentit, el coordinador de l'Homenatge ha volgut significar: "Només hem fet que treballar i molt durant més de sis mesos, hem posat molt d'entusiasme a l'organització de l'acte i hui mateix hem fet un mailing amb la invitació a més de 400 pobles del País Valencià i a totes les localitats de l'Estat espanyol amb víctimes franquistes, que és com entenem que cal fer les coses".
 

Cartell de la convocatòria d'enguay.

Quant a les crítiques sobre la duració i intervencions previstes, el portaveu de Republicans de Xàtiva ha explicat que hi ha una direcció artística "que és qui decideix aquest tipus de qüestions" i que cada artista que intervé "mostra els valors i actituds" davant un fet com aquest, en el qual, "en essència, el que més m'importa és fer un homenatge a les víctimes" perquè siguen recordades, ja que el que intentem, "a base de faena, treball i esforç, és divulgar la memòria i el nom d'eixes víctimes del bombardeig".
 
"Em podré equivocar? Sí, però també podien haver-se posat en contacte des del CJX amb nosaltres i explicar-nos què s'ha de fer –al seu entendre–", es el portaveu de Republicans de Xàtiva.

Campanya contra la presència de Garzón a Xàtiva

Finalment, cal apuntar que, sota el títol 'No als encobridors de les tortures', s'ha iniciat una campanya i divulgat un manifest en contra de la participació de l'exmagistrat Baltasar Garzón en l'Acte d'homenatge a les víctimes del bombardeig de Xàtiva en la Guerra Civil, en el qual les persones i entitats sotasignats manifesten el seu "enèrgic rebuig" i demanen als organitzadors que retiren la invitació a aquesta persona, en considerar que "no és una persona gens idònia per a participar en aquest homenatge".  En aquest sentit apunten que "aquest personatge, des del seu despatx de l'Audiència nacional, el juliol del 1992 va dirigir una operació contra l'independentisme català, ordenant la detenció de més de seixanta persones arreu dels Països Catalans, a qui els aplicava la llei antiterrorista acusant-los de pertànyer a Terra Lliure". També denuncien, en el manifest, que "el sr. Garzón fou famós també per tancar mitjans de comunicació: el 1998 Egin i el 2003 Ardi Beltza, dos publicacions que, posteriorment, les respectives sentències van considerar que desenvolupaven una activitat legal".

"És per aquesta trajectòria de l'exjutge de l'Audiència nacional que considerem que la seua presència a l'Acte del proper dia 12 de febrer és una vergonya per a la memòria de les víctimes de la repressió franquista", argumenta el manifest, al qual s'han adherit, fins al moment, els col·lectius Ateneu Popular de Xàtiva, Coordinadora Obrera Sindical dels Països Catalans, Casal Obrer i Popular de València, Camot de Xàtiva, Endavant OSAN, Centre Social Terra de Benimaclet, Grup de suport de preses polítiques de l'Horta, Justícia i Pau, Memòria contra la tortura i altres entitats de les demarcacions de Màlaga, Salamanca, Alacant, Irún, Canàries, juntament a mig centenar de persones a títol individual de tot el territori de l'Estat espanyol.



 
Publicitat
Publicitat