La pobresa i l’exclusió social també s’hereten


Xavier Pérez / València.

“No pot haver-hi una societat florent i feliç quan la major part dels seus membres són pobres i desgraciats”. Aquesta frase de l’economista i filòsof escocès Adam Smith, autor de La riquesa de les nacions, és un reflex del que encara passa a la realitat valenciana i estatal pel que fa a la cronificació de la pobresa i de les persones sense recursos que passen tots els dies les penúries de no tindre sostre ni menjar ni comprensió social.

Un 65% de les persones ateses a Casa Caritat València estan més d'un any acudint al menjador social. Un 66% dels usuaris d'aquests menjadors són homes, la majoria dels quals tenen més de 55 anys, els falten tres mesos per cotitzar i no poden cobrar subsidi fins a l'edat de jubilació; la resta, un 34%, són dones, la majoria amb xicotets ingressos que provenen de treballs de serveis domèstics. Des del 2013, la presència de les famílies en aquests menjadors s'ha incrementat en un 68%.

Així consta en l’XI Informe sobre la Pobresa a València, elaborat pel Departament de Treball Social de Casa Caritat, que reflecteix la cronificació de les persones en situació d'exclusió social.

Segons l'informe, que aporta dades de 2016, els menors d'edat representen el 20% dels comensals de l'entitat -més de 23.000 racions repartides a xiquets-, al mateix temps que augmenta en un 14% el nombre de joves de 18 a 30 anys sense treball i amb escasses possibilitats d'inserció laboral que acudeixen als menjadors socials.

Entre els usuaris també es troben joves migrants sense papers que van arribar a València fa una dècada a la recerca de treball, i després de no trobar-ne, han hagut de viure durant diferents etapes al carrer.

Des de Casa Caritat han reclamat major sensibilització per part de la societat davant l'augment del rebuig social cap al col·lectiu de persones en situació d'exclusió, ja que aquest estat “porta aparellats problemes tant físics com mentals que empitjoren amb el pas del temps, ja que no solament augmenten les seues dificultats de poder accedir al mercat laboral, sinó que repercuteix de manera negativa en el seu estat de salut”, destaca l’informe.

El president de la institució, Luis Miralles, ha assegurat que aquest informe “constata que la pobresa s'ha cronificat. Malgrat tenir situacions més estables, a causa del treball social que es realitza des de Casa Caritat, hi ha un major rebuig social cap a les persones necessitades i així ens ho han transmès ells mateixos”, ha indicat.

Per la seua banda, la responsable de Treball Social, Elena Ferrer, ha explicat que un dels perfils que atenen des de l’associació més castigat per la pobresa és el dels homes majors de 55 anys. “Són casos dramàtics perquè són persones que han treballat i cotitzat durant llargs períodes, i que són oblidats pel sistema fins que compleixen els 65 anys”, ha subratllat.

En el cas dels joves migrants, afectats per la deterioració física i les addiccions a l'alcohol i les drogues, “no superen la trentena. Venien a la recerca d'una vida millor i ni el sistema ni la societat han sabut ajudar-los”, ha lamentat Ferrer.

Exclusió social heretada

Des de Casa Caritat han assenyalat l'enorme preocupació que tenen pels menors, fins i tot xiquets, ja que han detectat que les situacions d'exclusió social comencen a “heretar-se”. Del total de racions repartides el passat exercici per l'associació al migdia (franja horària en què el servei de menjador està obert a tot aquell que ho necessite), en van ser distribuïdes a xiquets més de 23.000.

De fet, la presència de famílies ha augmentat un 68% respecte a fa tres anys. A més, s'ha detectat un augment del 14% en només un any en el nombre de joves de 18 a 30 anys que requereixen ajuda alimentària.

Sobre aquest tema, Miralles ha apuntat: “Ens preocupa i entristeix que es donen casos de xiquets, les famílies dels quals necessiten suport econòmic i social, que en aconseguir la majoria d'edat hagen de seguir fent ús dels nostres menjadors socials o altres serveis perquè no tenen alternativa”.

“Hereten no solament la situació que viuen els seus pares, sinó també el sentiment de ser incapaços d'aconseguir alguna cosa millor”, ha lamentat el president de Casa Caritat.

L'informe conclou que el 80% dels usuaris de menjador de Casa Caritat sí que disposen d'habitatge, encara que les condicions d’habitabilitat són molt deficitàries.
 


La Veu

Comentaris

@CasadeColomer Ontinyent (La Vall dἉlbaida)
3.

Al capdavall, els serveis helvètics estan molt en sintonia amb eixos néts de pistolers feixistes que es dedicaven a torturar sindicalistes i pegar-li un tret a la nuca als miners asturians abans de colgar els cossos en un pou a la mina de Cangas del Narcea.

  • 0
  • 0
@CasadeColomer Ontinyent (La Vall dἉlbaida)
2.

I, mentre a Casa Caritat els posen un plat de calent a taula a uns valencians reduïts a la indigència, al club liberal Dionyse de Ginebra ―decorat plagiant Joe Colombo― els treballadors del Palau de Nacions intercanvien parelles com a personatges eixits del "Einzug der Gotter in Walhalla".

  • 0
  • 0
remigio III
1.

La pobresa i l'exclusió social també s'hereten. Si, i la misèria moral, la corrupció i el filibusterisme franquista també. Si no que presten atenció al pp/susanisme. Vinguts de la transacció del 78. Un intenten de justificar-ho.

  • 0
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat