Les excavacions arqueològiques de la Costa Blanca faran valer la importància de 8 jaciments


Xavier Pérez / Alacant.

El programa d'excavacions arqueològiques que el MARQ (Museu Arqueològic provincial d’Alacant) desenvolupa anualment inclou enguany huit enclavaments de la demarcació d’Alacant on es duran a terme labors de recerca per a fer valer el patrimoni de la Costa Blanca. El pla és un dels més complets i rigorosos del País Valencià, tant pels períodes històrics que abasta com per l'àmbit territorial en el qual s'actua.

El museu alacantí emprèn una edició més d'aquest projecte amb l'objectiu de documentar i realitzar una àmplia recerca científica de les troballes que es recuperen, així com avançar en el coneixement de les antigues civilitzacions que van poblar diferents enclavaments de les comarques del sud. L'equip d'arqueòlegs intervindrà en els emplaçaments de la Illeta dels Banyets al Campello, la Séquia dels Enamorats a l'Alacantí, els Vessants del Castell de Callosa de Segura, el Tossal de Manises a Alacant, el Penyal d’Ifac a Calp, la Cova del Randero de Pedreguer, així com en el Cabezo de Pardo i la costa del Baix Segura, tots dos al Baix Segura.

La Diputació d’Alacant destinarà un total de 100.000 euros per dur a terme aquests treballs que començaran el pròxim mes d'abril en la Illeta dels Banyets. La conservació de les excavacions realitzades en 2016 en el sector del Barri Sud-oest s'ha vist amenaçada pels últims temporals, per la qual cosa és necessari protegir i consolidar aquesta superfície, que es condicionarà en un futur com a nou espai museístic. Així mateix, la intervenció en Cabezo Pardo se centrarà enguany en la realització de diversos estudis i analítiques, així com en la redacció de la memòria final de l'excavació, ja que, després d'onze anys de campanyes arqueològiques, es dóna per conclòs el projecte.
 

Jaciment del Tossal de Manises a Alacant.
La prospecció i sondejos arqueològics en la Séquia dels Enamorats -en trams d'Alacant, Mutxamel i Xixona- i en el barranc del riu Montnegre és una altra de les actuacions que aquest estiu escometrà el MARQ per a intentar localitzar restes d'època romana. A més, en els vessants del castell de Callosa de Segura es reprendran les excavacions de la passada campanya, així com la recerca i actualització de dades a la zona.

La tretzena intervenció que es realitza en el Penyal d’Ifac es focalitzarà en les tasques de consolidació d'emergència i en l'excavació i documentació d'àrees de l'emplaçament centrades en Carrer I, Porta, Església, Necròpoli i Muralla Oest. Mentrestant, al Tossal de Manises, una de les icones de l'arqueologia del sud del País Valencià, les labors de tècnics i voluntaris enllaçaran amb les de campanyes anteriors amb l'objectiu d'aprofundir en un dels eixos principals del jaciment.
 

Jaciment del Penyal d'Ifach. Foto: UA
 
Un altre dels emplaçaments és la Cova del Randero a Pedreguer, on continuaran les labors en la galeria de l'esquerra de la sala interior, zona en la qual s'han determinat evidències de l'ús funerari de la cavitat. A més, també es reprendrà el sondeig paleolític iniciat en 2014 en la sala de l'entrada per a conèixer millor el tipus d'ocupació de la cova.

A partir de maig, se seguirà amb la prospecció visual i els sondejos de la primera fase per a l'aixecament de la carta arqueològica subaqüàtica del Baix Segura. En concret, a la costa de Torrevella, Oriola i el Pilar de la Foradada s'estudiaran l’Embarcador Romà de la Mata, Torrelamata, la Platja dels Bojos, la Platja de l’Acequión, Punta Prima, Cap Cervera, Cap Roig i el fondejador del Mojón.


La Veu
 

Comentaris

@CasadeColomer Ontinyent (La Vall dἉlbaida)
1.
Alguns testimonis d'historiadors alacantins en actiu durant el franquisme i la transició afirmen que, fins als anys 1980, els arqueòlegs al servei del Govern Civil d'Alacant, quan descobrien un jaciment, s'asseguraven de conservar zelosament les troballes fenícies i de destruir sistemàticament qualsevol vestigi de la civilització ibèrica ―pròpia de la zona dels Països Catalans― que puguera posar en dubte la singularitat d'Alacant respecte del conjunt de València o dels Països Catalans, o que qüestionara la seua adscripció per motius polítics a una regió Sud-est espanyola que conformarien les províncies d'Alacant, Múrcia, Albacete i Almeria.

Quan el monyo de la Dama d'Elx, trobada a l'Alcúdia en l'any 1897, indicaria que Elx és clarament valenciana.
  • 5
  • 0

Comenta aquest article

Publicitat
Publicitat