Diari La Veu del País Valencià
Els reptes de la ciència protagonitzen una jornada per a celebrar els 100 números de la revista Mètode

VALÈNCIA. Amb l’Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València plena de gom a gom començava aquest dijous, 16 de maig, la ponència ‘El futur de l’alimentació’ emmarcada dins del cicle organitzat per Mètode i l’Escola Europea de Pensament Lluís Vives per a commemorar el centenar de números de la revista de divulgació científica Mètode.

La conferència va ser impartida per Pere Puigdomènech, professor d’investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Cerdanyola i coordinador de la publicació número 100 de la revista de la Universitat de València.

El darrer monogràfic, il·lustrat amb obres de Manuel Sáez, porta per títol ‘Els reptes de la ciència’ i fa un repàs als desafiaments a curt i mitjà termini en termes purament científics, però també socials i, fins i tot, ètics.

Així, entre les reflexions sobre com serà el futur, el físic va parlar sobre la cruïlla energètica a la qual s’ha de fer front de forma immediata. “La nostra vida i el nostre benestar ja depèn per complet del tipus d’energia basada en el carbó, i això és un problema molt greu al qual hem de posar solució científicament i socialment”, remarcava Puigdomènech.

Aquest sistema energètic és un dels motors del canvi climàtic antropogènic que s’ha d’atendre, donades les conseqüències indesitjables que en deriven. No obstant això, lluny de mostrar-se derrotista, l’expert era contundent afirmant que, davant d’aquesta situació, “o actuem o no actuem” i animava el públic a treballar per a resoldre aquest problema, ja que “tenim antecedents que demostren que es poden revertir problemes” com s’ha fet amb el forat d’ozó.

L’augment demogràfic mundial va ser un altre dels reptes que Puigdomènech va posar al punt de mira. Paradoxalment, asseverava, aquest augment de la població és un èxit evolutiu extraordinari, ja que és la mostra d’una millor qualitat de vida. Però, alhora, genera molts problemes a resoldre com són els conflictes de salut en l’envelliment, l’excessiva urbanització de les societats o la distribució desequilibrada de la població en els continents.

Comparteix

Icona de pantalla completa