Els reptes de la ciència protagonitzen una jornada per a celebrar els 100 números de la revista Mètode

El futur de l'alimentació, la reducció de residus, el canvi climàtic i la superpoblació són alguns dels desafiaments a què haurà d'enfrontar-se la societat en un futur immediat
19 maig 2019 06:00h
L'exposició 'Mètode: 100 números de ciència' es podrà visitar fins el 15 de setembre al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València. /DLV

VALÈNCIA. Amb l'Aula Magna del Centre Cultural La Nau de la Universitat de València plena de gom a gom començava aquest dijous, 16 de maig, la ponència 'El futur de l'alimentació' emmarcada dins del cicle organitzat per Mètode i l'Escola Europea de Pensament Lluís Vives per a commemorar el centenar de números de la revista de divulgació científica Mètode.

La conferència va ser impartida per Pere Puigdomènech, professor d'investigació del Centre de Recerca en Agrigenòmica (CSIC-IRTA-UAB-UB) de Cerdanyola i coordinador de la publicació número 100 de la revista de la Universitat de València.

El darrer monogràfic, il·lustrat amb obres de Manuel Sáez, porta per títol 'Els reptes de la ciència' i fa un repàs als desafiaments a curt i mitjà termini en termes purament científics, però també socials i, fins i tot, ètics. 

Així, entre les reflexions sobre com serà el futur, el físic va parlar sobre la cruïlla energètica a la qual s'ha de fer front de forma immediata. "La nostra vida i el nostre benestar ja depèn per complet del tipus d'energia basada en el carbó, i això és un problema molt greu al qual hem de posar solució científicament i socialment", remarcava Puigdomènech.

Aquest sistema energètic és un dels motors del canvi climàtic antropogènic que s'ha d'atendre, donades les conseqüències indesitjables que en deriven. No obstant això, lluny de mostrar-se derrotista, l'expert era contundent afirmant que, davant d'aquesta situació, "o actuem o no actuem" i animava el públic a treballar per a resoldre aquest problema, ja que "tenim antecedents que demostren que es poden revertir problemes" com s'ha fet amb el forat d'ozó. 

L'augment demogràfic mundial va ser un altre dels reptes que Puigdomènech va posar al punt de mira. Paradoxalment, asseverava, aquest augment de la població és un èxit evolutiu extraordinari, ja que és la mostra d'una millor qualitat de vida. Però, alhora, genera molts problemes a resoldre com són els conflictes de salut en l'envelliment, l'excessiva urbanització de les societats o la distribució desequilibrada de la població en els continents.

Pere Puigdomènech i Martí Domínguez, director de la revista Mètode, a l'inici de la xerrada 'El futur de l’alimentació'. /DLV

Noves formes d'alimentació

També els desafiaments envers l'alimentació estan replets de paradoxes, apuntava Puigdomènech. "Tant la fam com la malnutrició són paràmetres que estan en creixement i al mateix temps augmenta l'obesitat arreu del món", exemplificava. A més, afegia que els mètodes d'edició genètica en plantes proporcionen varietats vegetals amb un alt rendiment agrari. 

Pel que fa a la millora de l'alimentació humana, el ponent va remarcar dos aspectes respecte a l'ecologia i a la salut de les persones: el consum i la producció d'aliments. 

Així, instava a reflexionar sobre la seguretat alimentària i la diversitat d'aquest consum, alhora que remarcava la importància d'atendre la nutrigenòmica com a eina essencial de millora, és a dir, el coneixement de la reacció genètica respecte al menjar que s'ingereix, amb l'objectiu de crear una alimentació personalitzada.

Per últim, el professor va alertar de la transcendència d'implementar una producció de menjar més eficient i amb una reducció dels residus així com del malbaratament alimentari.

Els desafiaments envers a l'alimentació estan replets de paradòxes, apuntava Puigdomènech. / FACEBOOK CENTRE CULTURAL LA NAU DE LA UNIVERSITAT DE VALÈNCIA 

27 anys de ciència 

La revista Mètode i el Vicerectorat de Cultura de la Universitat de València van inaugurar el mateix dia 16 de maig l'exposició Mètode: 100 números de ciència. Aquesta proposa un recorregut per les principals quimeres i desafiaments a què s'enfronta la ciència i ho fa a través dels continguts que la mateixa revista, dirigida per Martí Domínguez, ha publicat al llarg d'aquests 100 números de trajectòria.

Les portades de Mètode, ordenades cronològicament, funcionen com a fil conductor del recorregut que fa l'espectador. Així, l'exposició comença amb el monogràfic dedicat a les drogodependències, temàtica que va protagonitzar el primer número de la revista en la primavera del 1992. 

Alguns dels reconeguts artistes que han col·laborat en el disseny de les portades són Paula Bonet, Carmen Calvo, Antoni Miró, Rafael Armengol o Manolo Boix. /DLV

Són moltes les temàtiques que es presenten durant el recorregut, passant per alguns dels diversos reptes que li depara al futur de la societat com són el canvi climàtic, la intel·ligència artificial, l'exploració espacial i l'enginyeria genètica o la bioètica, entre d'altres.

Alguns dels reconeguts artistes que han col·laborat en el disseny de les portades dels monogràfics trimestrals que ofereix aquesta revista són Paula Bonet, Carmen Calvo, Antoni Miró, Rafael Armengol o Manolo Boix, demostrant que l'art i la divulgació científica es poden coadjuvar per fer de la ciència una àrea de coneixement atractiva a l'espectador. 

A més, les persones que visiten l'exposició podran participar en el concurs 'Els teus perquès' enviant les seues preguntes i dubtes científics. La revista s'encarregarà de contestar-los a través de veus expertes en la secció web 'Els perquès de Mètode'. Se sortejaran cinc subscripcions anuals a la revista entre totes les persones que hi participen.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next