VALÈNCIA. Si una cosa ha caracteritzat la formació del Botànic II han sigut els anuncis d’última hora. Va passar amb la notícia del pacte in extremis i ha tornat a passar amb la dels noms dels consellers, que no hem conegut fins a la nit d’aquest diumenge, poques hores abans que hagueren de prendre possessió del càrrec aquest mateix matí (fotogaleria).
Sorpreses hi ha hagut poques. Les més destacables, el nomenament de l’excap de gabinet i mà dreta de Ximo Puig, Arcadi España, que dirigirà la Conselleria de Política Territorial, Obres Públiques i Mobilitat. Home discret, España no ha volgut donar moltes pistes sobre per on conduirà la seua gestió. Qui sí que ha deixat veure per on li agradaria que anaren els tirs és l’alcalde de València, Joan Ribó, que poc després de la promesa del conseller ha declarat que “cal avançar en una estructura metropolitana” per a apropar els serveis dels municipis pròxims a la capital, una competència en què la conselleria d’España tindrà la clau els pròxims quatre anys.
Una altra de les sorpreses –i no per la seua rellevància sinó pel mal de cap que ha suposat durant totes aquestes setmanes als negociadors del Consell– ha sigut el nom que finalment ha rebut la conselleria de Martínez Dalmau: Habitatge i Arquitectura Bioclimàtica. Al respecte, Dalmau ha assenyalat la seua importància indicant que el 40% de l’energia consumida a l’Estat prové d’edificis. Perquè, si algú s’ho pregunta, d’això es tracta l’arquitectura bioclimàtica: de plantejar l’eficiència energètica i la sostenibilitat mediambiental des de l’àmbit de les edificacions. Ara bé, on realment estan les competències per les quals tant ha lluitat Podem és en la vicepresidència “verda”, que haurà de “coordinar totes les polítiques” en matèria mediambiental, on encara queden algunes qüestions per definir que no estaran clares fins a l’anunci de les direccions generals i agències del nou Consell.
Però, qui s’ha fet amb les àrees que Podem desitjava –o més bé les ha mantingudes– és una altra de les noves incorporacions, en aquest cas de Compromís. Un dels noms forts d’Iniciativa que ja sonava des de feia temps, Mireia Mollà, serà la consellera d’Agricultura, Desenvolupament Rural, Emergència Climàtica i Transició Ecològica. En un Botànic II que ha repetit fins a la sacietat que l’eix climàtic serà la seua prioritat, la novell –i a més, una de les cares més joves– serà la responsable de conduir algunes de les àrees més fortes i rellevants del govern després d’haver perdut la meitat dels vots en les passades municipals com a candidata a Elx.
Memòria i reparació històrica
Un dels noms nous però previsibles és el de Rosa Pérez Garijo, des d’ara consellera de Participació, Transparència, Cooperació i Qualitat Democràtica. La líder d’EUPV ve de ser la diputada de Memòria Històrica en la corporació provincial de València, on ha desenvolupat un treball pioner a l’Estat en matèria de memòria i recuperació de restes de represaliats durant la Guerra Civil, una tasca que ara espera emportar-se fins al Consell. Pérez Garijo, per cert, ha sigut l’única, junt amb Dalmau, que durant la promesa del càrrec ha evitat la fórmula de “complir les obligacions al càrrec amb lleialtat al rei”.
L’última de les noves incorporacions és la consellera d’Innovació, Universitats, Ciència i Societat Digital, Carolina Pascual. L’alacantina és, junt amb la consellera Gabriela Bravo –que repeteix al càrrec de Justícia, Interior i Administració Pública–, l’única independent del nou govern. La fins ara degana del Col·legi d’Enginyers en Telecomunicacions i professora de Física, Enginyeria de Sistemes i Teoria Aplicada en la UA s’endurà la conselleria a Alacant en el que és un dels moviments del Botànic II per a vertebrar el territori.
L’altra alacantina del govern és la consellera Ana Barceló, que continua al capdavant de Sanitat Universal i Salut Pública amb l’objectiu, segons ha confirmat només prometre el càrrec, de continuar amb la reversió de l’Hospital de Dènia. Pel que fa a la resta de concessions, s’esperarà al seu venciment per a retornar-les a la sanitat pública.
També repetirà en Educació, Cultura i Esport una de les apostes del Bloc i potser la pota del govern més criticada per l’oposició durant la passada legislatura, Vicent Marzà, qui ha assegurat que espera poder “debatre, confrontar i sumar” amb els seus rivals polítics els diferents models d’educació.
Mateixa línia econòmica i fiscal
Completen la llista els homes encarregats de la línia econòmica i fiscal del Botànic II: el conseller d’Hisenda i Model Econòmic, el socialista Vicent Soler, i el d’Economia Sostenible, Sectors Productius, Comerç i Treball, el membre de Compromís Rafael Climent. El primer ha cridat a “millorar les prioritats, afinar-les i ser més eficients”, mentre que el segon ha celebrat els quatre anys que té per davant per a “mostrar tots eixos projectes de llums llargues” que han anat desenvolupant. Unes declaracions d’ambdós que anuncien la línia continuista del govern en matèria econòmica.
Al capdavant de tots ells, les dues figures clau del Consell durant la passada legislatura: la vicepresidenta i consellera d’Igualtat i Polítiques Inclusives, Mónica Oltra, i el president de la Generalitat, Ximo Puig. Mentre que Oltra ha assenyalat com a gran ambició col·lectiva “acabar amb el terrorisme masclista” i ha incidit en el caràcter paritari del nou Consell, Puig ha recorregut a Alexandre el Magne per a reivindicar el seu lideratge sota un principi compartit: “De la conducta de cadascú, depén el destí de tots”. O, com solien dir D’Artagnan i els seus companys amb menys solemnitat: “Tots per a un, i un per a tots”.
