Respectar la normativa

16 juliol 2019 06:00h

Ja ha tornat a passar. I no és cap sorpresa que al voltant de la llengua es genere polèmica, en aquest cas, a l’entorn del procés d’oposicions a professors de Secundària de l’especialitat de Llengua i literatura valencianes. El fet és que, entre el més de 80% dels suspensos ja en la primera part de la prova, hi ha un percentatge molt elevat de zeros que prové de l’aplicació d’un dels criteris de correcció: un punt per cada errada ortogràfica i un zero ben redó si l’examinand supera les sis faltes. Un criteri, per cert, que s’ha fet públic i que tots els qui han participat a la prova haurien de conèixer.

Fins ací, puc entendre la indignació per uns resultats tan decebedors, però no el ressò mediàtic i exagerat a què ha arribat; deu ser pel recorregut que les xarxes socials donen a certes opinions, no ho sé, però el ben cert és que amb unes instruccions tan clares es fa difícil d’entendre una reacció tan desmesurada. El que sí que entenc és la premissa ineludible que fa lògic el fet que un professor de valencià domine perfectament la normativa i no cometa sis errades en una prova on es demana rigor formal en tots els aspectes, i sobretot en el normatiu. Si ho fan, si no són capaços de defugir la pressió i no cometre errades, no són vàlids per a demanar al seu alumnat que escriga amb correcció.

Més enllà de l’enrenou generat i del desencís dels afectats apareix un tema de fons que, això sí, queda fora de l’abast dels usuaris de la llengua. Els qui ens hi dediquem d’una manera o una altra a treballar-la ens topem cada dia davant un sistema enrevessat, ple d’excepcions i de matisos que fa complicada una bona aplicació didàctica i farragós el fet d’escriure un text o corregir-lo sense cometre errades. Potser els resultats d’aquesta prova servisquen per a repensar el codi i intentar adaptar-lo d’una manera més senzilla i pràctica perquè no supose una raó més perquè els usuaris s’hi allunyen. Si no ho fem, correm el risc de convertir el català en una “llengua d’elits que només dominen quatre gats”, com ens recordava Albert Pla Nualart en un article en què repassava el canvi de preposicions que tantes errades genera.

És cert que fan patir tots aquells que s’han vist afectats per l’aplicació del criteri de correcció, però, honestament, crec que no es mereixen aprovar una prova tan important si no són capaços d’escriure sense errades. Tothom sap que a les oposicions de què parlem s’han presentat examinands que provenen d’altres graus i llicenciatures que no tenen tanta fermesa en la correcció ortogràfica, però això no ha de servir d’excusa.

Comptat i debatut, si el tema de fons és que la nostra llengua esdevé un sistema massa imbricat per a entendre’l, estic completament d’acord que s’ha de canviar. Com també crec que s’hauria de canviar un sistema d’oposició tan injust com l’actual. Ara bé, els qui volen transmetre els continguts d’una especialitat han de ser garants a l’hora de dominar un tema que hauran d’aplicar didàcticament. No valen comparacions amb altres llengües que no fan més que desviar la mirada de les mancances que s’han detectat entre els candidats a exercir com a docents de Llengua i literatura valencianes. La normativa, ara per ara, és la que és, i està fonamentada en una gramàtica prescriptiva proposada per les institucions encarregades de codificar i sistematitzar la llengua. Per tant, algú que no és capaç de fer-la servir tal com es proposa hauria de pensar si està preparat per a divulgar-la.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next