Les dones guanyen presència en els llocs de gestió de les Falles però encara troben dificultats per a la conciliació

Les Falles de València se sotmeten a una auditoria amb perspectiva de gènere que posa de manifest que el món de la festa viu "una evolució lenta però gradual" en la igualtat entre homes i dones
5 febrer 2019 11:45h
En l'estudi han participat de manera voluntària una gran representació del món faller i veïnat de diferents barris.

VALÈNCIA. La regidora d'Igualtat i Polítiques Inclusives de l'Ajuntament de València, Isabel Lozano, va presentar aquest dilluns de vesprada al Consell Municipal de Dones i per la Igualtat i al món faller el document definitiu de l'estudi de les Falles de València des d'una perspectiva de gènere. L'estudi el va encomanar a la Universitat de València el Consell Municipal, amb representació de tots els grups de l'Ajuntament i de diferents entitats i col·lectius.

En l'estudi han participat de manera voluntària una gran representació del món faller i veïnat de diferents barris. Així, membres de la Junta Central Fallera (JCF), la Interagrupació de Falles de València, expresidents de la JCF, fallers i falleres de base de diferents comissions, músics, representants del sector de la indumentària, de la pirotècnia, artistes fallers i premsa fallera, entre d'altres, han col·laborat en la investigació desenvolupada per la Universitat de València.

Lozano va destacar que "es tracta de la primera vegada en la història que es planteja una reflexió de la nostra festa des de la igualtat entre homes i dones i des de la perspectiva de gènere". "L'estudi és una eina útil per a treballar des del món faller i des de l'Ajuntament de València, tal com es fa en qualsevol altre àmbit de la societat", va afegir.

La part qualitativa de l'estudi és la més nova. Per a realitzar-la s'han dut a terme 12 entrevistes i sis grups de discussió en què han participat més de mig centenar de persones provinents de l'extens col·lectiu faller. El treball, realitzat pel Departament de Sociologia de la Universitat de València, ha comptat amb representació de totes les sensibilitats existents dins del món de la festa per tal de reflectir el millor possible la realitat social de les Falles.

La investigació mostra una gran diversitat d'opinions respecte als temes tractats. En línies generals, "es pot asseverar que s'observa una evolució, tot i que lenta, però gradual, en la presència de les dones en les juntes directives de les Falles o en la gestió dels casals".

El problema principal identificat en aquesta qüestió per al col·lectiu faller és la dificultat per a conciliar l'àmbit laboral i el domèstic amb un tercer espai de treball com és l'assumpció de responsabilitats en la gestió i organització de la festa, tant en els òrgans festius com en els casals fallers.

Pel que fa a la figura de la Fallera Major de València (FMV), també hi ha diversitat d'opinions, des de persones que pensen que el seu paper actual és l'adequat fins a altres que consideren que en caldria un de més actiu.

En eixe sentit, hi ha una majoria que reconeix "avanços" en els últims anys i es destaca el fet que la FMV tinga un paper cada vegada més actiu, fomentant que puga prendre la paraula amb major freqüència. Açò ha permés, segons indica l'estudi, que "queden per a la història noms com ara el de Raquel Alario, amb el seu missatge de la UNESCO; Rocío Gil, amb el discurs feminista, o el missatge ferm de Marina Civera reivindicant el seu paper rellevant en la festa i renunciant al paper de dona 'aparador'".

També és ben percebut, de manera general, que en els processos de selecció de la FMV s'hagen reforçat aspectes com ara el nivell d'estudis, cultural i de coneixement de les Falles i no només s'avaluen temes d'imatge.

L'estudi planteja una sèrie de propostes. Els suggeriments s'han classificat en dos apartats. En un, s'inclouen totes aquelles mesures adreçades a la sensibilització, forma­ció, innovació i seguretat, que permeten la incorporació de la perspectiva de gènere en l'organització, tractament i desenvolupament de les festes. En un segon apartat, s'apunten diferents propostes de caràcter més específic per a la promoció de la par­ticipació de les dones en l'organització i la celebració dels actes festius.

Així, es pensa fomentar campanyes per a promoure la igualtat en la festa, incloure la perspectiva de gènere en les campanyes municipals, estimular la producció de continguts dels llibrets fallers des d'una perspectiva de gènere, incloure cursos o assignatures de gènere en l'FP d'Artistes Fallers i d'experts universitaris en Falles o promoure la participació de la dona en les estructures de decisió en tots els àmbits i no només en els organitzatius.

Lozano va dir que "agraïm molt la col·laboració de totes les persones i entitats festives que han participat amb les seues opinions i valoracions, perquè sense elles no haguera estat possible l'estudi". "És molt positiu que des del món faller s'hagen obert espais de reflexió en una qüestió tan important per a la societat valenciana com és la igualtat entre homes i dones", va afegir, per a concloure que "ara tenim una boníssima oportunitat de continuar col·laborant per a fer avançar la participació de les dones, per  a trencar estereotips i que les Falles abanderen aquesta reivindicació de la igualtat".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next