Cites electorals, sentència de l'1-O, emergència climàtica i alerta feminista: els nostres destacats del 2019

L'exhumació de Franco, el reconeixement de València com a referent del disseny, el Brèxit, els efectes de la gota freda i les defuncions de figures destacades de la nostra cultura són altres de les notícies que han marcat la nostra agenda enguany
31 desembre 2019 06:00h
DLV

VALÈNCIA. No és fàcil fer balanç informatiu de tot un any. Després de 365 dies de notícies, costa destacar-ne algunes i no d'altres. Costa, també, recordar allò que va passar fa 'ja' 10 o 11 mesos. Amb tot, hi ha fites que tothom recordem, com les recurrents visites als col·legis electorals. També, l'exhumació del dictador Francisco Franco del Valle de los Caídos o els efectes de la gota freda al territori valencià. 

Tenim en la memòria igualment temes més amables, com el fet de saber que València serà la Capital Mundial del Disseny 2022 o diversos triomfs esportius. 2019 ha sigut també un any marcat per les reivindicacions vinculades al feminisme i al medi ambient. I no oblidem la sentència del cas que va jutjar el referèndum celebrat a Catalunya l'1 d'octubre del 2017 i totes les protestes i manifestacions sorgides contra aquesta decisió "política" i demanant la "llibertat dels presos polítics".

Des de Diari La Veu fem la selecció de les notícies més importants de l'any. Un recull dels fets més noticiosos que han marcat l'agenda política, l'actualitat econòmica o les reivindicacions socials, culturals i mediambientals, i que han sigut contats durant els darrers 365 dies per la nostra redacció. Una redacció que hui, 31 de desembre, abaixa la persiana.

Pluja d'eleccions

2019 ha sigut l'any electoral per excel·lència. En cinc ocasions la ciutadania valenciana ha hagut de dipositar les seues paperetes en les urnes en tres convocatòries separades. La primera d'elles, les generals del 28 d'abril. A l'avançament decretat per Pedro Sánchez davant la falta de suports per a aprovar els pressuposts es va sumar Ximo Puig, que va convocar eleccions per a la mateixa data. Va ser l'única vegada que Compromís i el PSPV van votar en direccions oposades en el govern del primer Botànic. El vot de qualitat del president va permetre avançar les eleccions i deslligar-les de les de la resta de les autonomies. Això sí, per a fer-les coincidir amb les generals.

Les degradades relacions entre ambdós socis de govern no van impedir que el Botànic es reeditara amb un acord al juny, aquesta vegada amb la suma d'Unides Podem. Abans, però, moltes setmanes de negociacions i unes altres eleccions, les municipals i europees, que es van celebrar el 26 de maig. 

Per contra, en el cas de l'executiu espanyol no va haver-hi acord a l'estiu, ja que les converses entre Pedro Sánchez i Pablo Iglesias van acabar amb una investidura fallida i unes noves eleccions per al 10N. Com a efecte col·lateral, la ultradreta de Vox va tindre l'oportunitat de mostrar l'acceptació que havia aconseguit entre la ciutadania i es va convertir en el tercer partit amb més representació, només per darrere del PSOE i del PP. 

Líders independentistes empresonats i Franco reinhumat

Aquests últims comicis van estar marcats per un final de curs ben intens. D'una banda hi ha la sentència de l'1-O –amb penes d'entre 13 i 9 anys per a Oriol Junqueras, Raül Romeva, Josep Turull, Dolors Bassa, Carme Forcadell, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Cuixart i Jordi Sánchez– i la resposta ciutadana consegüent, amb la irrupció de Tsunami Democràtic i protestes majoritàriament pacífiques arreu de l'estat espanyol, però amb aldarulls a Catalunya inclosos. De l'altra banda, també hi ha la fita històrica de l'exhumació de Franco després de diversos estira-i-arronsa amb la família del dictador, el prior del Valle de los Caídos, la Fundació Francisco Franco, Vox, l'Associació de la Defensa del Valle de los Caídos... 

Els reptes de Compromís en un nou cicle polític

Aquest context va acompanyar les quartes eleccions generals en quatre anys, que van desembocar en el Congrés més fragmentat fins al moment amb un Compromís que, per cert, no va aconseguir fer rendible la seua aliança amb Íñigo Errejón. Malgrat tot, Sánchez i Iglesias sí que van tancar ben aviat un preacord de govern de coalició, només dos dies després de les eleccions. I just aquest dilluns a la vesprada, 30 de desembre, els dos líders polítics van presentar el seu programa. Pel que fa al plenari d'investidura, es parla dels dies 2 i 3, i del 5 de gener, és a dir, aquest diumenge, en segona volta.

Pel que fa a la coalició valencianista, tampoc no va eixir ben parada en les autonòmiques, on l'avançament electoral va fer que es deixaren pel camí dos escons respecte al 2015, ni en les europees, ja que va perdre el seu únic diputat a l'Eurocambra, Jordi Sebastià. Va ser a les municipals on els valencianistes van suportar millor l'envit, amb un xicotet increment de regidors a tot el País Valencià, doblant les majories absolutes i mantenint el govern de la capital. En qualsevol cas, no serà el 2019, sinó el 2020, l'any en què la coalició haurà d'enfrontar-se als seus fantasmes i pensar què vol ser de major

L'annus horribilis de Ciutadans

Si algú ha tingut un mal any ha sigut Albert Rivera, qui va dimitir després del 10N. Ciutadans ha passat de ser un partit que tenia la clau de la governabilitat de l'Estat a convertir-se en una formació residual al Congrés. El seu líder al País Valencià, Toni Cantó, ho sap ben bé. Tot i que va conrear uns magnífics resultats a les autonòmiques valencianes, el seu final d'any està resultant certament convuls. En les seues mans es troba la conciliació amb unes bases que fa temps que volen democratitzar el partit i fer-lo renàixer.

Zaplana, en llibertat 

Per contra, han sigut millors mesos per a Eduardo Zaplana. L'11 de febrer, l'expresident de la Generalitat va deixar l'Hospital de La Fe de València després de rebre l'alta hospitalària i es va dirigir a la Ciutat de la Justícia de València per a signar al jutjat la seua llibertat. La jutgessa havia acordat la presó provisional, comunicada i sense fiança per a Zaplana el 24 de maig del 2018, després de ser detingut per presumptes delictes de blanqueig de capitals, malversació i prevaricació en el marc de l'operació Erial.

Un Botànic tibant

Compromís i el PSPV ja no s'entenen amb tanta facilitat com en el primer Botànic. La negociació dels pressuposts al si del Consell, que quasi se salda amb la dimissió d'una consellera, va ser l'última demostració. Siga com siga, el Botànic continua sent funcional. Al cap i a la fi, ha aconseguit aprovar els cinquens comptes consecutius en un context financer especialment incert. Les contradiccions internes, no obstant això, continuen sent un mal de cap per al Consell. La disparitat de visions en casos com l'ampliació del port de València o la instal·lació del macrocentre comercial Intu a Paterna corren perill de tornar-se irreconciliables. 

Bipartit a València

El concorregut any electoral tampoc ha donat treva a la ciutat de València. Al contrari que en el govern del Botànic, les eleccions municipals van provocar la desaparició de l'hemicicle d'un dels que, fins a maig, formava part del govern de la Nau: València en Comú. Ara Compromís i el PSPV lluiten per sostindre un executiu replet de discrepàncies polítiques des del seu naixement. El candidat per Compromís, Joan Ribó, va revalidar l'Alcaldia, però no sense dificultats per a formalitzar un pacte de govern que es va efectuar després de donar via lliure a la creació de dues vicealcaldies: una, per a la socialista Sandra Gómez; l'altra, per a Sergi Campillo, de Compromís.

El resultat es va plasmar en un pacte del Rialto amb vocació de continuar la tasca progressista dels anys enrere i convertir la ciutat en un espai més "amable" i destinada als vianants. El programa del govern municipal preveu que en els pròxims quatre anys València es convertisca una 'ciutat de places', amb les grans remodelacions que s'esperen pròximament. Aquesta tasca ve acompanyada de continuar amb les iniciatives que ja va posar en marxa a partir del 2015, amb la reducció del trànsit privat i motoritzat, que ha vingut acompanyat de l'augment de l'ús de les bicicletes i patinets, ara regulats amb la nova ordenança de mobilitat. El primer gran examen començarà el març del 2020, quan la plaça de l'Ajuntament serà definitivament per a vianants.

Aquest canvi a València vindrà acompanyat d'un intent per millorar les polítiques de neteja urbana per a millorar la recollida de residus i fomentar el reciclatge. El consistori també pretén posar en marxa un pla verd per a omplir l'espai públic de jardins amb l'objectiu de reduir l'efecte de les illes de calor. Tot un seguit de mesures que arriben en un context de declaració de l'emergència climàtica, a la qual l'Ajuntament de València també s'ha adherit.

La magnitud dels projectes comuns que Compromís i PSPV preparen per als pròxims quatre anys no ha servit per a pal·liar la multitud de discrepàncies polítiques a què s'han enfrontat. La taxa turística, el port de València o el conflicte per les alcaldies pedànies han sigut pedres en el camí per a la bona marxa de les relacions del Rialto.

El frau de l'EMT, una prova de foc per al Rialto

Però si es destria el gran escull del govern del Rialto, el frau de l'Empresa Municipal de Transports s'emporta el triomf sense cap mena de dubte. No és per a menys: quatre milions d'euros estafats a l'entitat pública i moltes responsabilitats encara per dilucidar. De moment, queden per conéixer els resultats de la comissió d'investigació que s'ha dut des dels grups polítics per a determinar les responsabilitats d'alguns dels alts càrrecs de l'empresa, com ara el president de l'entitat, el regidor Giuseppe Grezzi, i el director gerent, Josep Enric García Alemany.

Però són els tribunals qui han d'assenyalar els culpables. L'única acció que s'ha dut a terme des de l'empresa va ser l'acomiadament fulminant de la cap d'administració, Celia Zafra, que va ser qui va efectuar les transferències a través de CaixaBank cap a un compte ubicat a Hong Kong. De moment, ha quedat palés que els mecanismes de control de l'EMT i de l'entitat bancària van fracassar a l'hora d'evitar l'estafa.

El camp com a víctima dels acords internacionals

Acaba un altre any de disgusts per al camp valencià. Enguany 'els mals' han vingut des del continent americà. Els països de la Unió Europea van pactar al juliol amb el Brasil, l'Argentina, l'Uruguai i el Paraguai un acord conegut com el tractat de Mercosur, un pacte controvertit per als interessos econòmics valencians, perquè tot i que és molt beneficiós per a la indústria –especialment la de l'automòbil, que al País Valencià travessa per una important crisi a causa del pla de reestructuració de Ford a Europa–, perjudica greument els interessos dels agricultors. Aquests consideren que el pacte agreujarà la mala situació ja augmentada per l'acord amb Sud-àfrica.

Però això no és tot. La modificació de la política aranzelària dels Estats Units, provocada pel conflicte entre Boeing i Airbus, també deixa l'agricultura i la ramaderia com a principals víctimes. Els tècnics de duanes, representats en Gestha, han estimat que els productes exportats suportaran un cost aranzelari de quasi 120 milions d'euros. En el cas dels productes exportats des del País Valencià, el cost ascendeix a 4,4 milions d'euros. De moment, els aranzels imposats per Trump han impedit l'inici de la campanya d'exportació de taronja des del port de Castelló a aquest país.

Tampoc no ha sigut un bon any per als caquis, que per primera vegada s'han venut sota preu de cost, ni per a l'oli, ja que s'ha afonat el seu preu en origen. 

La fúria de la gota freda al Baix Segura

Registres de pluja històrics, rius desbordats, cases inundades... A mitjan setembre la gota freda va atemorir bona part del País Valencià. Les pluges torrencials van afectar especialment les comarques del Comtat, la Vall d'Albaida i la Marina els primers dies, si bé després es va acarnissar amb el Baix Segura, on fins i tot va provocar dues morts

Declaracions a favor del clima que no es concreten

Aquest ha sigut també l'any del moviment europeu 'Fridays for Future', que a València es va posar en marxa l'1 de març. A més, potser esperonats per aquest jovent, multitud d'ajuntaments d'arreu de l'Estat –molts d'ells, valencians– han declarat l'emergència climàtica. També ho ha fet diversos parlaments i governs autonòmics –de nou, també el valencià– i diputacions. El 17 de setembre va ser el ple del Congrés qui va aprovar la declaració de l'estat d'emergència climàtica. I el passat 28 de novembre, el ple de l'Eurocambra. Però, una vegada declarada l'emergència, què en fem? Aquesta era la pregunta que ens plantejàvem en l'editorial del 27 de setembre, coincidint amb la convocatòria d'una vaga mundial pel clima.

Madrid va acollir del 2 al 15 de desembre la Cimera Mundial del Clima o COP25, que va aconseguir salvar-se amb una entesa de mínims que va arribar ja durant la pròrroga i que només reclama als països "més ambició climàtica" per a reduir els gasos d'efecte hivernacle a partir de l'any vinent, deixant per a més endavant nous compromisos per a la descarbonització i el descens de les emissions de CO2.

Malgrat totes aquestes declaracions, hem hagut d'escriure també sobre l'ampliació de la V-21, amb l'enderrocament del Forn de Barraca, erigit com a símbol de l'horta valenciana i de la destrucció que l'amenaça. O del PGE d'Alboraia, que amenaça 264.000 metres quadrats d'horta. O, com ja hem dit en paràgrafs anteriors, de l'ampliació del port de València i del macrocentre comercial i d'oci previst per Intu a Paterna. Tot això, amb la connivència d'alguns dirigents.

'Gratis' d'Alacant a Tarragona, però sense Corredor Mediterrani

El 2019 serà recordat com l'últim any què s'ha pagat peatge a l'AP-7 entre el sud del País Valencià i Tarragona. Tot i que l'anunci es va fer al juny del 2018, va ser a l'agost del 2019 quan el Consell de Ministres va confirmar que no renovaria la concessió d'aquesta autopista i que l'Estat n'assumirà l'explotació i conservació. 

El que no es podrà fer serà anar d'Alacant a València en Alta Velocitat, ni molt menys travessar el País Valencià amb AVE, sense canviar de tren. Per a això caldrà esperar com a mínim fins al 2025. No obstant això, l'any sí que començarà amb una bona notícia per als passatgers: el viatge en tren de València a Barcelona s'acurtarà 30 minuts a partir de gener.

Un turisme de rècord

En l'altra cara de la moneda està el sector turístic, que acaba l'any batent, de nou, tots els rècords. Les previsions de Turisme Comunitat Valenciana indiquen que enguany se superaran els 29,2 milions de turistes, enfront dels 28,7 milions que van arribar l'any passat. 

Ara, l'objectiu és aconseguir que aquests visitants siguen cada vegada més rendibles. És a dir, deixar de banda el turisme low cost i atraure turistes més respectuosos amb l'entorn per a garantir l'habitabilitat de les destinacions turístiques. Tots els èxits tenen la seua part fosca, i el País Valencià ja està patint les conseqüències de la turistificació, per exemple l'augment dels preus del lloguer.

Un mes per al Brèxit

Un dels principals reptes als quals s'enfronta el turisme són els efectes del Brèxit. De fet, l'arribada de turistes britànics al País Valencià entre gener i setembre ha sigut un 1,8% inferior al mateix període del 2018. Però la Generalitat ja fa mesos que es prepara per a afrontar la possible caiguda del mercat britànic i ha posat el focus en els turistes alemanys

Si es compleixen els pronòstics, Londres i Brussel·les trencaran relacions el pròxim 31 de gener. Aquesta data guanya consistència després de la victòria aclaparadora de Boris Johnson en les eleccions britàniques celebrades el 12 de desembre. Dies després, el parlament britànic aprovava per majoria l'acord de Johnson per al Brèxit.

2022: La cita de València amb el disseny

Tornem a València, perquè no tot han sigut moments tensos en el Rialto. La ciutat ha assolit el gran triomf de saber que s'erigirà com a Capital Mundial del Disseny 2022. Va ser durant el govern de La Nau quan València ja es va convertir en capital mundial: l'any 2017, ho va ser de l'alimentació sostenible. Per aquesta raó, fa pocs mesos es va inaugurar –amb la presència de la FAO– el Centre Mundial d'Alimentació Sostenible. A més, enguany la FAO també ha declarat el regadiu històric de l'Horta de València com a Sistema Important del Patrimoni Agrícola Mundial (SIPAM). 

Ara, València enfronta dos anys per a convertir-se en el referent mundial del disseny i fer més partícip la comunitat artística d'un triomf que aspira a compartir amb tot el territori valencià.

Aniversaris artístics i acomiadaments

El 2019 ha sigut un any de celebració per a l'àmbit cultural. L'IVAM ha celebrat el seu 30 aniversari amb una programació commemorativa que aspira a ser referent el cercle artístic espanyol. A aquestes fites se suma Bombas Gens, que celebra dos anys tractant de trencar amb la frontera contemplativa de l'art.

Tot i les alegries, la cultura valenciana ha de resoldre assumptes pendents. Un d'ells, el futur les obres del Palau de la Música, que no començaran fins al 2021, com a mínim. A ell se suma el trist acomiadament del Festival Tercera Setmana, que no celebrarà la cinquena edició i la inestable situació del Teatre Escalante, encara sense seu pròpia.

I tot i que no voldríem ser els protagonistes d'aquesta notícia, enguany també hem hagut d'escriure el nostre punt final. Ho vam anunciar el 18 de desembre, però hem seguit al peu del canó fins a aquest dimarts, l'últim dia que s'editarà Diari La Veu.

Pèrdues destacades

Al País Valencià, enguany s'han plorat les pèrdues de figures destacades com ara l'actor Pep Cortés, el mestre i referent del teatre castellonenc Rafa Lloret, l'escriptora i docent Carme Miquel, el contacontes Llorenç Giménez, el crític gastronòmic Antonio Vergara i el cantant Camilo Sesto. Si ampliem el marc, hem de recordar també l'actor i dramaturg Manuel Veiga, la supervivent del camp de concentració nazi de Ravensbrück Neus Català, el divulgador científic Eduard Punset, la lingüista Aina Moll, la científica Margarita Salas, l'exdirigent del PSOE Alfredo Pérez Rubalcaba o l'expresident del Partit Nacionalista Basc Xabier Arzalluz.

Nits i dies violeta malgrat Vox (o per això)

L'any 2018 déiem que era el de les dones als carrers, a les universitats i a La Moncloa. Però la marea violeta no és flor d'un sol dia, ni de 365. Enguany, a la manifestació i la vaga del 8 de Març les van precedir 8 Dies de Revolta Feminista. Ja a l'agost, col·lectius de dones d'Alacant van declarar l'emergència feminista davant el repunt dels assassinats masclistes; un mes després, la Plataforma Feminista d'Alacant va impulsar una gran mobilització en centenars de ciutats i municipis de l'estat espanyol amb l'objectiu de visibilitzar "l'emergència feminista", una convocatòria que es va convertir en 'la Nit Violeta'. Aquesta reivindicació de la Plataforma Feminista d'Alacant va evolucionar, de manera que la Junta de Síndics de les Corts va aprovar al novembre, amb el suport de tots els grups parlamentaris, tramitar una PNL per a la declaració de l'emergència feminista. De tots els grups menys de Vox, que va rebutjar la proposta "pel seu títol" i sense interessar-se pel seu contingut, tal com va afirmar el seu dirigent José María Llanos. 

Les dones també van prendre la nit el 23 de novembre, en el marc de les mobilitzacions al voltant del Dia Internacional per a l'Eliminació de la Violència contra les Dones. I és que passen els anys, però les dones es veuen obligades a continuar en alerta mentre es perpetuen tota mena de violències masclistes. En aquest sentit, l'Assemblea Feminista de València també va organitzar aquest 13 de desembre una actuació-rèplica de la performance del col·lectiu xilé Les Tesis per a unir-se al moviment 'Un violador en tu camino', un cant mundial contra el patriarcat.

València, promotora de l'esport femení

Enguany, l'esport femení també ha sigut notícia a la capital del Túria. Pel que fa al futbol, la ciutat va organitzar el divendres 8 de novembre una festa per a celebrar l'impuls que el programa 'Valenta' està donant al futbol femení. Tot i això, queda molt de camí encara pendent de recórrer i, per això, les jugadores del València es van unir el passat novembre a la vaga indefinida convocada davant l'estat de paralització de les negociacions entre els clubs i els sindicats pel primer conveni col·lectiu del futbol femení espanyol.

Pel que fa al bàsquet, bones notícies: València acollirà la primera fase de l'Eurobasket femení 2021. I seguim parlant d'aquest esport, ja que el València Basket va aconseguir a l'abril la seua quarta Eurocup en véncer l'ALBA Berlín. Amb aquesta victòria, l'equip valencià es va classificar automàticament per a jugar l'Eurolliga de la temporada 2019-2020.

Una victòria per a l'equip xe i una copa encara no reconeguda per als llevantinistes

En futbol, el València va aconseguir erigir-se campió de la Copa del Rei després de guanyar el Barça. Així, el trofeu va tornar a la capital del Túria 11 anys després. L'altre equip de la ciutat de València, el Llevant, també ha sigut protagonista aquest any. D'una banda, perquè s'ha vist implicat en una causa judicial per, suposadament, arreglar un partit contra el Saragossa l'any 2011, si bé els jugadors de tots dos equips han estat absolts d'aquesta acusació. D'altra banda, l'equip granota ha tornat a demanar que se li reconega la Copa d'Espanya guanyada l'any 1937 "per raons històriques i jurídiques"

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next