Rivera proposa a Sánchez desbloquejar la investidura a canvi que se sume al bloc del 155

El PSOE rebutja totes les ofertes per a ser investit que li arriben des de dreta i esquerra mentre camina impertorbable cap a unes noves eleccions
17 setembre 2019 06:00h
Pedro Sánchez, que s'ha passat tres mesos demanant l'abstenció de la dreta mentre escenificava una tortuosa negociació amb Unides Podem que no ha arribat enlloc, ha rebutjat, d'entrada, les exigències plantejades. / EUROPA PRESS

VALÈNCIA. Jornada decisiva per al futur govern espanyol. Aquest dimarts el rei Felip VI rep els líders dels quatre grans partits per a valorar les possibilitats de Pedro Sánchez en una nova investidura. Si aquest últim li transmet que creu poder aconseguir els suports necessaris, el cap de l'Estat el presentarà com a candidat. En cas que no siga així, tornarem a les urnes el 10 de novembre.

En aquesta tessitura, Ciutadans es va convertir en el protagonista de la jornada d'aquest dilluns amb una oferta que ho ha sacsejat tot en l'últim minut de partit. Després del sopor estival en què estava sumit, Albert Rivera va reaparéixer amb la intenció de reivindicar-se com a això que recentment demanava el president gallec, Nuñez Feijóo: un "home d'estat" que ofereix a Sánchez la seua abstenció –i la del PP, qui no ha assegurat el seu suport a la idea– per a facilitar la formació de govern.

La jugada de Ciutadans, funcione o no, només pot eixir-li bé. El partit ha passat d'exercir una posició irrellevant en els últims mesos de debat polític i de ser el que eixiria més damnificat –segons les enquestes– en unes noves eleccions a erigir-se com l'únic que proposa una alternativa viable al bloqueig polític protagonitzat per Unides Podem i el PSOE. Una postura que li permetrà dir: "Ho hem intentat tot per a evitar les eleccions", i que li suposarà el primer pas per a obrir-se a governar de la mà del PSOE després d'uns nous comicis, tal com quasi va ocórrer el 2016, quan Unides Podem va tombar un pacte de govern que ja estava signat.

L'oferta, és clar, no és gratuïta i resulta pràcticament irrealitzable per als socialistes. Les tres condicions de Rivera són que el PSOE trenque el govern de Navarra per a permetre un executiu d'UPN, PP i Ciutadans; que Sánchez es comprometa a no indultar els polítics catalans i a aplicar el 155 a Catalunya en cas que el govern autonòmic no acate la sentència del procés, i que el nou govern d'Espanya no apuge els imposts a "les classes mitjanes i treballadores".

A última hora d'aquest dilluns, després de dues hores de reunió entre Pablo Casado i Rivera, el PP va enviar un comunicat on evitava comprometre's amb l'abstenció, però també afirmava que coincidia amb les reclamacions de Ciutadans i les donava el seu suport. "La pilota està en la teulada de Sánchez", van afirmar els populars, que mantenen el seu 'no' en la investidura "per coherència" fins que no vegen un canvi en la postura del president en funcions. 

Un camí d'oportunitats perdudes

Pedro Sánchez, que s'ha passat tres mesos demanant l'abstenció de la dreta mentre escenificava una tortuosa negociació amb Unides Podem que no ha arribat enlloc, ha rebutjat, d'entrada, les exigències plantejades. Rivera vol trencar el govern de Navarra per a retornar-lo a aquest club exclusiu conegut com a "constitucionalisme" del qual sols uns pocs partits, al seu parer, formen part.

La proposta de Rivera comporta que Sánchez hauria de "trencar" amb EH Bildu –tot i que no governa amb ells i tan sols van facilitar la investidura de la socialista Maria Chivite a través de l'abstenció–, reconéixer que aquell executiu no era tot el constitucional que podia ser i, finalment, entregar el poder a la dreta. Tot, a més, amb una imposició des de Madrid cap als seus companys navarresos que, com és d'esperar, no cauria amb molta gràcia.

Respecte de l'altra exigència, des de Moncloa van confirmar que el 155 s'aplicarà si és necessari i el govern català desacata el criteri del Tribunal Suprem, però no vol associar-se amb el bloc polític que planteja l'aplicació d'aquest article com a solució per a tots els mals en Catalunya. Així mateix, tampoc no va fer cap referència a la promesa de no indultar els presos catalans, ja que Sánchez sempre ha defensat que, sense una sentència en ferm –el resultat de la qual ja pareixen tindre clar en el PP i Ciutadans– no s'hi val parlar d'indults. Quant a la qüestió dels imposts, la resposta va ser que el PSOE vol, precisament, "abaixar els imposts a la classe mitjana".

Eliminat allò que Sánchez anomena "raons objectives" per a atendre les demandes de Rivera, tot el que els va proposar és una "abstenció tècnica", que és allò que històricament s'ha conegut com a una abstenció, sense adjectius ni notes al peu. Açò significa que, per ara, la posició del PSOE davant la proposta de Ciutadans és no menejar-se de la que ha mantingut des de juliol i tampoc no ha donat signes que vulga negociar les condicions inicialment proposades per Rivera.

El PSOE, malgrat els arguments exposats, no ha apel·lat al fet que dependre de la dreta per a la investidura li faria dependre també d'ella per a aprovar els pressuposts i totes les iniciatives de llei que vulga portar endavant. Això, en cas que rebutge seguir buscant el suport d'Unides Podem, que en acabar aquest dilluns encara no havia reaccionat a l'oferta de Rivera. Qui sí que ho va fer va ser ERC, que va advertir que aquest pacte d'abstenció suposaria que el PSOE "assumira el 100% del programa de Ciutadans". Una exageració, però encertada en tant que el PSOE no pot esperar portar endavant el programa progressista que ha posat sobre la taula amb els suports de la dreta.

La nova situació complica el famós "relat" que s'ha esforçat a construir Sánchez durant els últims mesos, basat en en el fet que, si no hi havia govern, era per la intransigència d'Iglesias a l'hora de renunciar a la coalició a canvi d'un programa de 370 mesures i per la falta de responsabilitat de Ciutadans i PP, que haurien de facilitar la investidura perquè el PSOE no depenguera dels partits independentistes.

Ara, més aviat al contrari, pareix que són les oportunitats les que persegueixen a Sánchez tant per la dreta com per l'esquerra. Recentment, Iglesias va tractar de respondre a la "falta de confiança" que ha argumentat el PSOE proposant una coalició "provisional" que fora revisada després de l'aprovació dels pressuposts i que ni tan sols va ser considerada pels socialistes. Poc abans, Sánchez va assegurar que el vot d'ERC i JxCat "no fa falta" per a la seua investidura. En clau valenciana també sabem que el PSOE no ha sigut capaç de contestar al document enviat per Compromís des de primers d'agost. Finalment, ahir va ser Ciutadans, de la mà del PP, qui va oferir un suport passiu a canvi d'algunes concessions que tampoc no han rebut cap contraproposta.

Amb aquests precedents, el líder del PSOE ho tindrà difícil per a no aparéixer com a principal responsable d'una nova repetició electoral, amb les conseqüències que això tindria sobre el vot d'una ciutadania, que hauria d'enfrontar les quartes eleccions generals en quatre anys. El relat amb què Sánchez s'aproximava impertorbable cap a l'abisme sempre incert de les urnes es tambaleja en l'últim moment. Al seu darrere queden, com a testimoni mut d'uns mesos crucials en la història política espanyola, totes les oportunitats que es van deixar perdre. 

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next