Roders valencians: vides "extraordinàries" al marge de la llei

L'investigador Manel Arcos posa en marxa un projecte divulgatiu per a recuperar els noms que van protagonitzar les trames delictives i van escriure la crònica negra valenciana en el segle XIX
1 setembre 2019 06:00h
Mitja dotzena d'històries de roders es va presentar aquest agost a Palma de Gandia (la Safor) i viatjarà a l'octubre a Bétera (Camp de Túria). / EDICIONS DEL SUD

VALÈNCIA. Els roders i les històries que van protagonitzar durant "l'èpic" segle XIX representen actualment una part del que significa "el poble valencià", sosté el periodista, escriptor i editor Manel Arcos. Han passat ja aquells anys en què els camins estaven vigilats per bandits a l'aguait d'una víctima a la qual assaltar. Les colles de bandolers ja no s'amaguen en caus a les roques ni recorren amb cautela un pas entre muntanyes i tampoc no protagonitzen atracaments estrepitosos amb què omplir-se les alforges. Els seus delictes són ara "patrimoni col·lectiu dels valencians", sosté l'investigador.

Els bandolers s'han convertit amb el pas de tan sols unes dècades en "personatges extraordinaris", segurament de record "exagerat", però "estirant del fil" s'ha pogut descobrir els noms i els fets de la crònica negra valenciana del vuit-cents. Les vides "són extraordinàries" encara que estigueren al marge de la llei i "estan ben vives en la memòria oral dels valencians", assegura Arcos. Així, l'historiador Agustí Campos ressaltava el 2013 que "la mitificació dels bandolers valencians ha estat tan intensa com la dels bandolers castellans, andalusos o extremenys" (Bandolerisme vuitcentista: una aproximació historiogràfica; Clapir, 2013).

Tanmateix, les noves generacions poden trobar-se abans amb referències sobre Curro Jiménez –o fins i tot trobar paral·lelismes en sèries com Narcos o Fariña– gràcies a la divulgació del personatge que va fer la mítica sèrie de TVE. Només la literatura, tant des de la ficció com des de l'assaig, ha parat esment als roders del XIX; la investigació s'hi resisteix davant la dispersió i desaparició de les dades oficials després dels decrets aprovats per Alfons XIII, amb els quals autoritzava els jutjats a "destruir el material judicial". L'ordre, lamenta Manel Arcos, "va suposar un procés d'expurgació". Només un documental, Pinet, l'últim roder, produït per Canal 9 l'any 1991 –formava part de l'espai Fulles Grogues que s'emetia en el segon prime time de dilluns– aporta quelcom a la recuperació dels bandolers valencians.


Els roders en l'imaginari col·lectiu

"La gent gran no parla de Jaume I o de batalles, sinó del Gat de Carlet, de Micalet Mas, de Pinet o de la Tona", remarca Arcos. I prova de l'empremta que han deixat les històries de roders en la societat valenciana es troba justament en aquest darrer: un carrer a Pedreguer recorda el líder del robatori de Benimassot, Josep de la Tona. La llengua és una de les proves unívoques que demostren la transcendència social que van tindre els roders a terres valencianes, en alguns casos admirats amb un pèl de romanticisme per una suposada recerca del bé comú amb què es creia que duien a terme els segrests, atracaments i assassinats. És el cas de Pinet, és a dir, Josep Martorell Llorca, les accions del qual van acabar protagonitzant dites com "s'ha quedat com la nóvia de Pinet, amb la cara llavada i el monyo fet", tot fent referència a la trampa que li va parar el governador civil d'Alacant, Felipe García, que va acabar amb la detenció i empresonament a Màlaga i Ceuta de l'últim roder valencià el 1900, o cantarelles com ara "que ve Pinet, agarreu a eixe", tal com recollia Joan Elies Andrés en Pinet el roder (Sarrià. Revista d'investigació i assaig de la Marina Baixa, 2014).

Els bandolers, però, van marcar l'imaginari col·lectiu tot i viure al marge de la llei i descobrir-se posteriorment que la finalitat de les seues accions no era emular a Robin Hood, sinó acréixer els seus estalvis amb la connivència i protecció dels cacics locals. De l'existència i accions dels roders a les comarques valencianes "hi ha dades disperses en arxius i hemeroteques", lamenta l'escriptor, però hi ha més evidències en la cultura popular. "A qualsevol poble o comarca hi ha un camí, un pas o una partida el nom de la qual en fa referència", assenyala Arcos.

"El poble valencià els conserva en la seua memòria oral", explica el responsable d'Edicions del Sud, ja que "els majors, quan s'ajunten i comenten fets històrics, parlen de roders, de robatoris, de fets que passaven en la seua contornada". I afegeix: "La història viva que es conserva als pobles no és la d'Ausiàs March, sinó la dels roders i l'èpica del segle XIX". "Potser no a tots els llocs parlen del robatori de Benimassot, però estic convençut que a uns llocs parlaran de Camot –de qui ha quedat la dita 'acabar com Camot'–, del Gat de Carlet o Micalet Mas de la Llosa de Ranes, que eren roders molt coneguts", manté.

Manel Arcos sosté que les històries de roders són un eix que "vertebra" el País Valencià perquè el bandolerisme va ser un fenomen que es va donar durant el XIX de nord a sud del territori. / EDICIONS DEL SUD

Amb aquest plantejament, després de publicar una dotzena d'assaigs i monogràfics sobre els roders valencians, Manel Arcos acaba de posar en marxa un nou projecte amb tarannà divulgatiu. Mitja dotzena d'històries de roders naix "com a resultat final de més de deu anys treballant en la investigació i dotze llibres publicats sobre el bandolerisme valencià en el segle XIX. És un projecte per a difondre a tots els racons del país el fenomen dels roders amb una òrbita més amena i destreta", explica sobre aquesta retrospectiva que es va presentar el 8 d'agost a Palma de Gandia (la Safor) i que tindrà la propera parada el 5 d'octubre a Bétera (Camp de Túria).

Una investigació "problemàtica"

La visió romàntica del roder va atribuir als bandits l'aura de bandoler social, un terme que va definir Eric Hobsbawn en Bandits (1969). En l'àmbit valencià, el tret de justicier de les classes populars que robava als rics per a repartir els bens entre els pobres ha quedat matisat en els llibres publicats per Arcos. "He estirat del fil per a resoldre qüestions que havien sigut difoses per la memòria oral o que s'havien dispersat per a arribar al fons de la qüestió donant-li rigorositat a la investigació acadèmica", explica el responsable d'Edicions del Sud. "La memòria oral conserva els fets de vegades de forma distorsionada o exagerada perquè la llegenda sempre es construeix amb exageracions. Per això, calia donar-li forma per a recuperar la memòria històrica", apunta Manel Arcos qui es mostra convençut que les històries de roders són un dels aspectes que més "vertebra el poble valencià" perquè "hi ha una connexió entre els pobles del nord i els del sud" i "cal treballar en eixa articulació", aprofitant que aquests personatges van deixar un estigma a totes les comarques del País Valencià.

La historiografia ha vist el bandolerisme valencià "amb cert respecte", recorda Arcos. De fet, afegeix que des de Manuel Ardit, "que havia iniciat eixa aventura d'invesigar el fenomen del badolerisme valencià en els 70, ningú més havia continuat". Han passat tres dècades sense recerca perquè "s'han trobat moltes complicacions", assenyala. "Els historiadors sabien què hi havia, però ningú s'atrevia a endinsar-se", indica Arcos, qui creu que hi ha hagut una mena de "pànic" a l'hora de recuperar la vida dels roders "perquè calia pencar molt davant la poca documentació que es conserva, que, a més, està dispersa", remarca. En aquest sentit, Agustí Campos també feia constar en Bandolerisme vuitcentista: una aproximació historiogràfica que la "problemàtica" a què s'enfrontaven els investigadors a l'hora d'esbrinar la història dels roders és que estan envoltats d'una sèrie de "prejudicis" que tenien a veure amb "la classe social i el gènere" d'aquests, així com al fet que "pertanyen a una cultura minoritzada".

Reunir les dades de noms com Micalet Mas, Pinet, Josep de la Tona, del Gat de Carlet, del Tio Joan de la Marina, del Campaner de Xàbia, el Tomaset de Petrer, el Pansit i els germans Seguí, entre d'altres, i reconstruir els delictes, homicidis i els ajuts que van rebre en alguns casos dels terratinents locals per a protegir-los de la Guàrdia Civil ha requerit "escorcollar desenes d'arxius digitals, parroquials, locals i provincials per a cosir i reconstruir el trencaclosques perquè les peces estaven escampades", ressalta l'escriptor.

De roder a alcalde i la mentida de ser Robin Hood

El segle XIX "no és el més perillós" des del punt de vista de la seguretat, però, per al País Valencià, el vuit-cents va ser un segle "d'èpica" i "el que més recorda el poble valencià a través de rondalles i llegendes", indica Manel Arcos. L'escriptor recomana seguir els vials per a descobrir a les comarques "un topònim que fa referència al bandolerisme: una cova, un camí o una partida" o "endinsar-se en una localitat per a retrobar-se amb històries que expliquen com el cacic de torn o el poderós local protegia els pistoles, sicaris i roders", recorda l'investigador.

Així, trobem personatges que "gaudien de certa protecció, de simpatia popular perquè estaven dotats de facultats o actituds que uns altres no tenien", descriu Arcos. Però no tots els roders procedien d'allò que hui seria un suburbi ni tampoc era habitual que furtaren per a reparar injustícies dels poderosos. "Micalet Mas era fill d'una família benestant, d'una família rica de la Llosa de Ranes, i després de cometre més de sis homicidis és perdonat per la justícia i arriba a ser secretari i alcalde de Rotglà i Corberà", ressalta del roder a qui Arcos ha assenyalat com l'autor de l'assassinat de Camil Seguí, germà dels dos roders que van participar en el famós atracament a la sucursal del Banc d'Espanya a València. En el primer robatori que va patir una entitat financera a l'Estat, que va tindre lloc a l'abril del 1971, van estar implicats els Seguí junt amb altres bandits com Torregrossa de Piles i el Xic de l'Alqueria de la Comtessa, explica Manel Arcos.

"Estem parlant d'una vida extraordinària que és patrimoni de la memòria viva del poble valencià", emfatitza per afegir que, alhora, "és un tret diferencial d'altres territoris de parla comuna" perquè "el bandolerisme català és del Barroc, de l'època dels Àustries, mentre que la nostra història és la del segle XIX, la que més recorda el poble perquè està a tocar", apunta Arcos.

Però, si Micalet Mas va passar de ser roder a alcalde al municipi de la Costera, en El robatori de Benimassot (Edicions Tívoli, 2014) Arcos desmunta la bonhomia social del roder Josep de la Tona, qui "es movia sempre per interessos econòmics". A més, dels prop de quaranta actes de bandolerisme que ha registrat l'investigador entre 1869 i 1875, en el bandit de Pedreguer "hi ha preferentment un objectiu pecuniari". 

Arcos assenyala l'hemeroteca de l'època per a recordar que després d'haver-se desarticulat la banda de la Tona –formada per 94 roders– aquest "havia recaptat l'equivalent a 75 milions d'euros amb actes delictius com segrests i robatoris". En canvi, "a Pedreguer, tota la vida s'ha sostingut que la Tona era una mena de Robin Hood. Durant molt de temps, la gent del seu poble es pensava que robava als rics per a repartir-ho entre els pobres. I, realment, no va ser així. S'ha desmuntat el mite", recordava l'escriptor. "Josep de la Tona era un home estimat i alhora temut perquè tot el món sabia que gaudia de protecció. Disposava de tota una infraestructura i comandava la xarxa clandestina que s'havia forjat al seu darrere. El seu principal valedor fou el xaloner Miquel Durà i Garcés, més conegut com l''advocat Durà'". Rere els noms i els delictes amb violència, aquests protagonistes de la crònica negra valenciana del segle XIX van escriure també una trama de blanqueig de capitals, unes pràctiques fora de la llei que hui, més de 145 anys després del sonat robatori de Benimassot, continuen amb altres protagonistes que no es van quedar en alcaldies o que no van voler ser recordats com a bandolers socials, sinó que van liderar conselleries, ministeris i, fins i tot, van arribar a presidir la Generalitat.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next