En Tailleur pour dames (1957), de Remedios Varo, vèiem que una de les dones porta un vestit que incorpora una rodeta a la part inferior, un element que, en diferents dimensions, forma part del cos dels personatges d’altres obres. Segons ella mateixa, en Au bonheur de dames (1956), unes “criatures caigudes en la pitjor mecanització” es dirigeixen a uns grans magatzems que en la pintura s’anomenen Au bonheur des citoyens. El títol del quadre coincideix amb el del llibre d’Émile Zola, El paradís de les dames, publicat el 1883, una novel·la que aborda dels canvis que es van viure a París a conseqüència de la implantació d’aquests nous establiments comercials. El desenvolupament d’aquests centres dedicats al culte de la moda va suposar per a l’autor una degradació moral. En aquest cas, l’artista es referia a les dones que hi acudeixen com a “criatures de la nostra època, sense idees pròpies, mecanitzades i pròximes a passar a l’estat d’insectes, formigues en particular”.
