MADRID. L’exconseller català d’Exteriors, Raül Romeva, s’ha presentat com un “pres polític” davant del Tribunal Suprem. “Soc un diputat suspès per aquest tribunal; avui fa 365 dies que soc a la presó, em considero un pres polític”, ha manifestat Romeva, que només ha respost el seu lletrat i no a les acusacions.
L’exconseller ha fet un repàs a la seua trajectòria de la cultura de la pau i s’ha definit com a “demòcrata, republicà i europeista”. Ha afegit, fent un joc de paraules, que no és independentista sinó que “està independentista”. A més, ha defensat que l’independentisme “no és un projecte contra ningú” i que sempre s’ha apel·lat al diàleg “des del respecte mutu”.
També ha afirmat que el dret a l’autodeterminació no està “prohibit per cap tractat internacional ni per la Constitució espanyola” i que considera que és un concepte que “evoluciona” i que, en el cas de Catalunya, es reivindica quan “ja s’ha intentat tot abans”. Per això, ha afirmat que no és “ni una quimera ni una utopia” sinó que és “perfectament factible”.
A l’inici de la declaració, Romeva ha dit que declararia en castellà però ha fet constar el seu “desig de normalitat” de poder haver fet servir el català i ha lamentat que no s’haja habilitat la traducció simultània.
El 2010, “ruptura emocional profunda”
Romeva ha situat la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut del 2010 com un moment de “ruptura emocional profunda per a molta gent” davant d’una sentència “dramàtica” que suposa el trencament del “pacte constitucional del 78”. “Va afectar el més íntim de les emocions de les persones”, ha dit.
L’exconseller ha explicat que va ser en aquells moments que ell va passar de creure en un projecte federalista a “estar independentista”. I, de fet, ha destacat que va ser a partir d’aquell moment que les opcions independentistes van passar a tindre majories al Parlament de Catalunya.
Romeva ha recordat l’alerta sobre la “desafecció” catalana que va fer l’expresident José Montilla i que en aquells moments “molta gent” va tindre la sensació que “s’havia trencat una cosa molt seriosa”. L’exconseller ha recordat que en aquell moment va fer un emplaçament al “diàleg”. “El que jo sol·licitava en aquell moment era assumir una realitat, que per a molta gent era incòmoda”, ha dit. A més, ha destacat que hi va haver almenys “20 intents formals d’establir diàleg” per a “afrontar una qüestió que per a molta gent era transcendental per a les seves vides”.
També ha argumentat que “rebutjar les propostes que fan els ciutadans de Catalunya per poder tractar una qüestió que els afecta no només no es pot considerar inconstitucional, sinó que és perfectament compatible amb el que hauríem d’entendre el diàleg constitucionalista continuat”. L’exconseller d’Exteriors ha defensat que les constitucions no són “textos sagrats escrits en marbre”, sinó “textos dinàmics”.
Negociar “no des d’una sala penal”
D’aquesta manera, Romeva considera que “el més raonable i democràtic és negociar en l’àmbit polític, no en una sala penal”, per tal de “trobar consensos i acords entre actors polítics”. Fer una cosa diferent, ha afegit, és “perjudicar la democràcia com a tal”.
Romeva també ha dit que no hi havia “cap raó” per a desconvocar el referèndum perquè “no era delicte i enquadrava en el principi de legitimitat democràtica”. “Havíem apostat per fer política”, ha manifestat l’exconseller, que assegura que hi va haver “telèfons penjats i cadires buides” en tots els intents de pactar amb l’Estat.
Defensa la tasca internacional de la Generalitat de Catalunya
Durant l’interrogatori, l’exconseller ha defensat la tasca de la Conselleria d’Exteriors i ha dit que tot el que es va fer estava “previst tant en la Constitució com en l’Estatut”. Ha relatat que l’única cosa que no podien fer era representar l’Estat, signar un tractat internacional o fer tasques consulars i que “això no va passar”. “Per què o segons què es considera il·lícita l’actuació del departament?”, s’ha preguntat.
A més, ha reconegut que com a conseller va defensar el dret a l’autodeterminació i que “no està prohibit fer-ho”. “Estem davant una qüestió sobre un debat polític, conceptual, des de quant defensar públicament el dret a l’autodeterminació s’ha de considerar delicte?”, s’ha preguntat.
Nega la malversació
En la línia dels altres acusats, ha negat la malversació i ha dit que “ni una sola acció” del seu departament és “constitutiva de delicte”. “Són despeses d’accions lícites i d’acord amb les competències atribuïdes”, ha manifestat. A més, ha sostingut que les despeses investigades fan referència a “xerrades i conferències en defensa de l’Europa de la no discriminació”. “És delirant que se’ns acusin per les actuacions que vam fer, no té cap lògica i ho rebutjo de ple amb tot el respecte”, ha afegit.
Sobre la funció del Diplocat, ha explicat que acollien delegacions estrangeres i que la seua funció era “connectar” els visitants i posar al seu abast “la pluralitat real, acadèmica i social” de Catalunya. “Es reunien tant amb Societat Civil Catalana com amb l’ANC i d’altres entitats cíviques, o PP o ERC o la CUP”, ha posat com a exemple.
20-S: nega un “alçament contra l’Estat”
Preguntat sobre si va incitar a la violència, ho ha negat “rotundament”. “Crec que serà impossible com hem vist en l’exemple gràfic de la declaració de Turull que mai, mai vam fer cap incitació a la violència ni hem apel·lat a cap violència”, ha recalcat. De fet, ha destacat que les mobilitzacions independentistes s’han produït de manera “cívica i pacífica, al mateix temps que reiterada i persistent”. “La via de la violència no és desitjable i és del tot descartable i poc intel·ligent per l’experiència que tenim en aquestos casos al llarg de la història”.
També ha negat que el 20-S fos a la conselleria d’Economia perquè tenia reunions amb ambaixadors a Madrid. A més, ha afegit que va viure amb “sorpresa” els registres perquè “el referèndum no era il·legal”. “Va ser una acció desproporcionada i contraproduent al missatge de respecte a la llei que hem escoltat en tants fòrums”, ha manifestat. Romeva ha negat que aquell dia fos un “alçament contra l’Estat”. “En absolut, el que vaig veure va ser una manifestació en l’exercici lícit, legítim, pacífic i democràtic del dret a la manifestació i la protesta”, ha remarcat.
En aquest sentit, ha negat també l’ús de la violència ni la incitació a aquesta. “Les úniques armes que hi ha hagut han estat les de la Guàrdia civil i és absolutament perniciós parlar d’alçament quan els fets demostren el contrari”, ha afegit.
Romeva ha negat conéixer el document ‘Enfocats’ trobat al domicili de l’exsecretari general d’Economia, Josep Maria Jové. “No coneixia ni el text en si, ni la seva existència ni ningú que el conegués”.
Crítiques a Vox
Durant la declaració, Romeva també ha criticat que un partit d’ultradreta exercisca l’acusació popular en aquest judici. “Els que defensem els valors de la democràcia i l’europeisme ens trobem en el banc dels acusats, i qui amenacen aquests valors i l’Europa de les llibertats s’asseuen entre les acusacions”, ha manifestat Romeva, que ha dit que això es tracta d’una “paradoxa”.
Convençut que estava protegit per la “inviolabilitat”
Romeva ha dit que pensava en tot moment que estava protegit per ser diputat. “Jo estava convençut que estava protegit per la inviolabilitat de ser diputat i entenia que era una garantia no per a mi sinó per als 135 diputats”, ha assegurat davant del tribunal. L’exconseller ha defensat que aquesta prerrogativa “és garantia del pluralisme polític”. “Això garanteix que puguem emetre opinions polítiques sense que se’ns persegueixi”, ha remarcat.
L’exconseller d’Exteriors ha explicat que va optar per no marxar a l’estranger perquè considerava que no havia fet res “il·legal” i “no tenia cap por” de defensar “el principi democràtic”. “El que hem fet és legítim, lícit i legal i no tinc cap por de defensar-ho aquí”, ha subratllat.
“No és un comportament que s’enquadra en una policia democràtica en un país democràtic”
Romeva també ha criticat durament l’actuació dels cossos i forces de seguretat de l’Estat l’1-O. “No és un comportament que s’enquadra en una policia democràtica en un país democràtic”, ha assegurat davant el tribunal.
A més, ha qualificat l’actuació “d’incomprensible i injustificable” i ha assegurat que “l’única violència” va ser per part de la policia i no dels votants. “Les imatges ens costarà molt de temps oblidar-les i van ser actuacions que crec que van ser contraproduents”, ha valorat Romeva, qui considera que les imatges del dia del referèndum “són una taca greu en la història de la democràcia espanyola”.
Sobre el paper del govern català, ha dit que era la seua “obligació” fer una “crida a la mobilització lliure i no partidista”. “El més important era la nostra neutralitat”, ha remarcat.
