Gemma Martínez Pastor
Resumir els anys 60, 70 i 80 no és tasca senzilla. Tanmateix, cal entendre el context d’aquests anys finals del segle XX per situar el grup Rote Zora en ells, així com les seves particularitats com a grup d’acció dins d’una Alemanya que veia prendre força a diferents moviments i organitzacions polítiques de caire autònom.
Aquest període de temps va ser de canvis i noves estratègies per part dels governs tant al nord com al sud global. Els moviments socials com a conseqüència dels escenaris polítics que es vivien prenien consciència de les noves problemàtiques i van posar sobre la taula debats que encara avui no s’han tancat del tot: l’antiimperialisme, l’internacionalisme i el replantejament de posicions respecte a l’estructura clàssica de partits van ser alguns dels eixos que es desenvoluparen aquests anys.
També el feminisme vivia moments de revisió i es forjaren noves premisses per a alguns dels seus sectors que van prendre camins diferents. Les Rote Zora van ser un d’aquests grups que als anys 70 es posicionava amb el feminisme radical, anticapitalista, anticolonialista i, per tant, també antiracista i que presentava un discurs d’acció des del gènere i la múltiple opressió que vivien les dones amb les noves propostes del govern.
Els nous discursos van donar pas també a noves formes d’acció i d’organització. La lluita armada va ser una de les vies que es va prendre a diferents llocs del món com a eina d’emancipació. Altres exemples van ser l’IRA, el MIL, el moviment Tupamaro, les Brigatte Rosse o les FARC colombianes.
Així, les Rote Zora s’emmarquen dins de tot aquest context, inicialment com a grup de dones de les RZ (Cèl·lules Revolucionaries) i formades ja com a grup autònom l’any 1977. Van ser un dels nuclis que a l’Alemanya de finals de segle apostava per l’acció directa com a eina d’alliberament. La seva particularitat i el que ens fa pensar que per això la història les ha contemplat menys encara que als seus companys va ser la no misticitat de l’organització. Elles donaven una volta de rosca més a la qüestió entenent el racisme, la classe i el sexisme com a ingredients de dominació patriarcal que anaven de la mà del creixent capitalisme.
Les seves accions es dirigien generalment cap a institucions i empreses que construïen una societat sexista: algunes d’elles van ser traficants de dones, empreses dins del mercat pornogràfic, clíniques on es realitzaven esterilitzacions forçades i hi havia institucions que donaven suport a aquestes mesures, com ara el Gremi Federal de Metges, farmacèutiques com Schering o grans empreses tecnològiques com Siemens, que s’endinsava dins de la producció i mercat d’armes. Com deien elles: “Per a nosaltres aquestes empreses tenen un paper d’avantguarda en la reestructuració del procés de treball en el món i sobretot a costa de les dones”.
També es van fer famoses les seves accions de reimpressió de bitllets de transport públic, que van arribar a col·lapsar-lo en més d’una ocasió.
En definitiva, les Rote Zora foren un grup d’acció fort que tindria de vida fins ben avançats els anys 80 i que va ocupar un espai polític normalment molt masculinitzat, ja que en aquestes organitzacions les dones eren obligades a ocupar normalment un paper de rereguarda i de cures respecte als companys homes. Elles, en la línia del feminisme radical d’aquests anys, suprimien el forat entre allò personal i allò polític, ara ambdues anaven de la mà; per una banda, acabar amb el sofriment personal i, per l’altra, la necessitat d’un canvi social1.
1. Cada cor és una Bomba de Rellotgeria, Rote Zora, Gener 1981
ROTE ZORA, Traducció de textos i comunicats, Ed. Diclasia, 2016
