Rull denuncia un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per a "minimitzar l'autonomia de Catalunya"

L'exconseller de Territori de Catalunya assegura que sempre va creure que un referèndum pactat "era possible"
20 febrer 2019 11:09h
L'exconseller ha reconegut que va ser advertir fins a sis vegades pel Tribunal Constitucional. / ACN

MADRID. L'exconseller de Territori i Sostenibilitat Josep Rull ha denunciat que el govern espanyol va fer un "ús sistemàtic" del Tribunal Constitucional per a "minimitzar l'autonomia de Catalunya". A més, ha dit que els magistrats es van deixar "instrumentalitzar" pel govern espanyol i que la Generalitat s'havia de moure per a buscar l'equilibri entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic". A preguntes de la fiscal Consuelo Madrigal, també ha defensat que sempre va pensar que un referèndum pactat amb l'Estat era "possible" i que van "esgotar tots els instruments interns amb l'Estat" per a aconseguir-ho. A més, ha valorat que es va sentir "honorat" d'haver signat el decret de convocatòria del referèndum perquè la llei era "perfectament legal i emanada d'un Parlament legítim", tot i que l'endemà el Tribunal Constitucional la va suspendre. 

L'exconseller ha reconegut que va ser advertir fins a sis vegades pel Tribunal Constitucional i ha aprofitat per a carregar contra aquest alt tribunal. Ha afirmat que el govern espanyol en va fer un "ús constant i sistemàtic" per a presentar recursos i, automàticament, aconseguir suspendre lleis i resolucions només amb una admissió a tràmit i sense entrar en el fons –en aplicació de l'article 150.2 de la Constitució, que només s'atorga al govern espanyol–. 

Davant d'aquestos advertiments ha dit que el seu "dilema" era fer un "equilibri" entre "l'imperi de la llei i el principi democràtic" i, usant un terme també emprat per Jordi Turull, ha dit que el govern català havia de "ponderar els elements". 

Confiança en un referèndum pactat 

L'exconseller ha reconegut que va signar el full de ruta el 2015  que ha qualificat de "declaració d'intencions" però que no era un "document estratègic". "Al marge del full de ruta, el mandat democràtic és el programa electoral que recordo que no es va impugnar mai", ha afegit.

En aquest sentit, ha manifestat que quan van afegir una partida als pressupostos per a convocar el referèndum no pensava que "fes cap mena de desobediència" perquè tenia el convenciment que es podia aconseguir un referèndum pactat. Així mateix, ha enumerat els diferents "intents" que va fer la Generalitat de Catalunya per a aconseguir un referèndum pactat. 

"Impossible desviar ni un sol euro"

Davant de l'acusació de malversació de fons públics, Rull ha sigut taxatiu en afirmar que ni des del seu departament ni des de cap altre "es va gastar ni un sol euro públic per a organitzar el referèndum". "Era impossible desviar ni un sol euro", ha garantit l'exconseller, que ha defensat "a ultrança" la "professionalitat" dels treballadors del seu departament. Rull ha afegit que "si per casualitat trobessin alguna despesa, els consellers vam assumir l'última firma".

Rull ha recordat que les finances de la Generalitat de Catalunya estaven "controlades" per l'Estat, tot criticant que es fera per decret i no per la via legislativa. "Es va utilitzar tota la legislació vinculada al dèficit de manera abusiva", ha dit. "Es desactivava l'autonomia operativa de la Generalitat", que deixaven com a "mera gestoria".

Rull ha respost a Madrigal que "no trobarà cap factura" amb el pagament d'algun tipus de despesa vinculada a Unipost, deixant al marge la factura "proforma". El conseller ha destacat el "nivell de control i de garanties extraordinàries" que hi ha dins de la Generalitat catalana pel que fa a despesa i ha posat en valor "l'autoritat moral" dels funcionaris. "Vull defensar a ultrança el nivell de professionalitat dels funcionaris de la Generalitat", ha reblat.

"No em podia imaginar el nivell de violència"

Rull ha assegurat que no es podia imaginar "mai" les imatges que es van produir l'1-O. "Mai no m'hauria imaginat que les forces i cossos de seguretat de l'Estat desplegarien el nivell de violència que van desplegar davant de gent pacífica, joves i avis, que defensaven pacíficament uns ideals amb una dignitat extraordinària", ha respost a la fiscal, que li ha preguntat si havia tingut "por" del que els poguera passar. Rull ha dit que el precedent que tenien era el del 9-N i que aleshores no es va produir violència. I, sobre l'1-O, ha afegit que a les escoles que van tancar els Mossos no hi ha haver "cap problema" ni cap "indici" de violència. Com ja va fer Turull, ha afirmat que no sap d'on van eixir les urnes però que tenia la "confiança íntima" que n'hi hauria.

Rull ha assegurat que tenia la "confiança íntima" que l'1-O hi hauria urnes. "Era una confiança en el meu país", ha dit després que la fiscal Consuelo Madrigal li preguntara per una entrevista en la qual havia afirmat que hi hauria urnes. "Estava convençut que n'hi hauria, perquè va ser una iniciativa extraordinària que va comprometre molta gent", ha dit.

Seguint les tesis de la declaració de Jordi Turull, Rull s'ha desvinculat de qualsevol organització operativa del referèndum. Ni sabia on es van construir les urnes, ni on estaven, ni tampoc on es van imprimir les paperetes que es van utilitzar el dia del referèndum, ha dit. Madrigal s'ha preguntat si esperava que apareixerien "espontàniament". "El compromís per la democràcia, els valors cívics i la força de l'esperança és increïble, i creia que apareixerien l'1-O", ha dit. Rull, per tant, ha dit que confiava en la "gent" per a "poder articular finalment l'1-O" perquè es "poguera canalitzar aquesta expressió democràtica".

Rull destaca l'impacte internacional de l'1-O

Durant l'interrogatori, Rull ha destacat el ressò internacional que va tindre l'1-O i ha destacat que alguns mitjans parlaven de shame (vergonya, en anglès) per les "imatges que s'havien produït, amb gent amb les mans alçades a l'aire i colpejades per les forces de seguretat de l'Estat". 

Preguntat sobre els "escarnis" a hotels on s'allotjaven policies, Rull ho ha condemnat i ha dit que sempre estarà en contra d'aquest tipus de manifestacions "ja siguen de persones que estaven en contra o a favor de la independència". "Usar la pressió en aquests termes és inacceptable", ha manifestat l'exconseller, que remarca que el seu compromís polític és "insubornablement pacifista".

Defensa del dret a declarar en català 

Rull ha optat per declarar en castellà, com han fet els seus predecessors, però també s'ha queixat pel fet de no haver tingut opció de traducció simultània. "No és una cosa menor. Es vulnera el meu dret a expressar-me en plenitud en la meva llengua materna", ha manifestat. 

I també ha lamentat que el català siga vist per alguns sectors com una "amenaça". "Tant de bo es vegi per determinats entorns com una riquesa amb voluntat de ser compartida", ha dit. El president del tribunal li ha dit que els magistrats no ho veuen d'aquesta manera i ha recordat que s'havia oferit traducció consecutiva.

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next