VALÈNCIA. Pedro Sánchez ha confirmat allò que molts ja sospitaven. En aquestes altures de la partida, pocs polítics poden permetre’s fer un míting a València i no dedicar unes línies al problema valencià per excel·lència: l’infrafinançament autonòmic. El líder del PSOE ho va fer, això sí, sense massa entusiasme: “Ho farem en els pròxims quatre anys”, va assegurar aquest divendres en el primer míting de la precampanya, que va començar mitja hora tard.
Del discurs de Sánchez amb prou feina es va poder extraure la reforma del finançament com una prioritat. Més aviat al contrari, les al·lusions que va fer l’actual president en funcions –molt menys intenses que les de Ximo Puig, que va intervindre just abans– van quedar lligades a altres qüestions de caràcter més genèric.
“El finançament comença pel principi: quin estat del benestar volem? Quan parlem de finançament autonòmic hem de parlar també de qui contribueix, de justícia fiscal, d’educació…”, va plantejar Sánchez. I, així, una llarga llista d’ítems referits al conjunt del projecte del PSOE per a l’estat espanyol que van aconseguir diluir la problemàtica valenciana. Les paraules que tantes voltes s’havien pronunciat des del PSPV demanant “una solució singular a un problema singular” van passar totalment inadvertides per a Sánchez, tot evidenciant que el discurs dels socialistes valencians i l’establit a Madrid encara estan lluny de confluir.
Tampoc va perdre l’oportunitat de llançar un anunci que comença a sentir-se com a redundant. L’actualització de les entregues a compte de la Generalitat, que ja ha passat per totes les metamorfosis possibles –totes elles molt semblants–, ha assolit la que s’espera que siga la seua forma final: arribaran abans de les eleccions. Primerament, Montero havia confirmat que es lliurarien abans de final d’any; després, l’últim trimestre de l’any, i, finalment, el mes de setembre (una data que no s’ha complit). I, mentrestant, l’arribada del FLA abans del 9 d’Octubre–a costa d’uns ajusts de quasi 365 milions que encara no han sigut detallats– es va presentar com el gran triomf del lobby valencianista a Moncloa.
En qualsevol cas, el problema valencià va quedar eclipsat per l’interés del líder del PSOE, que va pronunciar un discurs en què el conflicte català va ser central. Sota el lema ‘Ahora, Gobierno. Ahora, España’, va demanar a l’independentisme que “condemne qualsevol indici de violència” i el va acusar d’haver “causat molt de dolor a la ciutadania i també a part dels seus líders polítics, que ara estan sent jutjats”. “L’independentisme a Catalunya ha de reconéixer el seu fracàs, que ha naufragat com a projecte polític”, va asseverar.
En la mateixa línia, allò que tant es criticava des de la dreta es va fer realitat i l’exhumació de Franco va esdevindre tota una munició electoral –també durant les intervencions dels socialistes valencians– que tot apunta que tornarà en repetides ocasions al llarg de la campanya. Sánchez va arribar a afirmar que des de l’independentisme se’ls ha acusat de ser “una dictadura”. “Com pot ser, si hem tret el dictador del seu mausoleu?”, va asseverar.
Irrupció del Forn de Barraca
L’acte també va comptar amb uns convidats incòmodes per al PSOE que es van convertir en els protagonistes durant la intervenció del ministre de Foment i secretari d’organització del partit, José Luis Ábalos. Els agricultors i activistes que han posat en el focus mediàtic l’ampliació de la V-21 i el Forn de Barraca van irrompre en l’acte amb proclames contra la polèmica actuació que convertirà més de 60.000 metres quadrats d’horta productiva en asfalt. “Volem l’horta viva i no una autovia”, va ser una de les més repetides.
Finalment van ser expulsats del recinte per la força, però els seus crits encara es van escoltar amb claredat des de dins del recinte durant tot el que va restar d’acte. No van ser els únics que van protestar durant el míting de Sánchez. Irònicament, un grup d’efusius militants d’avançada edat va començar a cridar “fora, fora” i a colpejar la porta de l’entrada perquè, com que es va arribar a l’aforament màxim, no van poder accedir a la sala i van haver de seguir l’acte a través de les pantalles de televisió. En un moment donat, tant els protestants del Forn de Barraca com el bloc de militants rebels van confluir en el mateix punt, davant d’una porta que seguia tancada, i van protagonitzar uns instants de màxima confusió.
Tots contra el PSOE; el PSOE contra tots
Gran part del míting va ser reservat per a l’arxiconegut relat del PSOE respecte al fracàs de la formació de govern a Espanya. En resum: que Sánchez ho ha intentat de totes les maneres possibles però que la resta del Congrés no li ha deixat ser president. En aquesta ocasió, no va haver de ser ell qui es tacara tant les mans, ja que la vicealcaldessa de València, Sandra Gómez, i el ministre de Foment, José Luis Ábalos, li van fer el paper.
“En el fons només hi ha dues opcions: votar Sánchez o votar bloqueig”, va resumir Gómez, tot obviant els altres 12 partits que van aconseguir representació parlamentària el 28A –i els que poden aconseguir-la en aquests nous comicis–. “No hi ha res més, ha quedat demostrat que no hi ha res més”, va insistir Gómez.
Tan taxatiu, o més, es va mostrar Ábalos, qui tampoc no va perdre el temps en matisos. “El PSOE és Espanya. Per això, tot gira entorn del PSOE”, va afirmar el secretari d’Organització del partit en un intent d’explicar per què la resta de partits no tenien “un projecte per a Espanya, però sí un projecte contra el PSOE”.
Ximo Puig, que va intervindre just després, va rebaixar el to i no va abusar d’aquest tipus de frases lapidàries. Al contrari, va presentar la cosa més pareguda a una solució de desbloqueig que no fora “PSOE sí o sí”. Així, va fer una crida per a exportar “l’experiència valenciana”, però tenint en compte que Podem va passar una legislatura donant suport parlamentari al Botànic abans d’entrar a formar part del govern.
