Sanitat destinarà 35,2 milions a reduir la llista d'espera i augmentarà un 21,6% la inversió en investigació

Barceló seguirà amb la reversió del departament de Dénia i començarà a abordar la de Torrevella per al 2021
5 novembre 2019 16:33h
Un dels principals anuncis és el programa de reducció de la demora que es presentarà abans de final d'any. / FLICKR CORTS

VALÈNCIA (EP). La Conselleria de Sanitat destinarà 35,2 milions d'euros el 2020 a reduir la llista d'espera en tots els nivells assistencials, amb la contractació de 128 treballadors per a optimitzar el rendiment dels quiròfans, i augmentarà un 21,6% la inversió en innovació per a contractar nous investigadors i combatre la temporalitat i falta d'estabilitat que pateixen.

Per a l'any vinent també està prevista "la major oferta d'ús" de la sanitat valenciana, ja prevista amb l'acumulació d'oposicions dels últims anys, a l'espera de la convocatòria de l'Oferta Pública d'Ocupació (OPO) del 2020. La dotació per a personal augmenta un 6% fins a 2.888 milions, amb el compromís de reconéixer la carrera professional dels interins.

La reversió del departament de Dénia "segueix entre els objectius, encara que porta el seu temps", com ha subratllat la consellera, Ana Barceló, en la presentació dels comptes a les Corts davant les crítiques de l'oposició. Encara que no ha al·ludit a aquest projecte en la seua intervenció, ha garantit que la Generalitat donarà compte del procés una vegada estiga tancat.

També s'ha compromés al fet que la reversió del de Torrevella arrancarà quan finalitze la concessió a l'octubre del 2021 –amb el decret tancat un any abans per a donar avís a l'empresa que no continuarà la gestió privada– i al fet que el conveni col·lectiu de l'Hospital de la Ribera, a Alzira, "es negociarà d'acord amb la legalitat" després de la reversió de l'any passat.

En general, el projecte de pressupost de Sanitat preveu 6.765 milions, "el major de la seua història", amb un augment de l'1,9% respecte al 2019 i fins al 40% del conjunt de partides de la Generalitat.

L'assistència concentra 5.037 milions per a consolidar les 307 places d'Atenció Primària i donar un "impuls decidit" a salut mental i dany cerebral adquirit (DCA) amb treballadors i programes específics. Sanitat també vol ampliar l'atenció domiciliària i introduir progressivament la cirurgia menor en centres de salut.

Paral·lelament, 286,48 milions aniran a teràpies respiratòries domiciliàries, hemodiàlisi ambulatòria, tractaments oncològics i transport sanitari. El de personal resident compta amb 133,1 milions per a la formació dels MIR, després de la convocatòria de noves places, i el de salut mental, amb 83,7 milions per a mantindre el personal d'hospitals d'atenció a crònics.

Un dels principals anuncis és el programa de reducció de la demora que es presentarà abans de final d'any, amb 16 milions per a autoconcerts, 14 per a un pla de xoc i 5,2 per a contractar 128 treballadors que permeten optimitzar el rendiment dels quiròfans. Davant el "dèficit" actual, la Conselleria treballa en una "millora constant" de la mà dels professionals.

Contra la temporalitat

En personal, la titular de Sanitat ha reconegut que "els professionals han suportat durant anys temporalitat, alta pressió assistencial i augment de targetes sanitàries per persona", problemes que creu que "han de corregir-se aquesta legislatura", amb 2.888 milions per al 2020 (+6%). S'ha compromés així a "reconéixer degudament" la carrera professional dels interins.

La "major oferta pública d'ocupació" suposarà la convocatòria al gener de les OPO corresponents al 2017, 2018 i 2019, amb un total de 13.422 places. El "2020 serà un any clau per a la sanitat pública en recursos humans", ha assegurat Barceló, amb "el ferm propòsit de redimensionar el sistema i guanyar capacitat".

"Projectes decisius" en hospitals

En infraestructures, amb 140 milions, Sanitat començarà amb el pla 2020-2024, que pretén presentar abans de cap d'any. Per a equipaments i compra de tecnologia destinarà 37 milions; 7,2, per a Atenció Primària, i 27, per a Tecnologies d'Informació i Comunicació (TIC).

Els hospitals concentraran "projectes decisius", com ara els nou milions per a les obres del nou d'Ontinyent i els 2,5 per a la reforma de les Urgències del General d'Alacant, al costat de la licitació de l'ampliació del Clínic de València, el de la Vila Joiosa i el d'Oriola.

En els consorcis, la inversió per al General de València està prevista en 4,6 milions i per al Provincial de Castelló, en 4,7, amb la segona fase de l'edifici oncològic perquè siga "un centre de primer nivell estatal".

Altres 6,9 milions aniran a la construcció de centres de salut, com ara el de Campanar de València, els de Gandia, el de Castelló, el d'Elda i els projectes de PAU 2, Garbinet i Condomina a Alacant, sumats als 11 per a reformes i ampliacions.

Estratègia d'investigació a llarg termini

En investigació, la Conselleria vol una estratègia a llarg termini pel seu paper "imprescindible per a adaptar la sanitat al futur", amb 27,4 milions el 2020 (+21,6%): 6,6 per a impulsar les fundacions i instituts, i 2 en contractació d'investigadors amb el pla 'GenT'.

També està en marxa un nou estatut del personal investigador per a combatre la temporalitat i la falta d'estabilitat, i millores en equipaments, com ara els de deterioració neurocognitiu (2,1 milions), càncer, diabetis i malalties cardiovasculars (1,7).

Dins dels programes de salut pública, amb la meta d'"apoderar el pacient", els 50 milions prevists per al 2020 (+7,2%) se centraran en la drogodependència i les addiccions al joc amb 28,14 milions.

D'altra banda, Sanitat ultima el decret de central de compres per a aconseguir un estalvi econòmic i burocràtic de fins al 20%, amb l'objectiu d'aconseguir un volum del 80% de compres centralitzades el 2023.

Davant les crítiques de l'oposició, la titular de Sanitat (PSPV) ha posat l'accent que els pressuposts "no són ficticis" i que estan "al dia amb el pagament de les factures que presenten les farmàcies" –el programa per al 2020 està "blindat" amb 1.239,4 milions–.

Per part seua, el PP ha denunciat la falta de conductors; l'augment "de quatre a 12 assessors, que costaran mig milió", i la falta de dades de llistes d'espera. Ciutadans ha exigit que Sanitat assumisca la reversió de les ressonàncies magnètiques, un any després de la finalització del contracte, i Vox ha lamentat la "fugida de 3.000 a 4.000 joves sanitaris tots els anys".

AGERMANA'T

Necessitem la teua ajuda per a fer econòmicament viable Diari La Veu. Si vols continuar informant-te en valencià, agermana't ara!

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next