Ser dona i física, un problema no resolt de la ciència

La trobada internacional més important en l'àrea de la física gravitacional, celebrada a València, va incloure una taula redona per a parlar de la situació de les dones en aquest camp
14 juliol 2019 06:00h
L'acte es va celebrar al MuVIM el passat 9 de juliol. El van organitzar la Universitat de València i el CSIC, el va gestionar la Fundació ADEIT i va comptar amb la col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim. /DLV

VALÈNCIA. A pesar que la física es mostra com un camp neutral, que proporciona eficiència i se sustenta en la imparcialitat, manté estereotips de gènere que provoquen situacions de discriminació i empobreixen els resultats científics. Aquesta va ser la conclusió unànime d'una taula rodona en què prestigioses científiques d'arreu del món van debatre sobre les problemàtiques a què han de fer front les dones en els camps de CTEM (Ciència, Tecnologia, Enginyeria i Matemàtiques).

Aquest debat va ser una de les activitats del congrés GR22 and Amaldi13, el fòrum més important en el camp de la detecció i l'estudi de les ones gravitatòries, celebrat al MuVIM el passat 9 de juliol. L'acte el van organitzar la Universitat de València i el CSIC, el va gestionar la Fundació ADEIT i va comptar amb la col·laboració de la Institució Alfons el Magnànim.

La falta d'equilibri entre homes i dones als equips de recerca, producte de mecanismes de selecció esbiaixats i models de treball que desincentiven la carrera professional de les dones, no va ser l'única qüestió que es va tractar al col·loqui. També es va fer palesa la necessitat de revisar, amb una perspectiva de gènere i de manera transversal, els coneixements que hui dia es donen per sabuts en el món científic.

Així, Pascuala Garcia, professora de la Universitat de València i presidenta del grup de Dones Especialitzades en Física de la Reial Societat Espanyola de Física, va explicar de quina manera ha influït negativament l'òptica exclusivament masculina en la recerca científica en àrees del coneixement com la biologia, la primatologia i, sobretot, la medicina

La professora de la Universitat de Califòrnia, Virginia Trimble, va voler allargar la mà a les noves generacions, ja que pot ser són elles les que posseeixen "la clau del canvi". /TWITTER VICENT J. MARTÍNEZ

Qui produeix la ciència? 

 "Si eres un home blanc, eres la representació de l'objectivitat". Francesca Vidotto, professora a la Universitat d’Ontaio, al Canadà, va denunciar així la falta de diversitat en els models d'estudi presents en la ciència. A més, va afegir que existeixen mecanismes subjacents que perpetuen aquest biaix. La investigadora va plantejar la necessitat de dinamitar-los si la societat aspira a tindre una ciència de millor qualitat i més inclusiva. "Si hui dia no està inclosa la meitat de la població, com han d'estar-ho la resta de minories?", va sentenciar.

El sostre de vidre és una expressió que fa referència a les dificultats amb què es troben les dones per a assolir càrrecs de responsabilitat a les carreres professionals. Aquest concepte encaixa particularment bé quan es revisa el lloc que ocupen les dones en la ciència. Així ho van indicar les dades aportades per Pascuala García, que mostraven la davallada en el nombre d'articles publicats per dones en ciència a partir de l'edat a la qual aquestes són mares. No obstant això, va assenyalar que aquest fet no ocorre quan els protagonistes d'aquestes estadístiques són els companys masculins, que també són pares, segons un article de la prestigiosa revista científica Science.

A més, la catedràtica d'Òptica va aportar el resultat d'un estudi realitzat només fa dos anys en què es mostrava que el 44% de la població europea creu que el paper de la dona en la societat és cuidar de la llar i de la família. Alhora, va afegir, en la carrera de Física i Matemàtiques el percentatge de dones és el més baix de totes les carreres i, a més, aquest va en descens. Per a la professora García, la solució a aquest problema ha de passar inevitablement per una intervenció en les institucions.

Vidotto va explicar que les raons que expliquen aquest rebuig per part de les dones cap a la física són culturals, atés que des de la infantesa els estímuls que rep una xiqueta traven contínuament el seu possible interés per aquesta disciplina. A més, la professora va afegir que, en fer-se adulta, els obstacles que ha de superar una dona en la seua carrera científica són molts. Al capdavall, aquests entrebancs són els mateixos que els que ha de véncer si vol ostentar un càrrec amb poder en el camp de la física o en qualsevol altre espai on històricament també s'ha relegat les dones, va concloure.  

Jennifer no només és nom de dona 

La física de la Universitat de Califòrnia Virginia Trimble va començar la seua ponència fent un al·legat optimista. "Pareu atenció al que està passant, perquè potser sou els últims a presenciar-ho." Així, la professora va voler allargar la mà a les noves generacions. Les que pot ser, va dir, posseeixen "la clau del canvi". No obstant això, l'astrònoma també va mostrar la cara negativa de la realitat i va posar l'accent en les discriminacions que algunes dones han de sumar a la del gènere quan també són racialitzades i pertanyen a la classe baixa.

Ho va fer agafant com a exemple el conegut com a Efecte Jennifer i John, un concepte encunyat com a conseqüència d'un experiment realitzat per la Universitat Yale el 2012. Els resultats de l'estudi van il·lustrar que, davant l'avaluació d'un mateix expedient professional fictici, aquest obtenia una millor valoració quan s'atribuïa al nom John que quan ho feia al nom Jennifer. Així, va afegir la professora Trimble, per a analitzar aquests resultats "cal tindre present que Jennifer no és només nom de dona, també és nom de classe baixa".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next