VALÈNCIA. Incontestable. Inapel·lable. Aclaparadora. La victòria del trio del Genovés (la Costera) en la final de la Lliga Bankia de raspall passarà a la història per no tindre història. Sergio, Seve i Ricardet s’han proclamat aquest matí campions de la competició per equips més important de la modalitat amb una final ràpida, intensa i marcada per l’efectivitat dels jugadors blaus. Al remat, 30-5 davant el trio de Barxeta (la Costera), format per Moltó, Josep i Lorxa. Una final sense massa emoció que contrasta amb la igualtat que ha regnat durant tot el campionat, amb una fase regular entretinguda i imprevisible i amb unes semifinals ajustadíssimes.
Al trinquet de Bellreguard (la Safor), engalanat com sempre per a les grans cites i ple de gom a gom com ha de ser en una final de la Lliga, els blaus han colpejat primer. Ben compenetrats i amb una idea tàctica molt clara, els de Genovés s’han emportat el primer joc de la final. El plantejament de la partida era evident per a l’espectador. Els rojos eren conscients que Sergio, el rest del Genovés, és un gran dominador del joc per dalt. Com que en el passat va ser jugador d’escala i corda, el rest de la Costera és un dels més poderosos amb la pilota per l’aire. Així que el trio de Barxeta, encapçalat pel físic i la potència de Moltó, ha apostat per jugar per terra, pel mig del trinquet. Però no comptaven amb el rendiment de Ricardet i Seve. El mitger de Castelló de la Ribera, amb només 19 anys, s’ha engrandit fins a agafar les dimensions d’un colós i ha plantat cara a tot un campió com és Moltó.
Amb el rest de Barxeta a la treta, tot apuntava a la igualada al marcador. Però, de nou, el trio blau ha tret el millor que tenia. Sergio, des de darrere, va liderar el joc del seu equip, ben acompanyat per Ricardet i Seve –raspant millor que mai– per davant. En els rojos, Moltó jugava pràcticament totes les pilotes. El 0-10 a favor del trio del Genovés ha fet que totes les travesses apuntaren als blaus com a grans favorits.
El 0-15 ha arribat en un tres i no res. Tres pilotades de Ricardet i Seve i una errada de Moltó que Seve ha transformat en quinze ha desembocat en un altre joc blau que soterrava moltes opcions de remuntada per al trio de Barxeta.
Era el torn de Moltó, del número u, del campió del mà a mà. Amb un Sergio inspirat, un Seve formidable i un Ricardet infal·lible, el repte era més que considerable. Tanmateix, el joc era vital. Lorxa i Josep han aparegut, per fi, a la partida per a ajudar el joc de Moltó. Ha sigut insuficient. Sergio ha fet de les seues i, encara que els quinzes s’han fet més llargs, tots ells han caigut del seu costat. Per dalt, per baix, des de darrere i des de davant. Superlatiu. El 0-20 ja semblava irrecuperable. La final estava sentenciada en poc més de 20 minuts.
Amb l’equip de Genovés a la treta i el marcador encarrilat, el ritme de la partida ha baixat. Com que tot estava prou decidit, les pulsacions s’han alentit. Això ha permés als rojos respirar i rebre els refrescadors aplaudiments de l’escala. La lluita pels quinzes era més simbòlica que altra cosa, però cada pilota favorable reconstituïa l’autoestima dels rojos, danyada per la contundència del marcador. Ricardet i Seve, malgrat tot, no han mostrat clemència pels rivals i, gràcies a la seua efectivitat amb la pilota parada i la seua velocitat al remat, han arrodonit un 0-25 que ningú esperava abans de començar la partida.
Amb la possibilitat d’una partida sabatera sobrevolant el trinquet de Bellreguard, el trio de Moltó ha reaccionat, encara que només haja sigut per orgull. Amb la intensitat que se suposa a uns finalistes que juguen per la victòria, com si el resultat de 0-25 no existira, Lorja i Josep han tret tot el que els quedava dins. Després de dues pilotes amb Val, el primer joc de la final ha arribat per als de Barxeta. El 5-25 maquillava en eixos moments la final i espantava el fantasma de la partida sabatera.
Ha fet més que això, perquè els rojos han crescut. Amb la Lliga perduda, el trio de Barxeta s’ha llevat tota la tensió, tota la por, tots els complexos. El trinquet s’ha posat del seu costat. A més, el cansament ha fet acte de presència en la final. Els blaus han sentit com els braços començaven a sentir l’esgotament i les pilotes s’han frenat més que mai. Quasi sense adonar-se’n, els rojos han arribat a tindre un Val per a retallar distàncies al marcador amb un 10-25. Una oportunitat per a entrar en la partida, en la final, en el campionat. Una vida extra que, malauradament per als rojos, han malbaratat. Els blaus, per contra, han transformat eixe Val en la sentència definitiva.
Ha sigut aleshores, una hora després de la treta d’inici de la partida, quan s’ha acabat la Lliga 2019. Ricardet, que es proclama campió per segona temporada consecutiva, ha estampat l’últim quinze de l’encontre amb un potent remat des del set. Sense història, inapel·lable, incontestable. Una victòria rotunda dels nous campions, els nous reis del raspall.
