Diari La Veu del País Valencià
El servei de Rodalia València perd 10 milions d’usuaris en 12 anys

VALÈNCIA. Els usuaris castiguen el mal funcionament del servei de Rodalia al nucli de València. Si més no, això és el que es desprén quan es comparen els informes anuals publicats per Renfe. Mentre que l’any 2006 es van comptar 25.439.000 viatgers, el 2018 la xifra va baixar fins als 15.485.300. És a dir, 9.953.700 passatgers menys, vora 10 milions.

Tal com apunten des de l’Associació Valenciana pel Transport Públic (AVPTP), un motiu per a aquesta davallada pot ser la manca de puntualitat dels trens. Si bé el 2018 va ser el pitjor dels darrers cinc anys arreu de l’estat espanyol, en el cas del nucli de València es tracta de la pitjor xarxa. Així, segons va confirmar el Ministeri de Foment, un de cada deu trens de Rodalia d’aquest servei no va complir el seu horari. Les principals causes pels retards, segons Renfe, són les avaries de material o la gestió de l’operadora. Per a Renfe, una circulació és impuntual quan arriba a la seua destinació amb més de tres minuts de retard. És a dir, ni compta els que arriben un o dos minuts tard, ni diferencia entre minuts o hores d’impuntualitat.

Trens que desapareixen

Als retards cal sumar-hi les cancel·lacions de trens, sovint anunciades sobre la campana i, fins i tot, quan el viatge ja hauria d’haver començat:

En el cas del servei de Rodalia entre l’Alcúdia de Crespins i Moixent, recuperat al maig, la Plataforma Ciutadana ‘Duguem el tren a Moixent’ denuncia que ja fa diversos caps de setmana que el tren no arriba fins al final, sinó que acabava el trajecte a l’Alcúdia de Crespins. Després, el viatge continua en taxi. De fet, Renfe ha publicat alguna piulada al respecte, si bé no especifica els motius d’aquest canvi.

L’AVPTP assegura que el nucli de València també és el més afectat de tot l’estat espanyol per les cancel·lacions. Així, en el seu compte de Twitter informen que d’un 0,1% el 2013 s’ha passat a un 4,5% el 2018.

Un llarg viatge

Encara que puga semblar estrany, al llarg d’aquests anys el temps de viatge s’ha allargat, en lloc d’acurtar-se. És a dir, costa més temps anar de València a Castelló de la Plana actualment que l’any 2011. Fa 8 anys, un servei normal de Rodalia connectava ambdues ciutats en 1 hora i 5 minuts i un Civis, en menys d’1 hora. Enguany, oficialment oscil·len entre 1 hora i 2 minuts i 1 hora i mitja. Això, clar, si no hi ha els retards abans apuntats.

En aquest cas concret –el de València a Castelló–, un dels motius que poden causar aquesta demora és la inauguració d’un servei AVE en unes vies ja saturades. Segons alertava en el seu moment Josep Vicent Boira, “en el tram entre València i Sagunt, en algunes hores hi ha un grau de saturació del 87%”. Això, abans d’estrenar aquest servei de trens d’alta velocitat que han de compartir via amb tota la resta.

Menys prestacions però bitllets més cars

La davallada d’usuaris no s’ha traduït en una baixada dels ingressos per bitllets, sinó al contrari. L’any 2006 es van ingressar 29.404.000 euros per la venda de títols de transport. El 2017 van ser 30,70 milions. El 2018, 31,45. Si bé el preu del bitllet senzill no s’ha incrementat des del 2015, sí que ha passat d’1,20 euros que valia el 2008 a 1,80 actualment. A més, l’any 2015 es va eliminar el descompte del 20% per la compra del bitllet d’anada i tornada, de manera que costa el mateix que dos bitllets senzills.

Un Pla de Rodalia que va començar amb “manca d’inversió”

El ministre de Foment, Íñigo de la Serna, va presentar el desembre del 2017 a València els plans del govern espanyol d’aquell moment per a millorar el servei de trens de rodalia al País Valencià durant els pròxims anys. Es tractava, concretament, del Pla Rodalia 2017-2025.

El Pla de Millora de la Qualitat de Rodalia, impulsat pel Ministeri de Foment, preveia per al període 2017-2015 una inversió total de 1.436,55 milions d’euros en modernització d’infraestructures i extensió de la xarxa i renovació de trens i estacions, entre altres actuacions. Però, l’abril del 2018, la Conselleria d’Habitatge, Obres Públiques i Vertebració del Territori va convocar els alcaldes dels municipis afectats per “la manca d’inversió” per a les línies de Rodalia als Pressuposts Generals de l’Estat d’eixe any. Un total de 115 alcaldes es van reunir amb el director general d’Obres Públiques, Transport i Mobilitat, Carlos Domingo, per tal d’avaluar les previsions incloses al projecte dels PGE i traslladar les propostes oportunes al Ministeri de Foment.

Segons va recordar Domingo, quan el Ministeri de Foment va anunciar el Pla de Rodalia, es va dir que aquest comptaria amb una inversió de 1.437 milions d’euros entre el 2017 i el 2025. Per aquest motiu, la Conselleria calculava que caldria invertir entre 160 i 175 milions d’euros cada any per tal d’acabar totes les actuacions previstes. No obstant això, Rodrigo va denunciar que el 2017 es van destinar només 27 milions i que per al 2018 se’n preveien 50, “clarament insuficients”. “Així es tardarien 29 anys, i no 9, a complir el pla, que, per tant, ja ha quedat en paper mullat”, va sentenciar. Per això, el responsable de Mobilitat va anunciar que la Generalitat esmenaria els PGE per tal que als 50 milions pressupostats s’afegiren “els 133 que falten fins a arribar als 183 milions d’euros”.

Assumir les competències (amb un pla de finançament)

El president Ximo Puig va anunciar el 2016 que demanaria al Ministeri de Foment el traspàs de competències perquè fora la Generalitat qui gestionara el transport públic de rodalia. També Compromís ha proposat en diverses ocasions que les competències de Rodalia passen a la Generalitat amb un pla de finançament per a gestionar aquest servei de manera eficaç.

L’octubre del 2018, les Corts van acordar demanar al Consell que iniciara les gestions necessàries amb el govern estatal per a aconseguir la transferència de competències dels serveis ferroviaris de Rodalia, així com les inversions necessàries per a dur a terme el manteniment i la gestió. La iniciativa, que partia de Compromís, va comptar amb el suport del PSPV i de Podem, mentre que el PP va votar en contra i Ciutadans es va abstindre.

Una proposta similar a aquesta també havia de ser debatuda al Congrés. Això va ocórrer el novembre del 2018 en la Comissió de Foment, però amb diferent resultat. Així, la proposta no de llei (PNL) presentada per Compromís al Congrés només va tindre 9 vots a favor –del grup mixt, Units Podem i ERC–. En contra, en van ser 14 –tots del PP–. Pel que fa a les abstencions, n’hi va haver 12 –del PSOE i Ciutadans–. Els socialistes es van abstindre a la proposta de Compromís, “tot i compartir el fons”, argumentant que la decisió no corresponia al Ministeri de Foment.

Comparteix

Icona de pantalla completa