Set de cada deu alumnes valencians estudien a l'escola pública

Les matriculacions en centres públics han augmentat en l'etapa d'escolarització obligatòria durant la primera legislatura del Botànic
25 agost 2019 06:00h
El 67% de l'alumnat valencià no universitari estudia en centres públics. / EFE

VALÈNCIA. Una de les principals apostes del Consell del Botànic I, i que continua en el Botànic II, és el foment de l'educació pública, en contraposició a les polítiques del PPCV, que buscaven potenciar l'educació concertada. Així, segons les dades fetes públiques recentment pel Ministeri d'Educació, el 66,9% de l'alumnat valencià està matriculat en centres públics. Aquesta xifra representa que quasi 7 de cada 10 estudiants opta per l'educació publica.

Tot i la bona xifra, l'estudiantat valencià que tria els centres públics està dues dècimes per davall de la mitjana espanyola, segons l'estadística sobre ensenyaments no universitaris del Ministeri d'Educació i Formació Professional, elaborada amb xifres del curs 2018-2019. 

De les mateixes dades s'extrau que proporcionalment les matriculacions en centres públics han augmentat en l'etapa d'escolarització obligatòria durant la primera legislatura del Botànic i s'han reduït molt poc en el Batxillerat. Així, mentre que la matriculació en l'escola pública no arribava al 40% en els primers cursos d'Infantil durant el primer any escolar amb el Botànic, el darrer curs aquesta xifra va arribar al 42%.

L'augment és similar en la segona etapa d'Infantil, on s'ha passat d'un 66,4% de matriculats en l'escola pública el 2015-2016 al 67,5% en el curs 2018-2019. En Primària, la xifra augmenta, tot i que és un increment de poques dècimes, i en Secundària l'augment ha sigut del 63,6% al 65,1%. En el cas del Batxillerat, les matriculacions en l'escola pública són pràcticament iguals ara que el curs 2015-2016.

Diferències entre autonomies

Les diferències entre autonomies són notables pel que fa a l'elecció d'un centre públic o privat. En concret, en els públics la diferència arriba al 30% entre l'autonomia amb més matriculats, Castella-la Manxa (80,9%) i el territori amb menys, el País Basc (50,7%).

L'estadística reflecteix el diferent pes que arriben a aconseguir les matriculacions respecte a l'educació pública en unes autonomies o en unes altres i recull que el percentatge total dels estudiants matriculats en centres públics ha passat del 67,2 al 67,1% entre els cursos 2017-18 i 2018-19.

Només Aragó, el País Valencià i Melilla han augmentat molt lleugerament el percentatge d'estudiants en centres públics en aquests cursos. Segons la Llei orgànica d'Educació (LOE) del 2006 (del PSOE), "la programació de la xarxa de centres ha d'assegurar l'existència de places públiques en totes les àrees d'influència que s'establisquen".

La Llei orgànica per a la Millora de la qualitat educativa (LOMCE) del 2013 (del PP) va afermar l'educació concertada afegint que es programarien places concertades "per demanda social". Però Celaá ha considerat en diverses ocasions "un eufemisme" que es propicie en alguns casos que l'escola pública puga ser considerada subsidiària de la concertada i, per això, en el seu Projecte de Llei orgànica de modificació de la LOE ha llevat aquesta "demanda social" i ha afegit que les places públiques han de garantir-se "especialment en les zones de nova població".

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre les últimes novetats al teu correu.
next