VALÈNCIA. Vicente Rodes (Alacant, 1783 - Barcelona, 1958) va tindre una vasta producció alimentada per la seua metodologia de treball. El pintor dibuixava els esbossos; després, "amb gran destresa i en poc de temps", traduïa les cares al retrat. Així, es va convertir en un "mestre del pastel" gràcies a la destresa tècnica que va desenvolupar als carrers de València, on pintava soldats durant la Guerra del Francés que després venia per tres pessetes als militars. Eixa habilitat li va valdre el malnom de 'dit meravellós' per la capacitat de plasmar la "psicologia dels rostres, les ombres i els detalls amb els dits", va explicar aquest dimarts Sergio Pascual, un dels dos comissaris de l'exposició Vicente Rodes Aries. L'estudi del natural. De l'acadèmia al romanticisme, que es pot veure fins al 8 de setembre al Museu de Belles Arts de València.
Però, a més, sovint eixos quadres al pastel van acabar convertint-se en pintures a l'oli que l'alacantí oferia "com a producte final" als seus clients. La manera de produir fa que la seua obra siga llarga. Va arribar a un punt d'auge quan, estava instal·lat a Barcelona el 1820, va entrar en contacte amb la burgesia, va freqüentar els punts culturals de la ciutat, va estar en contacte amb la il·lustració i va conviure envoltat de molts potencials clients. "Tothom volia fer-se un retrat amb Rodes", va destacar l'altra comissària de la mostra, la historiadora Pilar Tébar.
Malgrat la fama aconseguida després d'ingressar tant a la Reial Acadèmia de Sant Carles, a València, com a la Reial Acadèmia de Sant Jordi, a Barcelona, Rodes i la seua obra es van veure condemnats a cert "ostracisme", va explicar Sergio Pascual. De fet, bona part de l'exposició que ara es pot veure al Belles Arts es nodreix de col·leccionistes privats i de la família i hereus del retratista, un pintor l'obra del qual, un segle després de l'última gran exposició que es va celebrar a Valls (l'Alt Camp) el 1929, no havia tornat a exposar-se. Això, però, van assenyalar els comissaris, ha provocat un revifament en el món de l'art i les cases de subhastes, van reconéixer els comissaris. Tant és així que un dels últims quadres s'ha venut a Londres "per prop de 92.000 lliures (102.962 euros)", va destacar Sergio Pascual.
Rere la retrospectiva que acull la pinacoteca valenciana està el Consorci de Museus, qui va impulsar el 2016 un projecte d'investigació encapçalat pels dos comissaris de l'exposició. "Vam detectar que aleshores començava a haver presència de Rodes a les cases de subhastes, però ara s'ha revaloritzat", va ressaltar Pilar Tébar. Ha crescut l'interés pel retratista alacantí fins al punt que "molta gent ve a preguntar-nos si el que té és un Rodes quan veu que el quadre té un VR –la signatura que va emprar sempre el pintor–", va afegir la comissària, ja que, el seu gran catàleg va acabar distribuït entre les col·leccions privades i hereus de molts d'aquells militars amb què Vicente Rodes va perfeccionar la tècnica del pastel als carrers de València.
De l'acadèmia al romanticisme
La investigació prèvia a l'exposició –que té caràcter itinerant; ja s'ha vist al Museu de Belles Arts de Castelló, al Museu de Valls i després de l'estada a València viatjarà a Alacant– ha permés reconstruir la trajectòria del pintor des dels primers dibuixos de caràcter acadèmic localitzats a l'Institut Jorge Juan d'Alacant fins als últims retrats d'estètica romàntica.
Rodes va fer els estudis menors a l'Escola de dibuix del Consolat de Mar d'Alacant. Després del bombardeig de l'edifici i la desamortització, els dibuixos de l'aleshores aprenent d'arts van acabar a l'IES Jorge Juan, on es van localitzar fa pocs anys. Les làmines amb més de 300 gravats i els primers esbossos han sigut restaurats per l'IVACOR i ara es troben catalogades. Una selecció d'aquestes peces obri l'exposició, que continua amb una tria dels treballs que va fer el pintor a València, entre el 1809 i el 1819.
Durant la dècada que va viure a València "va consolidar" el seu traç i domini del retrat i va començar a interessar-se per la il·lustració. Aleshores, però, els retrats els venia a tres pessetes als soldats francesos, un preu "que augmentaria considerablement en arribar a Barcelona, el 1820.
A la ciutat comtal, entre el 60% i el 70% de la clientela de Vicente Rodes provenia de la burgesia catalana, en la qual el pintor va trobar "molta més projecció que la que li podia donar València", va assenyalar Pascual. Tot i això, l'artista mai no va trencar el vincle ni amb Alacant ni tampoc amb València. Instal·lat a Barcelona i ostentant el càrrec de director de la Reial Acadèmia de Belles Arts de Sant Jordi va deixar per escrit –en diverses missives– que es posava a disposició de Sant Carles per a col·laborar amb allò que fora necessari, va recordar el comissari.
La mostra toca una altra de les facetes artístiques de l'alacantí, la daguerreotípia, a través de dues imatges que va traure Rodes amb les dues màquines que va adquirir. Vicente Rodes va ser qualificat com a "retratista burgés" i va adoptar els primers trets del romanticisme. Amb el canvi de gusts estètics i la mort del pintor, la seua memòria i la seua obra van caure en l'oblit. La primera exposició dedicada a l'artista la va impulsar el seu net a Valls, l'any 1929; ara, quasi un segle després, si té un Rodes, està de sort, perquè cotitza a l'alça.
Opinió
Aquest lloc web fa ús de cookies amb la finalitat de recopilar dades estadístiques anònimes d'ús de la web i millorar el funcionament i personalització de l'experiència de navegació de l'usuari.
Més informació
Aceptar
