Signe positiu

Estava rumiant en una cambra d’un hotel d’aquella estranya ciutat al sud del país on el portaren al cim de la seua carrera professional.

Era un dels artistes de teatre millor pagats i més valorat en l’esfera nacional i internacional, havia aconseguit més de vint-i-cinc premis tant nacionals com internacionals tot i que era una persona més aviat jove no superant la quarantena d’edat, en canvi la vida no l’havia tractat el que es pot dir bé.

Tenia la sensació que la seua vida havia estat manipulada i dirigida per tots aquells que sa costaven a ell, primerament pels seus pares que l’havien obligat en certa manera a estudiar la carrera de metge, realitzant fins i tot el MIR i inclús arribant a exercir de metge. Una vegada troba la seua verdadera vocació com a actor, va ser manipulat pels seus representants que li buscaven les representacions i a més a més on devia actuar, sense pràcticament preguntar-li. Amb les seues dues exdones mai hi havia, optes l’amor, ni la complicitat que ell buscava amb una dona o parella.

Aquella nit després d’haver acabat la seua última actuació de la temporada, Cassià estan sopant en un dels millors restaurants de la ciutat juntament amb el seu representant anomenat Romuald, per celebrar l'èxit deixa temporada, però ell estava absort en els seus pensaments sense pràcticament menjar, mentre Romuald li explicava l’agenda per a l’any següent on havia de firmar els contractes de la següent temporada. Cassià de colp i volta s’alça de la taula dient-li a Romuald que pagara el compte del sopar que ell se n’anava, pràcticament deixa el plat com forme estava sense haver pegat cap mos. Romuald paga el compte, intenta arribar a Cassià per saber que li passava però ja no el trobà en cap lloc, ni en l’hotel, s’havia es fumat.

Al cap de pocs dies Cassià va comprar un bitllet d'avió per anar a un país Sud-americà, i marxa cap allà sense pràcticament res, només duia una motxilla amb els documents i un poc de roba de recanvi, deixant tota una vida d'èxit i glòria al seu país. Una vegada aplega al país de destí va anar a un petit poblat on només vivien unes cinquanta persones  indígenes, el poblat estava perdut dintre d’una selva a més de 150 quilòmetres de la població més propera i que només tenia cent cinquanta habitants, però amb tots els serveis imprescindibles per viure còmodament.

Cassià va viure durant quasi dos anys i mig amb els indígenes, els quals l’ensenyaren a subsistir amb els aliments que dóna la terra, a cultivar i a saber criar, cuidar i alimentar els animals, adonant-se que u no necessitava tantes coses materials per estar en harmonia amb ell mateix, a més a més va deprendre el fet de sentir que tenia a la gent correcta al seu voltant que l’acompanyaven en totes aquelles dificultats que podia tindre durant el procés de la convivència amb ells.    

Al cap de cinc anys Cassià torna al seu país amb una xiqueta adoptada de quatre anys, anomenada Caterina, que li costa dos anys i mig de paperassa i tràmits per poder aconseguir-ho.

En tornar el primer que va fer és vendre part de les seues possessions per donar els beneficis i part de la seua fortuna a diferents ONG i Associacions Sense Ànim de Lucre.

Després reprengué la seua feina d’artista de teatre, però amb altra perspectiva del que és la vida, ell decidia quines obres agafar i quan treballar, sempre sense deixar que ningú se n’aprofitara d’ell, i el més important és que sempre guardava part dels beneficis de les seues actuacions per donar-les a la beneficència, actes altruistes, ONG i Associacions. Fou un home de família, compartint-la amb la seua filla Caterina i els seus pares.

next