Diari La Veu del País Valencià
Sílvia Munt duu la moralitat d’Arthur Miller al Teatre Principal: L’ésser humà ensopega constantment amb la mateixa pedra 

VALÈNCIA. Arthur Miller (Nova York, 1915 – Roxbury, 2005) va més enllà de Les bruixes de Salem o de La mort d’un viatjant. També està El preu, que “no és una tragèdia, només és un drama”, però no cal oblidar que “és un dels seus últims èxits”, ha defensat aquest divendres la directora catalana Sílvia Munt, que duu, des del 8 al 17 de febrer, l’obra amb altes dosis de moralitat del dramaturg nord-americà fins a l’escenari del Teatre Principal de València.

L’actriu i directora es posa al capdavant d’un elenc integrat per Pere Arquillué, Ramon Madaula, Lluís Marco i Rosa Renom per a interpretar, per tercera vegada, El Preu –una coproducció del festival Grec de Barcelona, Bitó i Focus–, una peça en un únic acte –d’una hora i quaranta minuts– que relata tota la vida d’una família, centrada, sobretot, en els dos germans, que es retroben després de la mort del pare –representat per un sofà ubicat al mig de l’escenari– per a vendre els béns de la casa que va a ser enderrocada.

L’obra escrita en 1968 explica “la vida”, ha incidit Munt durant la presentació d’aquesta producció, que enceta gira a València. El Preu és un text “de maduresa” on Miller demostra el seu “coneixement de l’ànima humana”. Dos germans se citen a la golfa del pis familiar després de 16 anys sense parlar-se mentre un taxador posa preu als mobles que resten en l’habitatge. Víctor –el germà menor– és un policia que està a punt de jubilar-se i Walter és un famós cirurgià.

Tots dos “són germans antagònics”, ha indicat la directora, “que han d’enfrontar-se a les necessitats” i arriben a la trobada “amb la motxilla de la vida carregada”, ha recordat l’actor Ramon Madaula. Un bagatge com ara el crac del 29, pel qual “ha passat la família”, ha afegit Sílvia Munt.

“Miller ens conta la vida”, ha defensat Madaula, una vida que malgrat el pas del temps es repeteix, com la crisi econòmica, per la incapacitat humana d’aprendre dels errors. El text del dramaturg nord-americà està ple d’ensenyaments vistos amb la perspectiva del 1968, encara que “l’ésser humà ensopega constantment amb la mateixa pedra”, ha lamentat la directora. I, de fet, Víctor “diu que tornarà a passar”, ha explicat Sílvia Munt arran de l’advertiment d’un dels personatges de Miller sobre la fallida del 29, i en 2007 el sistema capitalista va caure. “Aleshores, els polítics i empresaris deien que calia fer alguna cosa amb el capitalisme rabiós, però, han passat els anys i seguim igual”.

Munt ha optat per no traslladar l’època d’El Preu a l’actualitat justament per a donar força a la poca capacitat d’esmenar els errors. “És millor deixar-ho allà; per què tocar-ho? Fa més pena veure que no hem aprés res”, ha raonat l’actriu i directora. Malgrat que han passat 90 anys del caos econòmic del 1929 i ser una obra amb més de cinc dècades, “Miller continua sent molt modern”, ha apuntat Rosa Renom.

Comparteix

Icona de pantalla completa