Soc lector

19 desembre 2019 06:00h

Ho torne a repetir una i les vegades que faça falta: soc lector, la meua pàtria és una biblioteca.

Des de menut que he tingut una relació intensa amb els llibres. Ma mare, que treballava netejant la casa de ma tia Pepica la farmacèutica, em portava, junt amb la roba que el fill d’aquesta havia deixat de posar-se, els còmics, els llibres (fins i tot els de text) que ell ja havia llegit. De vegades també hi havia algun exemplar del diari Las Provincias, on vaig descobrir un poeta que signava com a ROC.

Devorava els còmics, Pumby, Jaimito, DDT, TBO... amb passió. Després li donava un colp d’ull als llibres, fins i tot als de text i, si aquests eren de literatura, d’història o geografia els devorava amb avidesa. Treia bones notes en aquestes assignatures. Potser degut al fet que d’alguna manera anava uns cursos per endavant.

Més tard vaig descobrir la biblioteca oculta en una arca del meu pare.

De xiquet tenia una propensió exagerada al desorde. Era un arreu. Podria dir-los que la meua habitació...., però mai no vaig tindre un quarto propi on estudiar i dormir. En un principi adaptaren el rebost que prompte se’m va quedar menut i després m’instal·laren en un passadís entre dues escales, al bell mig del corrent d’aire. Continue tenint una certa tendència al desorde, però els anys m’han ensenyat que la vida en part és una lluita constant per imposar un cert orde que ens aporte equilibri emocional.

Tractava mal els quaderns i els llibres. Cada vegada que li mostrava el quadern al mestre s’enfadava amb mi.

En primer d’EGB, a meitat del curs, em van haver de comprar de nou tots els llibres de text. Ma mare, frustrada, se'n pujava per les parets, per això cinquanta anys després encara tinc el record d’aquell dia ben fresc en la memòria.

Amb el temps he anat canviant la meua relació amb els llibres, vull dir els llibres com a objectes. Quan acabe de fer-los la primera lectura, podria tornar-los de nou a la llibreria perquè estan com si ningú no els haguera llegit.

Tinc una relació intensa amb els llibres. Que no he sigut capaç de tindre amb els anomenats llibres electrònics. Fins i tot els textos em saben al paladar visual de manera diferent.

Per a mi llibre és sinònim de literatura. Sé que no hauria de ser-ho, que em prenc massa confiances amb la llengua, però així i tot ho mantinc.

M’agraden els llibres que són capaços de commoure’m, de fer-me evocar un espai i un temps que potser no he viscut, de convidar-me al diàleg i a la reflexió. Tinc una debilitat per allò que anomenem literatura del jo.

Soc un lector que no subratlla els llibres, per a eixes coses ja tinc el meu quadern. Ací prenc les notes amb les quals acabaré construint un petit discurs on exposaré la meua lectura personal.

Soc escriptor, la meua màtria és la llengua. I sempre he estat lector. No em sent una espècie en perill d’extinció com alguns preconitzen. La meua pàtria és la meua biblioteca, una pàtria que faig i desfaig cada dia.

next